Aquests dies s’està xerrant molt de si s’aeroport de Barcelona ha ser gran o molt gran, si ha d’oferir molts vols o moltíssims i de si ha de connectar només amb Europa o amb tot el món. Paral·lelament també es xerra de si ha de ser gestionat des de Madrid o des de Catalunya i banderetes per amunt i banderetes per avall.
A banda des debat de sa gestió, que està relacionat amb aquest centralisme anacrònic de Madrid, hi ha un debat importantíssim que no sona per res. Si us fixau, en un mateix dia un pot sentir aquesta notícia, una altra notícia sobre es canvi climàtic (finalment acceptat per totes ses administracions) i també una notícia relacionada amb es petroli, ja sigui pes preu que puja i baixa i controla tota s’economia, o per ses injustes guerres que genera.
Il·lús, me sorprèn encara que temes tan relacionats i simultanis no es toquin per res en es debat mediàtic. Per una banda tenim un canvi climàtic que exigeix des d’avui mateix una reducció de ses emissions de combustibles fòssils. Aquest tema ara ja no només es planteja en termes científics sinó que es darrer informe ja avalua s’impacte des canvi climàtic en unitats de PIB d’un país (trob que era UK si no vaig errat), i la cosa era esfereïdora: ho dic de memòria, però per lo que vaig entendre, per ara complir Kyoto seria necessari invertir un 5% des PIB, mentre que si no es fa res, d’aquí a 20 anys caldrà un 20% des PIB per pal·liar s’efecte des canvi climàtic. Açò ja no són dades que només entenen els científics!
Per altra banda, sembla bastant evident que en pocs anys (quinquennis, desenes…?) assistirem a un canvi en es model energètic actual, basat exclusivament en combustibles fòssils, per passar a un model nou que encara ningú té els ous de definir. Al nord d’Europa aposten clarament per s’energia atòmica trenta anys després, però encara no està clar si sa resta de països industrialitzats apostaran per solar, eòlica, hidrogen o què com a complement. Lo que sí que està clar és que es model actual de malbaratament energètic s’acabarà forçosament quan baixi sa disponibilitat de petroli (i hi ha qui diu que açò succeirà d’aquí a uns 5-10 anys, en qualsevol cas no més enllà d’uns 20 anys). O sigui que caldrà reduir es consum, per més que tinguem molinets de vent i plaques solars en els edificis nous (açò no ho dic jo, ho diuen els experts).
De manera que amb un canvi climàtic ja acceptat i amb un futur energètic canviant, tenim sa nostra administració (Madrid o Gene, tots pensen igual, i sinó mirau Barajas) que aposta decididament per sa comunincació aèria, quan aquesta és una de ses més contaminants i de ses que més combustible empren!! Sense entrar en es tema de si són o no necessàries tantes infraestructures de transport, no seria més lògic xerrar d’una punyetera vegada de transport ferroviari i apostar per una comunicació terrestre ràpida i assequible? O deu ser, de nou, que els amiguets constructors volen fer sa darrera embutxacada abans de que peti tot? Sembla que tota sa punyeta de l’AVE només és per complir amb un compromís passat i que lo que realment importa és s’aeroport. Són folls, aquests romans…
Views: 0
Uep,
Aquesta sensibilitat sobre es futur que deixarem a ses generacions venidores és certament poc estès en els òrgans de govern i els elements que generen l’ordre global. I fa por, és ver, projectar els teus fills néts obligats a viure en unes determinades condicions per culpa d’una o dues generacions irresponsables? Abans no es coneixia, d’acord, però ara no hi ha excusa.
En sa meva opinió, i sense entrar en un radicalisme antisistema desmesurat, bona part de sa culpa la té es sistema econòmic que tenim. Me sembla que ens hem contagiat també a nivell moral de sa manera majoritària de pensar dels economistes: concebre ses coses a una escala molt reduïda de temps (com a màxim ampliable a mitjà termini) a la vegada que una visió il·limitada dels recursos, com si sa borsa que genera beneficis no es basés en que uns hi guanyen i uns altres hi perden. Pels ecòlegs i els eco-economistes, que són minoria però cada vegada són més, açò és un error garrafal.
Pel tema canvi climàtic, vos recoman, especialment als docents i educadors, aquesta pàgina on podeu jugar a baratar coses quotidianes per reduir sa pressió:
http://www.fundacionatura.org/jocCO2/
Salut
Biel, trob que el teu comentari és encertadíssim. Des d’un punt de vista de qüestió de país, el problema sempre estarà servit, però també és cert que podríem esser un país més modern que els altres donant exemple en aquest sentit.
Deixant de banda aquesta qüestió, emperò, amb tot, la teva preocupació per allò que anomenen canvi climàtic és el moll de l’os. I he de reconèixer la meva preocupació extrema. Sé que ara, com ha assenyalat en Santi, el problema és damunt la taula i sempre se’n xerra, cosa segurament lligada a un qüestió d’estructura econòmica de fons. Però la preocupació ve d’enrere, i tal vegada me n’he sensibilitzat ara més que tenc un filla. No n’hem parlat gaire, en aquestes pàgines nostres, però no esteu preocupats, per quin futur deixarem als nostres fills i néts? És molt probable que visquem uns canvis profunds en la nostra manera de relacionar-nos amb l’entorn, i seran canvis protagonitzats per les circumstàncies, que ens hi empenyeran, per desgràcia som éssers que reaccionam no per sensibilitats sinó per necessitats extremes (mira que costa, de canviar d’hàbits!). Però encara pitjor ho tindran els nostres descendents, i açò és cert que em preocupa enormement (no els va preocupar gaire, als nostres predecessors).
Dos apunts: l’altre dia vaig passar per la terminal T4 de Madrid. És a-co-llo-nant. Una obra faraònica. No em queda cap dubte que per amortitzar allò faran passar com més vols millor, per Madrid. Ves que per anar de Barcelona a Menorca no acabem passant per Madrid, i tot 🙂
En quant al canvi climàtic, sorprèn com ningú (bé, ningú dels que manen) li fa fotre ni puto cas fins que va arribar un ex capo del Banc Mundial i va quantificar el problema en dòlars. Des de llavors, no hi ha dia que no surti el tema als telenoticies.