Divendres dia 2 de Setembre no només passarà a la història per ser el dia del pregó – el primer en què es fa un primer toc de flabiol i una hissada de la bandera (que igual que amb l’estelada no està reconeguda per la constitució). També passarà a la història per ser el dia que es va trencar definitivament el consens constitucional, tal com pretenien des de finals del 90 Aznar i Pedro J. El guió s’està complint a la perfecció: Vayasé senyor gonzález, AznarCarod, Reforma fracassada de l’estatut, sentència del tribunal constitucional, consolidació de l’independentisme com a projecte de masses, Crisi econòmica que fa insostenible l’estat de les autonomies, Derrota sense pal·liatius del projecte tant espanyol com català PSC, ruptura del consens constitucional…… S’accepten idees per continuar-lo.
La reforma constitucional feta a corre cuita i entre vestidors visualitza el final d’una etapa política, una etapa que es basava en un acord entre 5 grups socio-polítics (això sí fet a punta de pistola): el feixisme, la dreta moderada, l’esquerra oficial, l’esquerra alternativa i federalista i el catalanisme. Dels 5 grups dos s’han fusionat (el feixisme i la dreta més moderada) i dos més ara que no hi ha pistoles han estat expulsats del jardí de l’Edèn. Ara només hi resten el partit de Cánovas i el club de fans de Sagasta – i aquest segon amb gravíssims problemes electorals. Per rematar la jornada es va fer públic un ultimàtum de 2 mesos al govern Català perquè faci el castellà una llengua vehicular.
I jo em demà i perquè precisament ara? Si haguessin fet les coses amb una mica de mà esquerra no els hi hauria costat massa per exemple convèncer a CIU que s’hi sumés- partit que governa la CCAA més important econòmicament parlant de l’Estat Espanyol. Tampoc els hi hauria costat massa esperar a dia 21 de Novembre per no ficar més llenya al foc del 15m. Però han decidit que no. Han volgut fer la reforma ara i ells dos tots sols. Sabien perfectament quina seria la reacció del públic – tant el que mama del 15m com el que guarda una estalada dins el calaix – com dels diaris – “el cambio constitucional quiebra el histórico consenso del 1978” deia El país avui matí.
No crec que hi hagi res de casual ni de miop en tot això (sobretot en la jugada estratègica de deixar a CIU fora del consens constitucional). El PP i el PSOE han decidit convertir un problema de solvència del país en una croada contra els “nacionalsmes perifèrics” i més especialment contra Catalunya. Han hissat la bandera d’Espanya per amagar l’empitjorament econòmic de l’estat (l’empitjorament de la prima de risc) i el fracàs de l’Euro. I és que és més fàcil convèncer als teus votants, regidors i diputats perquè continuïn fidels al projecte si és tracta de salvar la sagrada unidad de la patria que si la cosa va de de la fallida econòmica l’estat. Més val un bona corrida de toros a las Cortes o a sol que una discussió seriosa sobre el que està passant, encara que això signifiqui carregar-se d’arrel el futur de Rubalcaba
L’experiència grega pesa molt tant a Ferraz com a Gènova. Faran l’impossible per no ser intervinguts. I és que després sí que se’ls hi acabaria el xollo – i l’honor tan castellà. Després caldria fer reformes a la grega i aquestes fan molt de mal. Cap president vol ser recordat com el de la intervenció. Si cal acabar amb l’autonomia de Catalunya ho faran, si cal esprémer més encara la vaca ho faran. Però vendre AENA – tal com els hi demanaria Europa – i enterrar qualsevol rèmora d’orgull nacional imperial? això ja és més greu. El PSOE i el PP arribaran fins allà on faci falta. I ho faran perquè creuen que Catalunya no s’atrevirà a proclamar la independència. Contra això ja tenen l’article 2n de la constitució. Esper que aquesta vegada s’equivoquin.
Views: 0