He enviat aquest article al diari Menorca perquè estic fart de llegir que el PP funciona (sobretot en matèria econòmica) quan no és cert! Cal desfer el mite que la dreta sempre gestiona millor l’economia. Esper que us agradi
PP: Un projecte econòmic que no funciona
Una de les grans novetats d’aquestes eleccions és el gir estratègic i ideològic que ha fet el PP. Enlloc de proposar un viatge al centre com fins ara, en aquestes eleccions el PP ha apostat per contentar els sectors més durs de la dreta menorquina. Es presenta amb un programa més desenvolupista (i espanyolista) que mai, impropi d’una societat tan moderada com la menorquina. Ja no parlen “de créixer sense espanyar la terra” com fa 8 anys sinó de fer “les inversions que fan falta per a posar a Menorca en el lloc que li correspon”. Entre les propostes més importants hi figuren 3 camps de golf, el desdoblament de la carretera general, la promoció del bilingüisme i pel que ha escrit Antonio Camps en el passat la persecució del nudisme a tota la costa menorquina. El fet diferencial menorquí que tant es va preocupar d’emfatitzar el PP en les anteriors eleccions s’ha esvaït completament. Diuen i fan exactament el mateix que farien si fossin a Almeria, Marbella o Múrcia.
El gir estratègic que ha fet el PP és preocupant i alhora sorprenent. Entre altres coses desfà el camí que Joan Huguet va començar amb la declaració de Menorca Reserva de la Biosfera, una declaració tímida però que ha estat molt positiva per a la imatge turística de Menorca. L’allunyament del PP del centre polític té una clara dimensió econòmica. En donar prioritat als sectors més durs, el PP ha deixat de ser el partit de l’estabilitat econòmica. I és que les grans infrastructures que proposen no són només una barbaritat ambiental sinó també un una amenaça per l’economia de Menorca i la seva cohesió social. És un projecte que no funcionarà.
El cas més clar és el desdoblament de la carretera general. No fa falta saber molta economia per concloure que desdoblar la carretera no ofereix cap resposta satisfactòria als grans reptes econòmics que pateix avui l’illa. El principal repte de Menorca no és la manca d’infraestructures viàries sinó el dèficit en capital humà. A Menorca hi falta gent preparada que tiri del carro de l’economia. I això és així perquè tenim un dèficit estructural en educació i formació. L’índex de fracàs escolar així com el nivell de despesa educativa per alumne són impropis d’una societat tan avançada com Menorca. A les Illes Balears només un 23% dels joves d’entre 18 i 25 anys va a la universitat, la mitad que la mitjana espanyola. Un altre gran repte que pateix Menorca és un dèficit en recerca i desenvolupament. Els paisos més avançats no són els que tenen més carreteres, sinó els que tenen més capacitat d’innovació. Aquesta és la diferència principal entre Finlàndia que inverteix més d’un 3% del PIB en R+D i les Illes Balears on només s’inverteix un 1%, és a dir 3 vegades menys que a Finlàndia. Els problemes de competitivitat afecte especialment el sector turístic. Entre els reptes més important hi figuren una temporada massa curta, unes zones turístiques poc atractives, una manca d’infrastructura turística de caire cultural i ambiental, poca innovació i un dèficit en recursos humans.
Per veure la incongruència econòmica del PP només cal fixar-se amb el que ha passat a Eivissa. En aquesta legislatura el PP ha ‘desdoblat’ l’eix viari que va des de l’aeroport a Sant Antoni passant per Eivissa, una vintena de kilòmetres en total. El desdoblament ha costat 516.4 milions d’Euros, a raó de 20 milions d’euros per kilòmetre. El cost total del projecte és 9 vegades el pressupost del Consell insular de Menorca, 95.6 vegades la inversió en educació i cultura del govern Balears a les Pitiüses al 2006. Per cada kilòmetre d’autopista es podrien construir 7 escoles de primària, 2 centres especialitzats per malalts d’Alzeimer i 3 residències per a gent major. Una inversió tan descomunal es justificaria pel seu impacte econòmic. Tanmateix això no ha estat així en el cas d’Eivissa. El creixement d’Eivissa continua sent inferior a la mitjana espanyola i menorquina!. La inversió no s’ha traduït en creixement econòmic, només en deute public.
Menorca necessita inversió pública. Seria molt positiu que es poguessin invertir en els propers 4 anys 500 milions d’Euros. Es podrien fer vertaderes meravelles: un hospital a Ciutadella, un auditori a cada poble, instituts a Es Castell, Sant Lluís Es Mercadal, un programa de suport a la immigració, una millora radical del transport públic. En matèria turística es podrien revitalitzar totes les urbanitzacions costaneres algunes de les quals estan molt degradades, promoure un programa de promoció turística de gran abast que atregui turistes a l’hivern, es podria també rehabilitar l’illa del rei i instalar-hi un centre d’art contemporani i comprar zones naturals per fer-hi un parc obert a tothom. Qualsevol d’aquestes iniciatives tindria un impacte econòmic i social més gran que desdoblar la carretera. Tanmateix el PP ho té clar: prefereix 45 Km d’autovia, prefereix el benefici de les grans constructores de Madrid, prefereix tirar els diners abans que invertir-los.
El projecte econòmic del PP no funciona. A pesar de les inversions multimilionàries en carreteres, les Illes balears han estat en els darrers quatre anys la comunitat autònoma amb un creixement econòmic menor.
Pau Obrador Pons
Newcastle-Upon-tyne (Regne Unit)
Views: 2
Enhorabona, no puc dir res més… Dona gust sentir algú que sap del que parla. Hem reproduit part del teu article al nostre bloc; espero que no et molesti. Jo també vaig escriure-hi un petit article on parlava de l’estalvi de temps REAL que suposaria l’autovia Maó-Ciutadella, tal vegada us interessi.
En tot això de les infraestructures hi ha coses molt fosques que malauradament no es poden explicar en un article (si un no té proves i no les tenc). Quan el PP va perdre el govern el març del 2004, de cop i volta en les autonomies on governava és van multiplicar el número d’obres. Això va ser el cas de les Illes Balears. I és que calia assumir els compromisos del PP amb les grans constructores que havien de fer el Pla hidrològic nacional. Perquè calia assumir uns compromisos tan costosos? Quin és el motiu que lliga el PP (i sovint el PSOE) amb les grans constructores? pensau el que voleu
Enhorabona, Pau,
vaig llegir l’article primer al Menorca i em va cridar molt l’atenció o, més ben dit, se me va fer rar açò de “Newcastle-Upon-tyne”: és que ets allà on el bon Jesús va perdre les espardenyes! Deixant aquest detall idiota -per part meva- de banda, crec que l’encertes de ple: cal invertir en capital humà (i mira que m’agrada poc aquest eufemisme!). El problema és que açò no dóna grans fotos i en el marc de la política-cosmètica actual esperar que qualcú faci res perquè és necessari i no perquè dóna vots és poc probable.
Al final, a més, sempre acabam allà mateix: LA FORMACIÓ. Quantes vegades no n’hem parlat, d’açò, a Xalandria?
(Però, és convenient tenir una societat “formada”, amb la capacitat d’ésser crítica, de pensar amb autonomia i emetre els seus propis judicis o, d’altra banda, és millor tenir la societat sedada actual, feliç amb el futbol, operación truño, pendent de la Pantoja i, sobretot, totalment acrítica i desvinculada totalment de la política, del “regiment de la cosa pública”?)
Molt interessant, sobretot en fer veure que les autopistes a Eivissa no es tradueixen en desenvolupament per una zona turística. Però jo crec que molta gent encara no té clar aquests conceptes.
Molt bò, Pau. És important parlar d’economia, sinó sembla que sigui un terreny exclusivament de la dreta. Aquestes comparatives del preu per km d’autopista versus alternatives possibles són molt instructives.