Aquest dissabte setze de juny, dissabte des be, es constitueixen els ajuntaments sorgits de les darreres eleccions. A Menorca, els resultats electorals han propiciat que a cap consistori hi hagi majoria absoluta. A Mallorca i al Govern, les coses no estan -sembla- tan clares i, fins i tot, hi ha alguna oportunitat que el PP no governi. Al Principat només s’han votat municipals i, entre d’altres coses, sembla que hi ha canvis al cap i casal. Al País Valencià, el PP arrassa…
M’agradaria compartir valoracions sobre els resultats electorals. Hi ha coses que m’agradaria comentar amb tots vosaltres, per exemple, per què a l’ajuntament d’Andratx el PP ha tret majoria absoluta? Com veieu Ciutadella? Qui serà el caixer batle de Maó d’aquí a dos anys? Per què a Menorca és impossible la creació d’un bloc com al de l’illa de devora? la coalició PSM-Verds ha estat beneficiosa per ambdós partits? Què vol realment na Maria Antònia Munar (diuen que es retira d’aquí a dos anys)? Es veritat que la seva política de pactes es basa en què no se li desmadri el galliner successori al propi partit i que per açò ha sacrificat el seu candidat a la batlia de Palma? Al Principat, ERC ha de virar i acostar-se a CIU abans que el PSC acabi d’espanyolitzar del tot les institucions on és present? Hi ha alguna solució per al País Valencià (partint de la base que, crec, tenen un problema, i que aquest es diu PP)? És necessari articular un partit polític nou a Menorca de centre, liberal i nacionalista (Pau, sé que n’has parlat en altres blogs, però m’agradaria tornar-te a escoltar aquí, a casa)? Té alguna importància parlar de partits postpolítcs? Són significatius més enllà de ser supuracions d’un sistema imperfecte (Plataforma per Catalunya, Ciudadanos, UPCM, IPEC…)? Hi ha res a dir de la CUP i el seu ascens electoral?
Ja sé que és època d’exàmens (encara vaig de cul) i opos, que fa calor acubada i que el cap és més a Sant Joan que aquí, però trob a faltar al blog, en què aquests temes sempre han fet vessar tinta cibernètica i són del nostre interès, idò bé, trob a faltar que en parlem.
Views: 0
Joan,
En un país ideal açò de la transversalitat està molt bé. Tanmateix a Menorca i a Espany s’imposa la dita de “qui vol peix que es banyi es cul” (i així i tot no és segur que en trobis). Vull dir que ni el PSOE ni el PP mai donaran ni així per Menorca. Només un partit menorquinista fort pot assegurar una Menorca forta.
Tanmateix és cert que a Menorca (més i tot que a catalunya), el PSOE ha adoptat un perfil molt menorquinista. En certa manera na Joana no ha canviat mai de ideologia, sinó de partit. Tanmateix el PSOE fa trampa, el seu és un menorquinisme de portes endins, que no discuteix mai les decisions de Madrid. Encara més, és un menorquinisme que va de remolc que només fa coses si es veu empès per la societat i altres partits a fer-les coses. (hi ha un article molt interessant d’en Cardus a l’avui de divendres). Massa sovint gira cap allà on bufa el vent. Davant aquesta mena de política crec que la resposta hauria de ser un moviment menorquinsta fort.
Una anècdota que confirma la importància d’un moviment menorquinista. Hi va haver unes eleccions, diria que fa 8 anys on els 4 candidats a les eleccions del consell havien estat militants del PSM de Ciutadella amb l’excepció d’en portella que només havia estat candidat però no militant del PSM a l’ajuntament.
Perdó. Deia: us imaginau avui un PSC que no planti cara (encara que sigui de forma un tant fictícia) al Govern central en qüestions de finançament, per exemple, o de l’hora de castellà afegida als instituts? És perquè han incorporat el discurs catalanista, tant aigualit com vulgueu, que fa que el discurs que vagi més enllà no sembli descabellat. Açò no té res a veure, posem per cas, amb el PSOE que tenim per aquí. Aquesta és de les feines més urgents, i amb açò pens que es treballa.
Isma, disculpa haver-te tergiversat. Era conscient que no posaves els postpolítics amb les CUP, només volia marcar la diferència des d’un punt de vista teòric i per si a qualcú se li acut.
Fent unes pinzellades, per si algú vol obri-hi debat, veig Ciutadella delicada. El PP haurà d’anar més alerta, i sobretot si al final hi ha pacte d’esquerres al Govern (cosa que no sé). En tot cas, el debat real està sobre com s’anirà dibuixant la correlació de forces entre les esquerres. El PSOE a Ciutadella ja està molt gastat, i si no hi ha una renovació de fons ho tenen molt fotut. En Gorrias aquest no té color de res. D’altra banda, na Maite pens que encara pot fer camí (recordem que és la política més ben valorada de Ciutadella), i el projecte menorquinista que esmentàvem abans pren volada. La desaparició del Fòrum és tot una sorpresa. És curiós com una de les persones que més presència pública ha tingut, Camarero, hagi recollit un fracàs més estrepitós. És, francament, una llàstima (tot i que les simpaties cap a aquest personatge tampoc no siguin excessives).
A Maó no crec que hi hagi un canvi durant aquesta legislatura. El caixer batle crec que serà el mateix els quatre anys. M’atreviria a dir que no trobaria descabellat el mateix candidat les properes eleccions.
Com feim per crear una formació menorquinista amb la xacra que representa el fracàs de l’Entesa? No sé aquest discurs ben bé cap a on va a parar, i reconec que no tenc una opinió formada al respecte: ja veis que en les meves intervencions el desvari en aquest sentit n’és el tret principal. Però hi ha un element que m’agrada de comentar, i és que pens que la fragmentació de partits polítics no és en si mateixa un problema greu. De fet, ja sabem que en les unions mai estem parlant de la suma de vots de les dues formacions ajuntades, sinó d’una quantitat molt inferior. Així també passa en la darrera coalició del PSM amb els Verds. El que trob més important és que, per a un projecte de menorquinisme polític, el que cal és que les reivindicacions de país siguin una cosa transversal per a una majoria de l’espectre polític, és a dir, que siguin incorporades als programes d’actuació dels diferents partits. Açò donaria valor a les reivindicacions de caràcter nacional, i no serien vistes, com ara passa, com a excentricitats de partits purament localistes, amb tota la càrrega pejorativa d’aquest terme. Disculpeu-me la compració amb la qual molts arrufareu el nas. Però: us imaginau avui un PSC
Consolidar una formació de caràcter menorquinista que sigui capaç d’esdevenir majoritària a Menorca no és una tasca fàcil. En qualsevol cas tenc molt clar que no es pot fer contra el PSM. Això seria desvestir un sant per vestir-ne un altre. És en definitiva el que pretén fer ERC (i UM) a Mallorca i València, derrotar el PSM i posar-hi ERC al seu lloc. Més aviat crec que es tracta de sumar les diferents sensibilitats menorquinistes tal com ha fet Nafarroa Bai, el BNG i Eivissa pel Canvi. Hi ha moltes qüestions que s’haurien de plantejar. En el cas de Menorca quins són aquestes diferents sensibilitiats menorquinistes? Es tracta només de sumar EU i els verds? Com feim que aquesta formació menorquinista sigui més oberta i participativa? Quina formula s’hauria d’emprar per incorporar gent com en López Casasnovas, en Pau Lluch i més d’un xalandrier? Qui hauria de liderar aquest projecte? Quin ha de ser el programa base? Quina ha de ser la relació d’aquesta formació amb l’exterior de menorca? És tard vol ploure i fa fred, demà continuarem.
–
Pau, de fet, no és la primera vegada que et sent parlar d’açò. De fet, si no vaig errat, has dit a qualque altra banda que aquesta unió de les esquerres ha de fer-se seguint el model BNG, i agafant a Menorca el PSM com a partit aglutinador. Ja hi veig, però, massa reticències a açò: com convençs els altres partits dels beneficis d’aquest bloc?
Joan, ja sé que faig massa preguntes, però unes eleccions donen molt de sí. Per cert, si t’hi fixes, en cap moment pos la CUP en el mateix sac que els postpolítics. I un error meu: sembla que a Andratx el PP no té majoria absoluta.
M’agradaria fer una petita puntualització en relació al que vaig dir dissabte.
No estic en contra de sumar projectes. De fet crec que el futur del menorquinisme passa per sumar, no per dividir. És un fet que hi ha molt de punts de coincidència entre el PSM, els verds i EU i fins i tot d’UCM. Hi ha gent molt vàlida que fa feina per cadascuna d’aquestes formacions, a algunes de les quals hi tenc un gran aprecii personal.
La qüestió que plateig és sobre quina base s’hauria de constituir un bloc. Si és sobre la base de la unitat de l’esquerra, per això més val ajuntar-se amb el PSOE i fer realment un bloc d’esquerres. Si és sobre la base de l’articulació política del menorquinisme, ja és una altre cosa.
Isma, fas moltes preguntes. I no sé quina constestar, encar que n’hi hagi que van lligades.
Bloc?
Primer de tot, pel que fa a la qüestió de la cració d’un bloc a la mallorquina, que és el tema que centra l’aportació d’en Pau, poca cosa a dir, després de les seves intervencions fruit del seu bagatge en aquest tema. En tot cas, només em limitaria a subscriure bona part de la seva opinió tot i que segurament no aniria tan enfora. M’explic. Que EM (IU) es deu essencialment a un projecte espanyol, és prou cert, encara que continuïn amb un discurs que en diuen internacionalista. I crec que les reivindicacions de caràcter nacional acabarien (com van acabar) essent una frontera bastant insalvable. Com a anècdota, comentaré que el no a l’Estatut per part d’Esquerra Unida en un principi no es contemplava, això de la desigualtat jurídica de la llengua catalana davant la castellana no era per a ells un escull insalvable, ni molt manco. En allò on no aniria tan enfora és en el fet que no seria tan bel·ligerant com en Pau. Pens que dins Esquerra Unida hi ha un número considerable de gent amb qui segurament es podrien trobar punts de contacte quant al projecte de país. Una de les veus, tot i que molt tímida, que s’ha aixecat en favor de la consecució d’un Bloc a la mallorquina és Joan F. López, però dóna la sensació que ningú no l’escolta, tampoc els seus. Per posar un exemple, en el seu blog apareixen comentaris que esmenten com de suïcida és la reedició de l’entesa, perquè si es vol un verdader aglutinament de forces progressistes, mai pot aparèixer el discurs i el projecte nacionalista, perquè aquests dos conceptes (nacionalisme i progressisme) són per definició antagònics. Aquesta qüestió és encara dins bona part de l’ideari de certa esquerra. I és molt bo perquè no oblidem que aquesta postura ideològica, aquest judici temerari, el trobam pràcticament des del moment de l’articulació del projecte polític parlamentari del catalanisme progressista de tombant de segle a Catalunya.
Corrupció
Igualment hi ha altres qüestions que han quedat obertes, perquè aquesta només havia de ser un comentari, he. És molt interessant la qüestió de la victòria del PP a Andratx, que s’hauria de comparar a la victòria d’aquest partit també al País Valencià. Crec que haurem de parlar més de psicologia social que no de política pròpiament dita, és ben curiós. Crec que el corrupte en ell mateix no és un personatge tan mal vist socialment. És capaç de sortir airós d’una campanya dura en contra. Si no, mirau la victòria de Llorenç Casasnovas a l’anterior legislatura. tot i que tothom sabia qui era i què hi faria, a l’ajuntament. El fet que ara no hagi sortit, no crec que sigui un vot de càstic per les irregularitats urbanístiques ni coses d’aquestes, sinó perquè hi havia un partit molt a prop d’ell que li ha fet ombra i perquè ha estat un poc fantasma i esperpèntic (ha mostrat els ouets per ses Voltes). El tema de la corrupció és secundari. Ens sembla que treure públicament la corrupció als ajuntaments ha d’impactar, però té ben poca transcendència electoral, al cap i a la fi. Un projecte desenvolupista econòmicament parlant (construcció de grans infraestructures, urbanitzacions a dojo, endeutament públic, aparença de moviment de diners) acaba donat, a la fi, una bona propaganda a qui el promou, i imagín que açò el PP ho té ben estudiat: el risc que es destapi qualque cosa il·legal i les possibles conseqüències que en surtin, en cap cas fan ombra a la bona publicitat d’un govern que dóna feina, que creix econòmicament (encara que no necessàriament sigui cert) i aquestes coses derivades de la promoció d’un model molt concret que, de moment, ven més que no desengana.
Postpolítica?
Tal vegada és cert que no és necessari parlar dels nous partits polítics apareguts i que aglutinen cert desencantament. Jo tenc la teoria, tot el descabellada que vulgueu, que la gent vinculades a aquests projectes que es venen com a productes d’un sistema polític suposadament no prou representatiu de la població i crescuts a partir d’un discurs que parteix del fet d’erigir-se representatius i aglutinadors d’aquest desengany i, en el cas de Ciudadanos concretament, de l’antinacionalisme, en el fons no són el que diuen, sinó el cas contrari. En el cas de Ciudadanos, per exemple, són essencialment i més que res nacionalistes, i amb poca (o gens) tradició democràtica i de treball en pro de la societat. Per tant, la feina que facin al llarg de la legislatura acabarà, crec, destapant-los. És el que ja ha passat, i mirau que són nous, amb Ciutadans a Catalunya.
No posaria, en canvi, dins el mateix sac, les CUP. Són gent que sembla que fa anys que fan feina, i el seu projecte polític és molt definit. Encara que no vénguin dels grans partits consolidats, i per tant no beguin directament d’aquesa tradició democràtica a què feia referència, parteixen de molta més honestedat com, posem per cas, la Plataforma per Catalunya. Són projectes que vénen de baix i esdevenen transversals en un sentit cap a amunt. Els altres, provenen de dalt, amb un discurs que es vol popular per consolidar un electorat cap avall.
Deixeu-me un darrer comentari sobre ERC, un dels motius principals, crec, del traspàs de vots a les CUP. Sembla haver-hi un moviment intern que no sabem cap a on anirà, però els atacs continus que sofreix des de diferents sectors (per la seva manca de capacitat de governar, per la seva manca de criteri, pel desvari polític, per la manca d’entesa entre les bases i la cùpula directiva) em fan trencar-hi una llança a favor. La sortida de l’Ajuntament de Barcelona al meu entendre és un dels actes més honestos que s’han vist políticament en aquestes eleccions. En canvi, la crítica continua essent furibunda cap a ERC, però ningú en diu res del PSC, que sembla que no sap de per on li ve la cosa. S’ho miren bocabadats i no entenen res. Açò és políticament nefast. Sembla que el tripartidisme està en un carrer (no dic un carreró, eh?) sense sortida, i supòs que alguna cosa s’ha de marcar.
Insistiré, si voleu, amb aquest tema i en d’altres que han quedat sense resposta.
A Menorca hi prou vots per aconseguir 3 diputats menorquinistes. Si les 7000 persones que voten PSM, Entesa, Acord, IU votessin la mateixa llista al consell, aquesta llista treuria 3 diputats. És perfectament imaginable un Consell 6PP-4PSOE-3formació menorquinista
trauria un bloc d’esquerres (amb bons candidats) 3 diputats?.
La resposta és clarament no. El bloc tal com s’ha plantejat a Mallorca no és una plataforma electoral de futur. (L’objectiu del bloc x Mallorca era evitar que EU fos extraparlamentari tal com passa a Menorca. Si EU no treia diputats el PP treia majoria absoluta).
Perquè no és una opció de futur?
Una bloc respon a la mateixa lógica que esquerra unida. La unitat de l’esquerra tal com s’entén des d’esquerra unida està inspirat en l’himne de la internacional “És la lluita final/ unim-nos i demà/ la internacional serà el gènere humà”. Això és un joc dels anys 30! no del segle 21.
La batalla que s´hauria de plantejar no és la unitat de l’esquerra sinó l’articulació política del menorquinisme, una batalla molt diferent. Per mi el gran repte és bastir una força política pròpia per Menorca, de la mateixa manera que SNP és el partit d’Escòcia i el BNG el partit de Galícia i l’Entesa el partit de Ferreries.
No voldria que m’entenguéssiu malament. No estic reclamant la formació d’un bloc centrista a la Convergència i Unió. El menorquinisme té un clar caràcter progressista, ecologista i catalanista i així ha de continuar essent. Als 7000 possibles votants d’aquesta formació el model de país no els és indiferent. Són gent progressista. Hi ha espai per un menorquinisme polític que sigui radical, tanmateix ha de ser menorquinista per damunt de tot.
Fent memòria (una mica selectiva)
Ha Menorca el bloc d’esquerres ja va existir i es deia entesa de l’esquerra de Menorca. (L’entesa va morir l’any 1994). l’Entesa va tenir alguns petits èxits (sobretot als pobles petits) i fracassos importants sobretot a Maó i Ciutadella. A Ciutadella va ser on va anar pitjor el PSM va passar de 5 regidors a 2. EL PSM de Ciutadella va perdre la majoria de militants. Just ara de la mà de Maite s’està començant a recuperar.
El problema principal no van ser les desavinènces personals que hi eren sinó la disparitat de projectes. Mentre que uns pretenien articular un menorquinisme d’esquerres, uns altres tenien una certa urticària a les reivindicacions de caràcter nacional, incloses la millora del sistema de finançament autonòmic. Això es va accentuar quan n’Anguita va esdevenir líder d’IU.
M’agradaria contar una anècdonta aïllada que ilustra molt bé els problemes de l’entesa. No sé si us vau fixar que a la llista de Ciudadanos de menorca hi figurava de número 3 en Buenaventura Quevedo. Idò bé en Buenaventura va tenir un paper destacat dins l’Entesa. Com a militant d’EU i del Partit Comunista va ser un dels instigadors del trencament de l’Entesa als principis dels 90s. En Ventura ja no té res a veure amb l’EU d’ara. No sé quans d’anys fa que ja no milita però diria que molts. És potser l’exemple de l’Anguitisme més espanyolisme i més ranci que hi ha Menorca. Personatges com en Buenaventura quevedo crec tenen moltes coses a dir sobre les misèries i els desencants de l’esquerra a Menorca.
Bé podríem continuar amb una llista interminable de despropòsits. Tanmateix per mi una cosa és clara per mi el futur del menorquinisme polític no passa per tornar als anys de l’entesa. El futur del menorquinisme no passa per retornar el protagonisme al Partido Comunista de España.
Si voleu podem discutir més a fons com hauria de ser el menorquinisme de demà. Hi ha moltes coses a dir.
Em perdonareu que no n’hagi parlat abans. vaig creure convenient deixar passar uns dies per pair tot això. Miraré de fer dues entrades una fent una valoració més estricta i una altre plantejant interrogants de futur. Em centraré principalment a Menorca
Que ha passat?
– A Menorca hi ha 2 blocs gairebé hermètics. Any darrera any la correlació de forces entre la dreta i l’esquerra es manté invariable. Només guanya la dreta si el PSOE està dividit i té un candidat fluix. Això va passar l’any 95 amb en Moragues i ha passat aquesta vegada a Es Castell.
– Una vegada més hem pogut comprovar la gran fortelesa electoral de na Joana. És la gran figura política de la Menorca d’avui. Ningú li fa ombra. Na Joana Acumula la majoria del vot menorquinista. Hi ha molta gent que vota na Joana al consell i vota PSM/entesa a les muncipials. El PSM ha tret uns 3300 vots al consell. Si sumam els vots municipals del PSM, PSM-verds, Entesa de ferreries, Mercadal i Mitjorn surten prop de 5200 vots (5609 si hi sumam els vots d’IU a Alaior i més de 7000 si suman tots els vots d’IU).
– A nivell insular podríem dir que no ha passat res. Tal com preveien les enquestes, el grau de fidelitat de tots els partits ha estat molt alt. No hi ha hagut cap traspàs significatiu de vots tal com va passar fa 4 anys. El PSOE, el PSM i el PP han augmentat un 1%-2% de vots cadescú aproximadament bàsicament a costa de la desaparició d’PMQ i la disminució d’UCM i en menor EU.
– A nivell municipal sí que han canviat significativament les coses.
– A Menorca és configura un model polític dual. Al centre i ponent tenim un sistema política molt semblant al gallec amb 3 partits forts (PP PSOE, PSM). En canvi a la banda de llevant es configura un sistema política més aviat metropolità (un PSOE molt fort, un PP que no ho aconseguirà mai, i 2 partits comparses PSM i EU)
– La gran novetat és que eL PSOE li està costant més del previst mantenir l’hegemonia a la zona de Llevant. Ha baixat als quatre municipis, Sant Lluís, Es Castell, Maó i Alaior.
– El PSM ha tret un bon resultat a les municipals. Cal destacar la consolidació del PSM/entesa com la força progressista dominant a Es Mercadal, Ferreries i Ciutadella. És perfectament possible que d’aquí a 4 anys el PSM esdevengui la segona força política a Ciutadella.
– S’està articulant un espanyolisme ‘oficialment’ d’esquerres a la zona de llevant. (Ciutadanos a Maó i UIPC a Es Castell)
– La Desaparició d’UCM. S’allunya la possibilitat d’una Unió Mallorquina. El PSM Ha pujat sobretot allà on UCM baixa (Ferreries, Sant Lluís i Ciutadella).
– EM ha demostrat una vegada més que no té capacitat d’articular una proposta de futur clara. Cal dir que no és una qüestió exclusicament menorquina. A Espanya ha passat del 6.07% a 5.47%, 180.000 vots menys.