Aquest article es va publicar a menorcadebat.org dia 14 de gener de 2017. Ha estat un article que ha rebut força visites i unes quantes mencions a les xarxes socials. Em fa il·lusió que també aparegui a xalandria. El seu esperit és molt xalandier
Els llocs tenen gènere. La casa és de gènere femení mentre que el cotxe de gènere masculí. El gènere no és aleatori. La casa ha estat tradicionalment un espai de dones mentre que els cotxes són cosa d’homes. La geografia dels gèneres no és sempre una cosa de blanc i negre. Alguns llocs són de gènere masculí i femení alhora, com el/la mar. Mentre que d’altres fluctuen d’una llengua a l’altra. L’hort, que a Menorca és cosa d’homes, al món anglosaxó es coneix com a Kitchen Garden i té un caràcter més femení. HI ha fins i tot el gènere neutre, molt comú a altres llengües, però que ha gairebé desaparegut en el català. Com molt bé saben els que estudien temes de gènere. Hi ha més de gos gèneres.
Els llocs no només tenen gènere, també tenen sexe. El sexe està associat a unes geografies molt concretes que tots coneixem. La més òbvia de totes és l’habitació i molt especialment el llit. El sexe pertany a la nostra societat a l’àmbit geogràfic més íntim i privat. És allò que feim (i no explicam) de nit o de matinada dins la nostra cambra. Fer sexe enmig del carrers està fora de lloc. No sempre ha estat així. Disposar d’habitacions individuals i aïllades és un invent molt modern que reflecteix la importància creixent de la intimitat en les societats burgeses. Durant segles el sexe es practicava en contextos que avui consideraríem poc íntims.
Tanmateix el sexe no ha estat eliminat per complert de l’espai públic. Més aviat el contrari. Els nostres carrers i places estan farcits d’elements sexuals, que sovint donam per descomptat: una parella que es dona la mà mentre passeja pel carrer, una mirada lasciva en un bar de copes, dos adolescents que es besen apassionadament en unes festes de poble. En aquesta llista hi hauríem d’incloure també els anuncis tan provocadors que decoren els nostres carrers comercials o fins i tot la manera cada vegada més sexi que tenim de vestir. Els mateixos que fa segles practicaven sexe en contextos poc íntims avui es posarien les mans al cap de veure la sexualització tan bèstia de la nostra societat.
Ens imaginam els llocs sexualment. Tanmatei, geogràficament no totes les sexualitats són iguals de visibles. En les nostres societats la Heterosexualitat és molt més visible que la homosexualitat, la intersexualitat, o la bisexualitat, les quals sovint estan fora de lloc. És rar en un lloc petit com Menorca trobar-se amb dos homes que es donen la mà o amb dues dones que besen apassionadament. Els anuncis de les grans cadenes de roba reprodueixen gairebé sempre els patrons heterosexuals. És veritat que vivim en una societat molt més tolerant, tanmateix encara avui la diversitat sexual es tolera sempre que no la vegis. Diversitat sí però només en les geografies de la intimitat.
Tota aquesta llarga introducció és per contextualitzar la pregunta d’aquest article. Ens hem demanat mai quina és la sexualitat de Menorca (no la dels seus habitants sinó de l’illa)? Com ens imaginam sexualment l’illa? On és el lloc de les sexualitats que no responen a les convencions hetero-normatives? On és la Menorca gai o la Menorca transsexual? La resposta és més aviat decebedora. No és tan sols que l’illa no tengui espais explícitament gais (no en té ni crec que facin falta). És que ens imaginam la geografia menorquina des d’una perspectiva marcadament hetero-sexual. L’hetero normativitat de Menorca és molt més que d’altres llocs que ens envolten, I no deixa lloc a sexualitats no convencionals.
Només cal veure el principal reclam de l’illa, les platges verges. Aquesta és una identitat que internalitza un llenguatge turístic típicament colonial que transforma la geografia de Menorca en un cos de dona. És un llenguatge que presenta el turisme com una mena d’acte (hetero)sexual entre el turista-home i la Menorca-dona. Les platges hi són perquè sigui conquerides (o si es prefereix desvirgades). I açò és exactament el que fan la majoria dels turistes, venen a l’estiu per apropiar-se de l’illa i conquerir la seva virginitat, exactament el contrari que ens agradaria que fessin, respectuosament tot l’any.
No és l’únic exemple. Menorca se la coneix arreu d’Europa per ser un destí familiar. El màrqueting turístic ha deixat sempre molt clar que Menorca és un lloc per anar-hi amb la teva parella (de pell blanca com tu i del gènere contrari) i amb els teus fills (a ser possible fillet i filleta). Un lloc tranquil on no et trobaràs la diversitat que envaeix Eivissa cada estiu. El concepte de família en aquest context és un sinònim d’heterosexualitat. Menorca és un lloc associat al concepte burgés i benpensant d’amor. Aquí no et faran nosa ni els gais, ni els joves, ni els negres, ni tan sols els homes sortint de festa amb els seus amics. I si n’hi ha algun aquest es comportarà com toca d’acord amb les convencions hetero-normatives.
La teoria queer ens recorda la importància de la geografia per al moviment LGTBI. Els “rars” voldrien gaudir de les avantatges d’un espai públic on sigui “normal” tenir un comportament sexual diferent a la convenció, és a dir, deixar de ser rars. L’objectiu no és la tolerància cap a la diferència. Tolerància pressuposa que jo, que sóc “normal”, tolero tot allò que no ho és. L’objectiu és acabar amb el caràcter restrictiu de la hetero-normativitat, la qual fa invisible la diferència.Es tracta de posar de manifest com deia aquella cançó Punk que la heterosexualitat és una construcció social igual que és qualsevol altra sexualitat. És per açò que una de les accions polítiques més efectives del moviment LGTBI és “sexualitzar” l’espai públic, fer visible allò que és invisible, demostrar que es pot habitar el carrer d’altres maneres.
Tornam a Menorca. La població menorquina és igual de diversa sexualment com qualsevol altra. I els Menorquins són una societat tan o més oberta que les que ens envolten. Tanmateix les geografies culturals de Menorca no deixen lloc per a sexualitats no convencionals. L’efecte entre homes o entre dones està literalment fora de lloc en la Menorca platges verges i famílies de vacances. Tanmateix alguns signes més o manco ocults trobarem gairebé sempre lligats a les festes de poble. El primer que em ve el cap és córrer abraçats d’es pla de sant Joan on dos homes a cavall s’abracen i es besen, l és clar sa capellana on es canvia de gènere al cos eclesiàstic. De fet totes les festes tenen un caràcter transgressor que no agradava gens a les autoritats franquistes. És l’únic moment de l’any que els homes s’abracen i les dones es besen, on la convenció burgesa que lliga un home i una dona s’esfuma i es multipliquen les combinacions. Les festes menorquines són unes festes carnavalesques transgressores amb les convencions, que es posen cap per avall.
Podríem continuar però ho deixaré aquí. Amb aquest article, fet una mica deveres, només voldria obrir un debat sobre la sexualitat de l’illa, que posi de manifest les convencions que invisibilitzen la diversitat. Perquè no n’hi ha prou amb tolerar l’altra. Cal també que el rar deixi de ser rar perquè la raresa ja no és raresa. Cal una revolució de la vida quotidiana que faci lloc físic i simbòlic a les altres sexualitats també a llocs petits com Menorca.
Twitter: @pauobrador
Views: 1