Ningú no s’ha atrevit a fer-se ressó d’unes magnífiques declaracions d’en Guillem López Casasnoves (persona totalment autoritzada per a parlar-ne) sobre la subvencionitis del Menorca Bàsquet. Ningú. Bé, n’Emili de Balanzó ho va provar i, la setmana passada Miquel Borinot, des de la revista Es Carrer hi tornava a incidir en la crida feta per aquest gran especialista en despesa pública.
Crec que aquí hi ha un bon tema de debat: hi ha arguments que expliquin que les institucions hagin de mantenir en peu un projecte de bàsquet professional a Menorca o allà on sigui? Mirau que intent fer la pregunta de la manera menys tendenciosa possible, sense caure en valoracions abans d’entrar en el debat, perquè crec que en aquest tema hi ha gent a favor i en contra dins del mateix blog, com també n’hi deu haver entre els nostres visitants callats (fins quan?). I m’agradaria que Xalandria esdevingués un espai de reflexió i debat d’una qüestió que l’ésser políticament correcte i allò que “avui no toca” i el fet que “hi ha massa vots en joc” han condemnat a un silenci punyent i injust, especialment venint de qui venia la invitació al debat.
Views: 9
Per jo, val: sóc incapaç de fer “meu” aquest projecte, de la mateixa manera que, entre fília i fòbia tot passant per l’autoodi, escull la desconfiança. Sóc un apocalíptic, un asceta, un eremita? Idò, sí!
Segons el meu parer i en aquest ordre, el bàsquet és un joc (l’atzar), un esport (la salut) i un negoci (els doblers). Si la dita “masa social” menorquina usa l’UVI Menorca per divertir-se i deixar de fumar, de conya. Tanmateix, no sóc tan innocent. A més, no crec que vulguin perdre els seus orígens (Salle, amb tot el que açò implica, que no és poc) si volen salvaguardar la seva identitat. I estic segur que el seu presi no ha escoltat Raimon en sa vida…
I si té aquest èxit, és bàsicament per avorriment: no hi ha res més a fer quan la tramuntana bufa fort
D’acord, voltros sabreu millor que jo si 300.000 euros son molts o pocs. Però convindria no oblidar que, posi qui posi els doblers, son tots doblers que han sortit dels impostos. Que venguin de fora de l’illa no vol dir que siguin regals, ni fer-hi prop.
En quant a la “superació” de La Salle per part de l’equip, no hi estic gens d’acord. Segurament és la imatge que es vol donar, i potser ho estan aconseguint, però mentre els cadets de La Salle entren de franc a veure els partits, els fillets i filletes de la resta de clubs de bàsquet de l’illa han de passar per caixa (per posar un exemple clarificador).
En quant a açò de “fer nostre” l’equip, per jo segurament sigui tasca difícil, perquè d’entrada som molt crític amb tot l’esport d’èlit, ja sigui el Menorca Bàsquet o el FC Barcelona. La veritat és que vaig assistir a un parell de partits, i no m’hi trob gens còmode, cridant “a por ellos, oe, oe,” i insultant el pobre àrbitre. Encara em trobaria menys còmode utilitzant una cosa en la que no crec per fomentar idees pròpies, per molt intel.ligent que açò pugui considerar-se.
I crec que és bò que qualcú comenci a alçar la veu en contra, perquè fins ara hi ha hagut un silenci espantós. En públic, perquè en privat n’hi ha molt més que remuguen per les molèsties i els doblers tirats, que no fans del “a por ellos”.
Sis ingredients per al debat:
1. Enlloc no està escrit que una administració no pugui subvencionar una entitat privada. Ho fan tot sovint amb ONGs, col·lectius, empreses, etc.
2. El debat seria, idò, si la quantitat és excessiva.
3. Jo valoraria l’impacte del Menorca Bàsquet en termes socials (quan cap esdeveniment ha reunit tanta gent a Menorca regularment?), de ressò exterior i de dinamització econòmica.
4. Fora bo aïllar les fílies i fòbies que tinguem sobre La Salle, perquè aquesta ha quedat superada per l’equip.
5. Valoraria també si en tot açò no hi ha també cert autoodi cap a tot allò que sembla anar bé.
i 6. Fins a quin punt no hi ha, en les crítiques, la incapacitat de “fer vostre” aquest projecte i ser prou intel·ligents com per usar-lo de palanca de cohesió social, identitat illenca i promoció de l’esport.
Em Pau té raó amb açò de les xifres. Ja voldria jo aquests 300.000 euros. És la MEITAT (!!!) del pressupost de totes les polítiques de joventut.
Santi,
El que he volgut dir no és tan diferent del que tu dius. Estic amb tu que finançar equips de bàsquet és malauradament una pràctica habitual. Estic en tu que pot haver tingut alguna repercussió (encara que no crec que sigui tan important com tot això). En el que no estic d’acord és l’argument que 300.000 o 600.000 euros siguin relativament pocs. Pel govern Balear i Espanyol potser sí que són relativament pocs, però pel CIM o per l’Ajuntament no són tan pocs. Els 25 milions del dic els paga integrament el govern i la millonada de l’aeroport el paga l’estat. Fins i tot els diners de les carreteres que executa el Consell venen de fora.
A veure si m’enteneu. Si per mi fos els enviava a fer punyetes ràpid, a la Salle i al pijo impertinent aquest que tenen de president (que per cert em recorda molt en Pocholo). Si pogués triar destinaria els doblers a promocionar l’esport de base, cosa que trob molt més útil socialment.
L’únic que he fet és exposar que açò que està passant no és cap locura derivada de ser una illa o un territori especial, sinó que es pràctica habitual arreu de l’estat. I que no tindrà la repercussió d’una olimpiada, però estic segur que ha servit perquè molts milers d’espanyols aprenguin que Menorca no es una pronunciació incorrecte de Mallorca.
Que no ens agrada l’ús d’aquests doblers ? Ben cert, però repetesc que 300.000 euros em semblen poca cosa dins del volum de despesa habitual de les nostres institucions. Altra cosa és que realment es quedi aquí, que ves a saber, la contabilitat pot ser una feina molt creativa, de vegades.
Per cert, Joan Carles, gràcies per la puntualització. No deixa de ser xistós que la partida surti de presidència, però 🙂
Santi i altres
Els esdeveniments esportius s’han emprat frequentment com a eina de regeneració econòmica i promoció turística. El millor exemple són els jocs olímpics de Barcelona. Els jocs es van servir per a dues coses, la primera per impulsar grans projectes d’infrastructura (l’aeroport, l’obertura de la ciutat al mar) i la segona per situar barcelona enmig del món. Des d’aquest punt de vista l’èxit va superar totes les expectatives. 15 anys després del jocs Barcelona és una de les 5 ciutats turístiques més importants d’Europa, res a veure amb la Barcelona dels 60s. Des d’un punt de vista econòmic es pot argumentar que gastar-se tants diners en un que dura 15 dies va valer la pena. Aquest exemple s’ha imitat a molts llocs encara que sense tanta fortuna ni tanta planificació.
Salvant totes les distàncies els arguments per finançar el menorca bàsquet no són molt diferents. Es parla sovint de la publicitat que dona a Menorca i que això és bo pel turisme i que tal i qual. En el cas del Menorca bàsquet no tenc clar això sigui així. Si el finançament del menorca bàsquet produïs beneficis economics i socials significatius com en el cas de Barcelona encara es podria justificar. Però jo encara els he de veure. Si del que es tracta és de promocionar el turisme, crec que qualsevol de nosaltres trindria idees millors.
M’agradaria tenir el davant l’article d’en Guillem López. En qualsevol cas la meva opinió és que les institucions no haurien de finançar clubs privats de la manera que ho fan. Això no vol dir que no donin cap tipus de suport a clubs professionals com el Menorca bàsquet ni a l’esport d’èlit. En certa manera trobaria justificat que es financii un pavelló perquè el menorca bàsquet pugui jugar a l’ACB però no veig perquè hem de pagar les nòmines dels jugadors. En un país com Anglaterra seria impensable.
Tampoc surt d’esports, sinó de presidència. Ets arriscat, Santi, però crec que s’ha de valorar la teva opinió com un punt més a tenir en compte.
Més que una questió de favoritismes, jo crec que les empreses privades que esmentau fan patrocinis d’aquest estil perquè tenen molt de doblers per fer net, i un club esportiu és una bona inversió en publicitat. Açò explicaria el tema del Llanera, per exemple.
En quant a les entitats públiques, no em fa cap gràcia que es prioritzi donar doblers a la Salle per sobre de construïr el nou pabelló del Alcàsser, que és qui realment ha fet sempre la funció social i de cantera. Però si ho miram des del punt de vista publicitari, no deu sortir tant car. De fet està plè de ciutats menors que patrocinen equips de bàsquet o handbol (les grans els tenen de futbol). Em sembla que les subvencions del Consell havien estat fins ara d’uns 600.000 euros, i enguany es queixen que només en rebran 300.000. Quants doblers ha gastat el Consell en promoció turística ? No ho sé del cert, però entre visitmenorca.com i les diverses fundacions segur que va gros.
L’altre dia vaig sentir que el pressupost per l’any vinent pel dic de Ciutadella era de 25 milios d’euros !! Davora aquesta animalada, 300.000 euros destinats a promoció turística patrocinant el Menorca bàsquet no em semblen tants. Açò si, jo exigiria que tot açò sortís de promoció turística, no del pressupost d’esports, que açò és una altra dels disbarats.
Una vergonya. I el que és més fort, el ressò mediàtic que l’esplèndid José Luís (o Josep Lluís?) Sintes va despertar en criticar el Consell per haver “rebaixat” la subvenció. Molt fort.
El que està clar és que tenim un món mediàtic ben poc acostumat a debatre coses, i aquesta crítica del president del club, patètica en tots els aspectes, esdevenia centre de la informació, mostra de la poca salut dels nostres mitjans. En aquest sentit, l’article de López Casasnovas ha tingut molt de ressò, molt més del que ens pensam, però de portes endins. El que passa és que allò que es diu debat públic, algú que hi respongués amb arguments sòlids i tot açò, res de res. Era clar que l’article, que a més donava sensació d’haver estat escrit amb gran coneixement però prou ràpid, tenia caràcter incendiari, per aixecar polèmica i iniciar després un debat, que imagín que esperava fregant-se les mans. Però no ha estat així. Això indica que no hi ha ningú capaç d’afrontar aquest debat en seriositat, i menus en les plataformes que tenim.
Com que no ho puc fer com a comentari, us penjaré en un post nou el meu darrer mirador, publicat deu fer cosa de quinze dies, en què justament parlava d’esport i política. Encara que el tema del Vivemenorca no hi ocupa un espai central, sí que apareix al final.
Ves per on, tot açò ara me recorda una altra màfia esportiva que he viscut bastant a la vora: el Nàstic i Tarragona. Un batle que esdevé president, requalificacions de terrenys públics i privats, un diari provincià (tot aquell que no comença amb internacionals…) retut a qualsevol banalitat però elevada a notícia d’impacte, etc.
Faig una proposta: enlloc d’una pilota de bàsquet, que juguin amb una totxana (jo vogaria per maó, però açò fóra massa coincidència, no?) . Si més no, segur que guanyarien algun partit.
Com diu la gent assenyada: són ganes d’engreixar el porc per acabar matant-lo. Però n’hi ha més: és un “querer i no poder”.
Estic d’acord amb voltros.
Jo no sé fins a quin punt un club privat pot arribar a rebre ajudes pel que fa a equipaments, promoció de la pràctica esportiva, etc., que en definitiva poden beneficiar la societat, però el que no es pot acceptar és que es distini una quantitat desorbitada de diners per fer que un equip pugui disposar de capital per pagar jugadors, entrenadors, i el que fa -o feia- el nombre vestit de sargantana durants els descansos dels partits per allà enmig. En tot cas, que la iniciativa privada hi inverteixi.
I el que ho acaba de rematar és que tot i rebre unes quantitats molt elevades de doblers, els de la directiva es passin pel folre les lleis de normalització lingüística, l’oficialitat del topònim, la identitat menorquina (suplantada per una altra realitat no sé fins a quin punt reixida menorquinoespanyola), amb el consentiment de les institucions públiques que financen l’equip, que no piulen per por de perdre qualque vot (li diuen prendre mesures impopulars, no?).
I pensau que aquest problema no només afecta el basquet, sinó que hi ha altres esports, com el volei de Ciutadella, que també reben una bona insuflada de duros (deu ser per allò de l’equilibri territorial). Per cert, ara es diu Valeriano Allés, us sona? És l’empresa que ha dut a terme uns moviments de terra descomunals a la part de ponent amb no sé quin objectiu que s’estan investigant i que el GOB ja ha denunciat.
No pens que el tema sigui quin tipus d’empresa privada esponsoritza qualsevol activitat social, com en aquest cas un equip de bàsquet de l’ACB. Pens que el tema del tema és quins recursos econòmics ha de destinar el sector públic a una estructura professionalitzada com és la d’un equip de bàsquet de l’ACB. I si aquest sector públic són institucions de govern municipal i insular deu ser que efectivament som rics i que no ve d’aquí, que no hem de mirar prim. Tot i que també podria ser que som massa pobres per comprar barat, com diuen a Catalunya.
Menorca és moltes coses, però tant com va més estic bastant convençut que també és un Sistema dins del qual es poden fer funcionar -i funcionen- determinades històries que semblen estrambòtiques fora de l’illa. I un equip de bàsquet professional subvencionat per ajuntaments i Consell i Govern arxipelàgic (i és igual, de ver, qui governi) no té raó d’esser. Però bé, com tot, açò qualque dia s’acabarà.
M’interessa el tema i de fet els cinc dies que vaig ser a Menorca a l’agost vaig arribar a tenir l’article den Guillem López a les mans però no vaig tenir temps de llegir-lo (aquestes coses passen as Nou mes tard de les dotze i mitja).
cap idea d’on trabar-lo?
he mirat a la pàgina personal de la UPF però no el té penjat
Isma,
Assenyales un tema molt important que va molt més enllà de Menorca. Ens trobem com els clubs esportius estan sistemàticament patrocinats per empreses del món de la construcció/especulació. És una indústria que té molts detractors i que per tant necessita publicitat. En alguns casos – i no pocs- l’èxit econòmic depen de favors públics, sobretot de les administracions locals que tenen els poders per requalificar terrenys. El patrocini de l’equip local certament ajuda aconseguir els objectius.
Tot aquest procés ha anat acompanyat sovint per una exaltació de patriotisme local. Hi ha hagut una mobilització sistemàtica dels sentiments identitaris per part d’aquest clubs i patrocinadors. És el cercle perfecte. L’empresa s’identifica amb el club. El club s’identifica amb el poble. I tots aquells qui alcen la veu criticant el club o l’empesa són automàticament qualificats com antipatriòtics i submarins dels enemics. A Menorca aquest cercle viciós no ha estat tan evident però certament ha existit. Tots sabem que el polític que s’atrevís a negar una subvenció seria acusat d’anti ma(h)onés.
El cas de Menorca és una mica especial. Menorca és avui per avui el territori mediterrani penninsular amb més protecció del territori, més consciència ambiental i un compliment més alt de la legalitat. El reforçament de la protecció del territori s’ha produït just en el moment en què a València i Múrcia passava tot el contrari. Menorca té una reserva de sol única al mediterrani que deu fer les delícies de molta gent. Les temptacions són moltes.
Un apunt final. Que el grup Prasa patrocini el Menorca Bàsquet em quadra. En definitiva són els promotors de Son Parc i els convé quedar bé amb la societat menorquina, la qual no és precisament fàcil de convèncer. tot plegat molt normal En el cas de Llanera no em quadra. Que jo sepi no era la promotora de res. Quins eren els insteressos d’aquesta empresa? Tenc curiositat per saber-ho.
perdonau per fer comentaris ràpids i una mical mal fets
I no et pensis, Pau, que la cosa ha canviat gaire. El patrocinador actual de la salle és el Grupo Prasa, una altra empresa del sector del totxo amb interessos clars a Menorca, en concret a Son Parc. Allí hi gestiona el camp de golf. Enguany, sense anar més lluny, l’equip de bàsquet va fer la seva preparació en aquell indret del nord des Mercadal. I cercant per internet hi ha alguna informació relativa a la voluntat que tenien aquesta gent de fer apartaments damunt de la zona dunar d’aquella platja o hotels de luxe (http://www.menorca.info/20060127/insular/6insular.html).
De fet, a l’ACB, hi ha altres equips patrocinats per aquest tipus de societats, curiosament ubicats a la costa mediterrània: Akasvayu Girona (immobiliària de capital rus), Polaris World Múrsia (totxos i camps de golf), Etosa Alacant (més del mateix) i Vive (moribunda, però, com diu molt bé en Jordi) Menorca.
Ara bé, pel que fa al club de bàsquet, no hi veig cap pega amb aquest patrocinador: és una empresa privada i ja sabrà on posa els diners. El que em preocupa és que el consell insular hagi de donar al Menorca la Salle una quantitat de doblers tan gran que li hipoteca els pressupostos de la conselleria d’esports. I que la gent ho vegi com el més normal del món.
I del pavelló de l’Alcàsser m’estim més no parlar-ne, perquè m’encenc.
Dislèxia digital? No! Psicomotricitat fina alterada? Tampoc!
PaVVVVVVVVVVVVVVVVVVVVelló! Collons!!!
Més que el ViveMenorca, és l’Agonitza o UVI Menorca… I sí, tal com ho he descobert amb els meus concos ferreriencs, i encara al·lucin, ara mateix és l’equip del poble. Tenc sort d’haver-me perdut la captació mental amb què la Salle ha passat a representar una illa en poc més de 10 anys.
Pel que a jo respecta, encara esper el nou pabelló de l’Alcàsser.
Fa estona que volia fer un apunt sobre LLanera i el menorca bàsquet. Si no record malament el Menorca bàsquet és va dir durant una temporada llanera Menorca.
Idò bé Llanera és una empresa valenciana que fa unes setmanes va quebrar. És potser l’empresa més representativa del darrer boom de la construcció. El seu objectiu era esdevenir el Zara del Turisme. Volien inundar a Europa amb “villas” a preus relativament barats en complexos turístics amb camp de golf. El seu “business model” es basava en comprar sol no urbanitzable i accelerar la seva requalificació. Això vol dir que el seu éxit econòmic depenia en bona part de la voluntat política per requalificar terrenys no urbanitzables. Llanera va destacar per una agresiva política de màrqueting. més del Menorca bàsquet i el València, va arribar a patrocinar un equip de la primera divisió britànica. El Charlton. Tot el xiringuito va fracassar en bona part per les dificultats de requalificar sol no urbanitzable. Fins i tot a la valència del PP, transformar horts en camps de golf no és tan fàcil.
Normalment les empreses no patrocinen equips de bàsquet perquè sí, sobretot quan no tenen cap vinculació amb el territori. M’agradaria saber quina era la intenció de Llanera en patrocinar el Menorca Bàsquet.
Precisament aquesta setmana vaig saber que les subvencions al Menorca Bàsquet va ser un dels temes més conflictius del darrer pacte de govern al consell. Finalment no hi va haver un acord. L’altra va ser el Pla Territorial de la Costa en què si en el qual sí que es va arribar a un acord de mínims. Per mi la qüestió clau és fins a quin punt està justificat dedicar quantitats tant astronòmiques. No sé el percentatge exacte, però és clar que una part molt important del pressupost del consell i l’ajuntament en esports es dedica al Menorca bàsquet. Això és pot dir d’una altre manera què és el que es deixa de fer degut a tot aquest esforç pressupostari?