En les properes eleccions generals, els partits “petits” de les illes Balears s’agruparan en dues candidatures. Una es dirà Unitat (PSM, Entesa, UM, ERC i els Verds de Menorca) i l’altra s’auto identifica amb la noció de Progrés (EU i els Verds de Mallorca). Es tracta d’un escenari polític nou que pot canviar el bipartidisme clàssic PP PSOE. Per primera vegada totes les forces “nacionalistes” (no m’agrada aquesta paraula) van juntes a unes eleccions espanyoles (fins a 6 partits). És sense dubte una coalició fràgil i de difícil gestació, feta en clau Mallorquina. En definitiva és a Mallorca on es guanya o es perd un diputat.
Malgrat la seves múltiples incoherències internes (que no són poques), m’agradaria dir que estic content que s’hagi constituït aquesta coalició. Per mi no és tracta tant d’aconseguir la unitat de l’esquerra (per això ja existeix Izquierda Unida i el PSOE) com d’articular políticament el menorquinisme (i el mallorquinisme i l’eivisenisme, si és que es diu així). Tanmateix em sent una mica incòmode davant la disjuntiva que s’ha plantejat des de Mallorca tant part d’EU com per part d’UM entre Unitat i progrés. Avui mateix per exemple llegia al diario de Mallorca que la candidata de la coalició EU- Els Verds de Mallorca “cargava con aspereza contra el nacionalismo monetario y carterista”. Crec que la disjuntiva Unitat o progrés és falsa i regressiva. Una cosa va necessàriament lligada a l’altra. Com és possible fer política social sense diners? Com es pot millorar l’educació i la sanitat amb un expoli fiscal (que se’ns amaga) de més 10%? Estic d’acord que no és només una qüestió de diners. Ara bé sense una reforma de l’estat espanyol no és possible una societat més justa i lliure. I en aquestes eleccions si una cosa està en joc és precisament la reforma de l’estat.
Puc entendre que els principis polítics d’UM i dEU no siguin compatibles i que els electors i militants prefereixin mantenir una veu pròpia i radical. Però si és una qüestió de imcompatibilitat ideològica com és que EU i UM governen junts a l’Ajuntament de Palma, el consell insular de Mallorca i al govern Balear? En definitiva ens trobem que alhora de pactar política social al govern balear EU i UM no tenen cap problema en pactar, tanmateix alhora de lluitar per un model d’estat diferent sí. La coherència de la incoherència?
Views: 0
El senat i el congrés tenen sistemes electorals completament diferents. En el cas del senat a Menorca s’elegeix un sol senador. El senador que té més vots guanya l’escó.
En el cas del congrés, menorca forma part de la circunscripció electoral de les Illes Balears. En aquesta circunscripció s’elegeixen 8 diputats de manera més o menys proporcional.
En aquests moments, el senador per Menorca és del PP i els diputats es reparteixen 4 i 4 entre el PSOE i el PP. Es calcula que són necessaris aproximadament 45.000 per acosneguir un diputat.
Perdonau la ignorància, però a Menorca el vot al Congrés funciona com al Senat (un únic senador per a la illa), o es vota una llista balear ?
Pel seu interès reproduesc la resposta d’en Nel Martí a n’en Francesc Sintes. Ho diu molt millor que jo.
Nel Martí Escrit el 22 Gen 2008 a les 21:21
Entenc els motius d’un cert escepticisme respecte de la política, però no els puc compartir. Jo som dels que encara pensen que “o fas política o altres la fan per tu”. I com què no m’agrada la política que fan els altres (els altres que són majoria, és clar!), no tenc més remei que intentar construir una altra majoria que vulgui viure d’una manera diferent. Mentre no s’assoleix una majoria absoluta, em conformaré amb una majoria suficient i/o amb capacitat d’influir en les decisions de la polis.
Som nacionalista perquè som d’esquerres. Ho dic perquè a jo tampoc em satisfà al cent per cent haver de fer acords puntuals amb el PNB o CIU, o haver de pactar electoralment amb UM. Però també se que només s’avança caminant. I a Madrid, ara i avui, en el context social que vivim, crec que s’hi ha d’anar per a influir i condicionar una visió plurinacional de l’Estat. A les eleccions del 2004 van obtenir representació les formacions nacionalistes CIU (10), ERC (8), PNB (7), EA (1), BNG (2), NA-BAI (1), a més de CC (3) i CHA (1). Les Illes Balears és l’única comunitat autònoma amb llengua pròpia que mai ha tingut presència nacionalista al Congrés dels Diputats (El País Valencià la va tenir del 1986 al 1996), i aquest fet té per jo una clara vinculació amb la poca capacitat d’incidir per a Menorca des del Congrés. I pactar no implica necessàriament renunciar, o almenys no implica renunciar a coses importants. No compartesc la visió que té CIU (especialment Unió) sobre les llibertat individuals, o sobre la família, o sobre l’avortament, o sobre la redistribució de la riquesa. Tampoc compartesc amb UM la forma de fer política als ajuntaments, ni la política territorial i ambiental, ni tan sols la forma d’entendre el país. Però el poc que compartim a Madrid és important, i caldria, pens jo, fer-ho valer.
Estic bastant d’acord amb el que deis, certament amb la important del enderocken rol.
1) Quan me tornat a llegir el que he vist que hauria d’haver escrit catalanisme i no menorquinisme. En qualsevol cas per mi els dos conceptes volen dir el mateix.
2) Una candidatura unitària a l’estil Unitat o Nafarroa Bai ja té sentit encara només segui per la capacitat de colar cosetes als presupostos i fer sentir una veu diferent al parlament. És el que en Pujol deia Peix al Cobe. Les autonomies que tenen partits propis han estat capaços d’aconseguir victòries encara que normlment parcials. Que han fet els 2 diputats menorquins del PSOE i el PP? jo no record ni el seu nom. Aquesta estratègia (el que n’Isma diu quedar bé) tanmateix té els seus límits. Senzillament per aquest camí no es canvia el model d’estat
3) Els diaris n’han parlat molt poc però jo crec que Unitat respon a una estratègia nova. La lectura que en faig (no tenc prou informació) és que Unitat ve impulsada no només des de Mallorca sinó també des de Barcelona. Darrera la decisió d’UM i Esquerra d’apostar per Unitat hi ha les cúpules d’ERC i CIU. I és que ja fa temps que es parla a Catalunya de la necessitat d’estratègies unitàries (per exemple la plataforma pel dret a decidir). En certa manera aquestes estratègies han començat per Mallorca. El primer experiment que es una rèplica de Nafarroa Bai
3) Una de les conclusions del procés de reforma de l’estatut és la necessitat precisament d’estratègies unitàries, de sumar foces. Fins ara es deia que com a qualsevol país normal el que calia era disposar de catalanistes de dretes i esquerres. Aquesta era la idea central d’ERC quan al 2003 va entrar al govern. Idò bé aquesta estraègia no ha portat enlloc. (ha regalat al PSC tot el poder). És cada vegada més clar que tal com fan el PSOE i el PP a Espanya els que no són espanyols s’han de posar d’acord amb elements bàsics. Sense aquestes estratègies de covergència no es podrà engegar cap procés de cap mena. I el que s’està articulant en aquests moment és precisament l’obertura d’aquests processos sobiranistes (és a dir d’enderock en rol). Pla Ibarretxe, referendum 2014… són processos llargs encara idefinits però que van avançamt
4) Crec que és Josep Pla que diea que no hi ha res més semblant a un espanyol de dretes que un espanyol d’esquerres.”
Evidentmant que no ho deis. I jo tampoc. El que crec és que el “nacionalisme” nostre (de qui? de Menorca, Balears, si hi creu qualcú, dels Països Catalans…?) intentar caure simpàtics a Madrid, quan s’ha demostrat que allà (i no només allà) només ens volen per a expoliar-nos econòmicament i per tractar-nos com una colònia. Com diu en Joel, tots els espanyols federalistes que podien entendre els catalans se’ls van carregar entre 1936 i 1939. Per tant, i perdonau-me el tòpic, l’autonomia que ens cal és la de Portugal, és a dir, l’enderrock and roll. Ningú de dins Unitat hi creu, en açò, i no hi veig quina capacitat de decisió podrà tenir la coalició a Madrid (dins el poti-poti del grup mixt?). Evidentment, és una opinió, però crec que perdem el temps.
Jo no dic res de caura simpàtic a Madrid, i trob que n’Àlex tampoc. El que dic és que el PP ni ho intentarà, i el PSOE, després de l’experiència viscuda, abans pactarà amb la dreta que amb cap partit que li exigeixi revisar el model d’Estat.
Àlex i Santi,
sou un poc “pillos”! Sempre acabam allà mateix: Madrid ens puteja i només pensam en caure’ls simpàtics. Així anam!
Estic d’acord amb n’Àlex, a ningú se li ocurrirà tornar a obrir la caixa de les reformes de l’Estat durant una bona temporada.
Per cert, xerrar de menorquinisme a unes eleccions generals em sona com a mínim extrany. T’imagines sentir xerrar d’un discurs tenerifista o gomerista ? Perquè tenim por de dir-li catalanisme ?
Pau, diria que estic bàsicament d’acord amb els teus plantejaments, me sembla positiu articular un espai en l’eix nacional superant l’esquerra-dreta clàssic de la política en clau totalment espanyola tot i que me fa més por que un cap de fibló la nació que pugin tenir al cap (si és que en tenen cap) els dirigents d’UM. De l’únic que estic segur és que deu ser igual d’enfora de la meva que la que tenen els (i les) dirigents d’EU.
Ara açò sí: que la propera legislatura és la de la reforma de l’estat, no s’ho creu ni en Carod. El model d’estat està tancat i barrat per bastants anys i crec que després dels múltiples coitus interruptus de la present legislatura els darrers reformadors de l’estat que quedaven han plegat ormejos i veles amb en Maragall han partit cap a caseta.
Diria que més que reformar-lo a l’estat espanyol només li escau l’enderrock and roll.
Crec que el debat és força interessant, i m’agradarà dir-ne qualque cosa, quan tengui un poquet de temps. En tot cas, tampoc no oblidem, Pau, que hi ha una qüestió de purs interessos de vots. IU necessita el 5% de vots per conformar grup parlamentari, que a les darreres eleccions va aconseguir gràcies a la generositat, tot i que de dubtosa legalitat, de la cessió dels vots per part de Progressistes, coalició on estaven integrats. Sembla que aquesta vegada la possible coalició amb IU no hi hauria cedit els vots, amb la qual cosa haurien estat perduts. Ara ens trobarem amb el debat ideològic sobre el nacionalisme, els interessos econòmics… però aquest horitzó de fons és el detonant de tot plegat. És, al cap i a la fi, una decisió de Madrid.