Amb una onada de calor que, per molt que estigués prevista, ha arribat de manera dràstica i, literalment, ha fet grinyolar els cans, hem donat el sus al període de les vacances d’estiu. No ho dic només pensant en la merescuda pausa escolar, que permetrà als alumnes (i també als docents) desconnectar de la rutina acadèmica durant un parell generós de mesos, sinó sobretot perquè aquesta és una època, els mesos de juliol i agost, en la qual molta gent aprofita per gaudir d’uns dies de lleure, per passar una temporada de desconnexió dels maldecaps rutinaris que solen anar associats a la feina. No tothom, però, pot gaudir-ne, perquè per a més d’un la temporada turística és la que va associada a un volum major de feina. Sigui com sigui, per als privilegiats que poden obrir el parèntesi laboral estiuenc, aquesta és una bona època per dedicar-se a la noble activitat de fer la vessa, tot i que açò darrer no deixa de ser un propòsit que, a la pràctica, acaba per esdevenir impossible.
No sé què passa en altres indrets, però Menorca presenta una realitat dual. La nostra és una illa en què els hiverns solen ésser radicalment diferents als estius, des de molts de punts de vista. Hi ha gent, sobretot de fora, que considera que, durant mig any, els corresponents als mesos freds de la tardor i l’hivern, l’oferta d’oci i cultura és gairebé nul·la. Poca gent hi resideix i, en conseqüència, hi ha poc a oferir. No hi acab d’estar d’acord, amb aquestes suposicions, sobretot amb la segona part de l’afirmació, perquè qui s’ho proposa pot farcir el seu temps lliure d’activitats prou variades, especialment en l’àmbit cultural. Ara bé, és ver que, amb l’arribada dels mesos més calorosos de l’any, en plena època de vacances estival, tenir inquietuds culturals, a l’illa, pot esdevenir un maldecap important, sobretot per qui, com jo, parteix de la idea que les vacances haurien de ser una època de descans i de relax, de calamullades revitalitzants a la mar, associades a la lectura i a l’escriptura.
Enguany, només per començar, tocarà visitar alguns dels mercats que es fan a gairebé totes les poblacions de l’illa. Ve de gust passejar-hi, aprofitant, sobretot, el bon estar que hi fa als vespres. Fer-ne un repàs és un exercici semblant a cantar una d’aquelles cançons populars que es construeixen amb la tirallonga dels dies de la setmana: els dilluns, as Castell; el dimarts, les nits de música a Maó; el dimecres, Alaior; el dijous, el multitudinari mercat des Mercadal; el divendres, a Sant Lluís i Ferreries… I no els hem dit tots. A més, al portal del mar ciutadellenc o a Calesfonts, as Castell, hi ha mercat cada dia. Si, per no embafar, hom decideix visitar-ne un per setmana, li anirà ben just poder-los veure tots entre juliol, agost i la primera quinzena de setembre.
A més, cal afegir, a aquest panorama, els diversos festivals musicals d’estiu. Potser el més important, enguany, és Pedra Viva, que es fa a l’entorn privilegiat de Líthica, a Ciutadella, amb una actuació setmanal al llarg de tot l’estiu, amb noms internacionalment coneguts com el de Salvador Sobral i amb propostes tan originals com l’anomenada Pedrera Rítmica, en què una simfonia de bateries i bidons, dirigida per Santi Arisa (i la col·laboració menorquina d’un tal Moisès Pelegrí), farà tremolar el marès de l’entorn. També és potentíssima la programació del Splendid Festival del Teatre Principal de Maó, que ha programat una actuació conjunta de Marco Mezquida i Sílvia Pérez Cruz, d’una banda, un concert del fenomenal saxofonista funk Maceo Parker (a qui ja vam poder veure fa uns anys al Freginal maonès) i, finalment, ja a l’agost, la visita d’una històrica del pop rock espanyol, Luz Casal.
Hi hem d’afegir, el XLVI Festival de Música de Maó, una cita obligada per als amants de la música clàssica i totes les activitats que s’inclouen en el programa Arts al Nord, gestionat per la bona gent del Far Cultural, amb actuacions com la de Suu i Roger Pistola, o el doble cartell, imprescindible, amb La nena Samsó i Jansky. També, des de la terrassa del Claustre de Maó, seguiran oferint molt bona música aquest estiu, amb actuacions destacables, com les de The Trikinis, Joan Masdeu, The Wailers (la banda que acompanyava Bob Marley!), els Pets, Joan Miquel Oliver, Anna Ferrer, Clara Peya, Pau Vallvé…
A més dels festivals i les seves programacions, cal afegir els concerts puntuals. Per exemple, jo no em perdria l’homenatge a Traginada (que cerca repetir l’èxit obtingut per Sant Antoni), o els esdeveniments de gran format protagonitzats, el primer, per la Banda des Migjorn, que farà un homenatge a Queen i, segon, el concert de tribut a Pink Floyd, amb el grup The Other Side, que s’acompanyarà de la Banda de Música de Ciutadella, en un espectacle que pot ser antològic. Podria no acabar mai i dedicar-me a citar la resta de concerts, moltíssims, escampats per la geografia menorquina, que ajudaran a passar les vetllades calentes i humides de l’estiu (com els de la coral Moments a Cor, que té una agenda prou completa, també, durant els mesos que venen).
Si a totes aquestes actuacions musicals, hi afegim que hi ha un Festival de Cinema de Menorca, la qual cal sumar les diferents versions del cine a la fresca, escampades per la geografia illenca, que el teatre també tindrà els seus espais (per exemple, es representarà Lokus, l’obra de Ponç Pons) o que el Museu de Menorca ha preparat una oferta interessant d’activitats, a les quals cal afegir-hi la cita literària ineludible de l’estiu, Illanvers, les tertúlies a la fresca des Mercadal i totes les activitats que ha programat l’Institut Menorquí d’Estudis (encapçalades per la jornada d’estudi i d’homenatge dedicada a Jordi Vivet i Ballart), que no són poques, potser és inevitable que la sensació esdevengui vertiginosa per a qui les valora totes, o almenys una gran part, com a interessantíssimes.
De la gran majoria, no n’hem dit la data. No cal. Seria pitjor. De fet, posades damunt d’un calendari, la sensació de no poder-ho assumir tot és evident. I més, si, per arrodonir-ho, intentam afegir-hi algun lloc on anar a fer un mos per completar les activitats previstes. Qui vulgui tenir una idea més completa de la magnitud de la tragèdia que estem posant damunt la taula, no ha de fer altra cosa que visitar, per exemple, el web d’apuntmenorca. S’hi podrà entretenir una bona estona.
Arriba l’estiu, idò. Diuen que, amb les vacances, encetam una època de relax, de desconnexió, de tranquil·litat. De posar el cos en remull a l’aigua; de llegir i escriure, a més, en el meu cas. De reduir les revolucions amb què encaram el dia a dia durant la temporada laboral. De dissoldre l’estrès a base de posar el cos al ralentí. Es suposa que un lloc com la nostra illa, coneguda, entre d’altres denominacions, com l’illa de la calma, és una ubicació idònia per a practicar-ho. Ara bé, només cal fer una ullada, ni que sigui per damunt —com hem fet—, a l’agenda cultural que s’albira de cara als mesos que arriben per comprovar que, més que a l’hivern, és ara quan una bona agenda és fa més necessària que mai, perquè sembla que no hi haurà prou dies per a col·locar-hi tantes activitats interessants. Açò, i tenir ben clar que no es podrà arribar a tot, per molt que també sigui cert que totes les deixades són perdudes.
Views: 0