Gumersind Gomila, cinquanta anys després

L’any 1970 van morir dos menorquins la tasca dels quals destacà en el panorama cultural illenc de la segona meitat del segle XX: Gumersind Gomila i Josep Salord i Farnés. Cinquanta anys després, es presentava una ocasió propícia per a recuperar-ne la memòria i el llegat, tot i que la maleïda pandèmia ha estat a punt d’enviar-ho tot en orris (o, com a mínim, d’endarrerir-ho de tal manera que els anys de la commemoració ja no fossin redons, cosa que desllueix aquesta mena d’efemèrides). Pels pèls, però, aprofitant un desembre que anirà molt atapeït d’activitats, podrem homenatjar com cal aquests dos humanots, per dir-ho amb aquest mot, alternatiu a la planiana manera d’anomenar-los, proposat per Joan Francesc López Casasnovas.

Pel que fa a Salord Farnés, de qui ja parlarem específicament en un proper xalandrot, sí que voldria aprofitar l’avinentesa per confirmar que enguany apareixerà publicat el llibre que recull les intervencions dels participants en la jornada d’estudi i d’homenatge que li dedicà l’Institut Menorquí d’Estudis el mes de juliol de 2018. El volum, que ja és a impremta, s’amplia amb alguns documents i amb una selecció de fotografies que ens han de permetre tenir una primer visió completa del polifacètic intel·lectual menorquí que, al llarg dels obscurs anys de la dictadura franquista, va mantenir viva la nostra cultura (especialment en els àmbits de la història, la llengua i la literatura). El tindrem aquí enguany, el llibre, tot i que en farem la presentació per Sant Antoni del proper, aprofitant que aquesta era, per a Salord, una data fonamental en la configuració de la ideosincràcia illenca, al costat del nou de juliol.

Ara, però, cal centrar-nos en Gumersind Gomila, el nostre menorquí del Rosselló, perquè en pocs dies comencen les activitats que, des de l’IME i l’ajuntament de Maó, s’han organitzat per tal d’homenatjar-lo. El programa és complet, variat i, per sort, ampli: s’ha hagut d’encabir en dues setmanes, la qual cosa no deixa de ser un bon senyal! La primera cita de totes és aquest proper dijous, dia 10, a les 20 hores, a can Victori (a la seu de l’IME). Hi moderaré una taula rodona en què Pere Gomila, Fina Salord i Michel Bourret, cadascú des d’una perspectiva diferent, ens explicaran què significa «Llegir Gumersind Gomila, avui». La tecnologia, a més, permetrà connectar els dos espais vitals de l’autor: el Rosselló nord-català i Menorca i, d’aquesta manera, tenir un contacte directe amb la part de la família que encara viu a Perpinyà.

Divendres dia onze, en canvi, el punt de trobada serà el teatre de l’Orfeó Maonès, mitja hora més tard, a les 20.30 h. L’escenari d’aquest espai emblemàtic de la ciutat acollirà «Tot recitant Gumersind Gomila», una lectura poètica a càrrec del magnífic rapsode Antoni Cantamisa, a qui Artur Bagur acompanyarà musicalment als teclats. És aquesta una oportunitat única per veure un espectacle que, fa uns anys, ja va rodar per l’illa —i al qual, malauradament, no vaig assistir en el seu moment— que, aprofitant l’ocasió, tornarà als escenaris gràcies a la generositat i entusiasme de Cantamisa i Bagur. Si, com afirmava el mallorquí Bartomeu Fiol, la poesia és un gènere eminentment oral, aquest recital ajudarà a posar-ho de manifest (gràcies a la força dels versos gomilians i a la competència de qui els farà arribar al públic).

Una setmana després, la Sala d’Audiències del Claustre del Carme, un espai que, amb la reforma que s’hi ha fet recentment, la ciutat recupera per a fer-hi activats culturals en condicions, serà l’escenari de, potser, el més important de tots els actes que es celebraran al voltant d’aquest autor: un taller d’escriptura creativa, a càrrec d’Andrea Oyamburu («La nostra llar. Escrivim amb Gumersind Gomila»), adreçat als fillets i filletes de deu a catorze anys. Fer arribar als més joves els autors que formen part del patrimoni cultural del lloc on viuen és fonamental perquè el seu llegat continuï present entre nosaltres, perquè no se’n perdi la flama.

Parlant de patrimoni cultural, des del moment en què la literatura ho és, tot i que immaterial, la ruta literària programada per dissabte matí, dia 19, en què Lara Juanola farà de cicerone, permetrà vincular els textos del nostre poeta amb els espais físics, concrets, que s’hi relacionen. En el cas de «la ciutat alegre de Maó, / la meva ciutat blanca», no només coneixerem la llar de l’autor, al número cinquanta-tres del carrer de Gràcia, sinó també altres espais que, a l’«illa amb serenor d’estàtua», són els escenaris de la infantesa que Gumersind Gomila va mitificar, literàriament sobretot, però no només, a Els ocells morts (IME, 2005).

Finalment, el darrer dels actes programats és una «Conversa entre poetes», dissabte capvespre. Hi participaré, tot i que el protagonisme és dels Gomiles, en Gumersind i en Pere, dos dels grans autors que ha donat la poesia de la nostra illa en el segle XX (i part del XXI, en el cas del segon!). A partir de la lectura d’alguns poemes (jo donaré veu als del menorquí del Rosselló; en Pere en llegirà de seus), establirem un conversa, oberta al públic, sobre la manera en què ambdós autors tracten alguns temes en la seva obra (sobretot els relacionats amb el pas del temps i les conseqüències que se’n deriven).

Evidentment, al darrere de totes aquestes activitats hi ha la intenció de tornar a posar en primer pla un poeta excel·lent, que es mereix ser conegut i llegit. Perquè açò sigui possible, però, cal accedir fàcilment a la seva obra. I açò, ara mateix, és només possible en part. Gràcies a l’Institut Menorquí d’Estudis tenim a l’abast una Antologia poètica (IME, 2003) i una edició d’Els ocells morts (IME, 2005), que es poden trobar amb una certa facilitat, almenys a les llibreries de l’illa o la botiga virtual de la institució, i que són una manera excel·lent d’establir un primer contacte amb la poesia de Gumersind Gomila.

Ara bé, la resta d’obra del poeta és, ara mateix, gairebé introbable, inaccessible. Per aquest motiu, el següent pas que cal seguir és la publicació de la poesia completa. La pandèmia també ho ha endarrerit, però el projecte ja fa un temps que està en marxa. Avança, lentament però amb pas segur, i arribarà a bon port de la mà d’una editorial potent, que en garantirà el seu impacte enllà de les terres menorquines i rosselloneses, amb la idea que tot plegat serveixi per situar-lo en el lloc que li correspon en el marc general de la literatura catalana. Me sap greu, però ara mateix no en puc dir gaire cosa més, d’aquest procés. Haurem d’esperar, però tot arribarà. Mentrestant, cinquanta anys després, Gumersind Gomila segueix essent un autor present entre nosaltres. Aquest homatge que li oferirem no fa més que confirmar-ho.

Views: 7