Després d’una dura setmana de feina dins una aula batallant amb adolescents indomables no és potser la pel·lícula que un professor d’institut intuïtivament triaria, tanmateix tot professor l’hauria d’anar a veure. La pel·lícula en qüestió és diu “entre les murs” (traduïda malauradament com “la classe”, “The Class” en anglès) i és la millor pel·lícula que he vist en molt de temps. Na Jane – que va fer feina un parell d’anys a un institut – me la va definir com el millor retrat que ha vist mai de la vida dins una aula. La pel·lícula està basada en una novel·la autobiogràfica d’un antic professor d’institut que a la pel·lícula es representa a ell mateix. Tota la pel·lícula transcorra dins les quatre parets d’un aula a un institut multiètnic de les afores de Paris, als infames Banlieux. Hi surt tot, la soledat del professor, l’exuberància de l’adolescència, les riqueses i les misèries de l’acte d’ensenyar, les contradiccions del sistema educatiu, el racisme institucional de l’escola francesa, la duresa de la immigració. És una pel·lícula dura però profundament optimista. Realista i filosòfica alhora que es demana per qüestions fonamentals relacionades amb l’educació i la universalitat del coneixement. Si teniu oportunitat no us la perdeu.
Views: 0
Estic segur que t’agradarà molt. Val la pena veure-la en versió original subtitulada. He vist el trailer en castellà i la meva impressió és que el doblatge no es capaç de captar la manera com els adolescents usen la llengua.
Tot i no ser part del subjecte de la crida, me l’apunt, Pau, si és que mai arriben a estrenar-la per aquí baix.
Salut