Desgraciat. Així em sento després d’aquesta enèssima punyalada del pitjor enemic que tenim els catalanoparlants.
“Desgraciat” li va dir n’Alejo a un francès catalanoparlant que li havia parlat de genocidi cultural en referència a la persecució del català per part dels estats espanyol i francès.
Resulta que gràcies a aquest que diu “desgraciat” als altres no ens podrem adreçar en català, en la nostra llengua, a les institucions europees, que també són nostres (?). Després de fer-nos tan mal, no creu aquest “senyor” que el millor que podria fer és fotre el camp, desparèixer, o és que encara ens en pot fer més, de mal? Ningú li pot aturar els peus?
Realment em sento molt dolgut, ferit i desgraciat.
Views: 167
Joan Oliver, a l’Avui d’avui diu:
“Tip i cuit de l’Alejo
Fa dies i més dies que veig als diaris articles sobre en Vidal-Quadras. La cosa va de la seva brillant intervenció al Parlament Europeu per bloquejar l’ús del català. N’estic fins al capdamunt de tanta història amb aquest senyor. Tots sabem qui és i a què juga. No cal donar-hi més voltes, perquè donant tantes voltes a aquest personatge acabem oblidant les nostres pròpies debilitats i la incoherència dels “espanyols bons” que figura que són aquests que volen que a Europa puguem parlar català però que no volen que utilitzem la nostra llengua a les institucions espanyoles. En Vidal-Quadras és la perfecta cortina de fum per tapar-los les vergonyes.”
Hi estic d’acord.
Més que una persona, és un freak. Però decideix a Europa, aquest és el ball. Ara, açò sí, vota en conseqüència per qüestions tècniques. Només un apunt: ens hem cregut que Europa era la panacea amb açò dels reconeixements dels drets humans i aquestes històries, i que per tant entendrien perfectament la qüestió lingüística catalana, i anam molt errats. Quantes llengües a Europa que no tenen estat gaudeixen de la salut (sic) de què gaudeix la catalana?