S’Albaida en la cruïlla

02Aquests dies S’Albaida ha fet públic que deixava els escenaris de forma indefinida amb un concert que farem a Sant Lluís demà dilluns a les 21.30 hores. Des de l’anunci fins al moment actual, les respostes de tot tipus, i especialment de suport a la tasca feta durant els darrers 14 anys, han estat nombroses, i vull, des d’aquesta plataforma, agrair tothom que ha estat amb nosaltres d’una forma o una altra durant aquests anys.

Hem trobat molta gent que s’ha sorprès per la decisió, i fins i tot qui ha expressat que en moments com aquest és quan més falta que mai fan projectes com el que encarna S’Albaida. Probablement és cert. I no amagaré que veure la notícia al diari l’endemà del nostre comunicat, no per més que esperada, em va produir una sensació estranya al ventre. Final. I de cop, perquè ningú ho devia esperar. Però la decisió no és presa precipitadament.

Llegiu més

Views: 0

Es Cau

Aquest és un bar que molts de voltros, segurament tots, coneixeu. Un bar on la música en essència pren protagonisme, i on l’escalfor de la cova, a Cala Corb, agombola els assistents. Té la particularitat que la gent participa del caliu que s’hi crea, a còpia de cantar cançons, moltes d’elles de la mar i … Llegiu més

Per què és tan complicat parlar de la Constitució?

Aquest escrit va sortir publicat al Diari Menorca el passat 13 de desembre.

Fa uns dies que es va celebrar el trenta-tresè aniversari de la constitució espanyola, aprovada en un moment complicat de la història política espanyola: la sortida d’una llarga nit de dictadura i prohibicions, no exempta de convulsions ni d’interessos contraposats, i una obertura, a la vegada, d’un procés d’expectatives no sempre resoltes. Parlar de canviar una constitució (sobre la qual el 69% de la població total actual o el 62% de la població amb dret a vot no ha ha pogut votar per edat) que duu conceptes que alguns consideren inviolables ha esdevingut tabú durant molts anys. Tot i així, darrerament hem assistit a un canvi constitucional pactat pels dos partits més votats de l’Estat en una jugada sense precedents, que camina cap a una pèrdua de decisió, en aquest cas en l’àmbit econòmic, de les autonomies.

Llegiu més

Views: 0

Ala-York Times

Per si qualcú dubtava de la bona acollida dels Sonadors de Son Camaró, aquí teniu la reproducció d’una crònica de la premsa internacional. Ens deixen molt bé. Views: 1

A caixes destrempades

portada_petit

Aquest és el títol del nou disc de Sonadors de Son Camaró, que ja està distribuït per comerços de Menorca, Barcelona i Palma. Com bé sabeu, aquest grup de música és ben especial. Jo he de dir que m’ho pas molt bé, tocant, les diferents sensibilitats dels músics que el componen donen una gran riquesa al repertori que es tradueix en varietat i versatilitat a l’hora d’interpretar les cançons, que són irreverents perquè sí, i en una gran qualitat musical (jo ho puc dir, que som els més flac dels qualtre i xal desastres cantant damunt les delícies musicals que em brinden aquesta gent).

Llegiu més

Views: 0

La mata de jonc

Vull començar amb el recull de tres titulars de la mateixa notícia:

Ramon Ferrer, nou president de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua

http://www.vilaweb.cat/noticia/3951904/20111119/ramon-ferrer-president-lacademia-valenciana-llengua.html

L’AVL tria un blaver

http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/5-cultura/19-cultura/477189-lavl-tria-un-blaver.html

Ramon Ferrer, procedent del secessionisme lingüístic, nou president de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua

http://www.ara.cat/cultura/LAcademia-Valenciana-Llengua-Ramon-Ferrer_0_593340825.html

Independentment del contingut de la notícia, que tracta de l’elecció del president d’una Acadèmia que mai s’ha pogut llevar, i amb tots els mèrits, de ser una institució polititzada fins a límits vergonyants, i que sembla que així continuarà, el tractament que se’n fa des d’aquests tres mitjans (per l’enllaç ja es veu que són Vilaweb, l’Avui i l’Ara respectivament) ens donen idea de per on van els tirs, i ens obre a un debat molt llarg, però que sembla que no solucionam mai. Només amb els titulars ja basta per fer l’anàlisi. Les notícies, després, no difereixen tant entre elles, tot i que van en acord a cada titular.

Llegiu més

Views: 0

Una passa endavant

Com molts de vosaltres sabeu, un servidor es presenta a la candidatura del Senat amb el PSM més per Menorca a les properes eleccions generals espanyoles. El motius que m’han fet acceptar la proposta són diversos, però en tot cas obeeixen, bàsicament, a l’oportunitat d’explicar moltes coses que són necessàries que s’expliquin i que tots guanyem en credibilitat i dignitat.

Darrerament s’ha parlat bastant del senat, i especialment amb la irrupció dels moviments derivats del 15-M, i especialment en la part dels privilegis que tenen les persones que hi fan feina, els polítics, els que se n’aprofiten, per parlar en aquesta terminologia. En part, són uns debats al meu entendre un poc viciats (tot i no mancats de raó), presos per la immediatesa i el discurs fàcil que l’Estat es gasta massa doblers en polítics, uns dels ogres de l’actual sistema. Sense entrar a discutir aquesta qüestió, que la seva part de raó pot tenir, però que també crea preversions, sí que és cert que la composició del senat i la seva funció avui té més poc sentit que mai. Segons la Constitució espanyola (aquella que no he votat mai, ni tampoc un 62% del cens electoral actual; i del 38 % restant, un ranxo gros van votar que no), aquesta és una cambra de segona lectura; és a dir, després que les lleis i altres disposicions han passat pel Congrés, tornen a ser votades al Senat, on, havent-hi uns composició semblant al Congrés, es produeix el mateix escenari, i per tant tot queda igual. És més, si és el cas que el Senat, de forma estranya però que a vegades passa, vota cosa diferent, el Congrés té prou mecanismes per tirar endavant ben igual les seves propostes. És el que va passar, per exemple, amb la ILP Televisió Sense Fronteres, el Senat ho va aprovar, però el Congrés va dir que no era el moment.

Llegiu més

Views: 0

Narcís Monturiol

Avui, tal i com marca en el google, és el 192è aniversari d’aquest senyor. Com a vegades solem fer, aprofitam per xafardejar qui és aquest senyor o esdeveniment commemorat al poderós monstre de la xarxa. És l’inventor del primer submarí tripulat amb motor de combustió. Més enllà de la dada (cosa més que no coneixia, … Llegiu més

Llengua i educació

Article publicat ahir a la nova secció “Menorca al vol” del diari Menorca

No per formar part de l’entramat ideològic dels nous governants ni pel fet ser una promesa electoral amb la qual van concórrer als darrers comicis, deixen de ser sorprenents les mesures que pretenen adoptar els qui ens regeixen en matèria lingüística i educativa. Dic sorprenents perquè, malgrat tot, fugen dels consensos dels actors implicats, de l’autoritat lingüísitca i educativa competent, de les sentències dictades i la legitimitat constitucional de l’actual sistema d’immersió lingüística, de les recomanacions i informes de la Comissió Europea del Multilingüisme i dels imperatius legals del mateix Estatut d’Autonomia, votat al Parlament per una gran majoria (també pel mateix PP), així com una Llei amb plena vigència, la de Normalització Língüística, i tota la normativa que se’n deriva, que no és poca.

Tot en orris. I açò es fa per una suposada convivència lingüística i el més que repetit fins a la sacietat bilingüisme, que la sociolingüística (no una matèria científica en clau catalana, com alguns pensen, sinó una disciplina científica universal que té els seus orígens al segle XIX) ens ha ensenyat a analitzar en clau crítica. La llengua és una de les matèries que, quan es mescla en política, més conflictiva és. Segurament, la llengua i la identitat són els temes més controvertits en política, i és perquè els sentiments de pertinença acaben prevalent, per molt que es parli de llibertat o d’igualtat de llengües, en molts dels judicis emesos en la matèria. Açò ens pot ajudar a entreveure la veritable motivació de les mesures que es pretenen introduir en matèria lingüística a la nostra societat, i en especial a l’administració i en el món de l’educació: una reespanyolització i castellanització de la societat.

Llegiu més

Views: 0

Pedres

S’ha posat de moda darrerament erigir muntets de pedres a llocs com Cavalleria o Favàritx. No sé d’on surt açò, però he de reconèixer que me fa una ràbia terrible (digueu-me intolerant). Record que ho vaig trobar a Formentera, per aquell tros de la Mola, que és molt rocós, deu fer cosa de tres anys … Llegiu més