Pau Obrador

Si visqués de manera permanent a Menorca hauria respòs al darrer article d’en Santi de manera més positiva. Però no és el cas. Jo sóc dels que apareixen a la secció de Menorquins del Món. La meva resposta venia molt condicionada per uns esdeveniments que cauen enfora a la majoria dels lectors d’aquest article. Dimecres passat Gideon Osborne (més conegut per George), ministre d’economia del Regne Unit, milionari i aristòcrata (i només 5 anys més gran que jo) va anunciar el programa de retallades més gran de la història de la gran Bretanya. El programa durarà 4 anys i té per objectiu és la desaparició de tot el dèficit. Les principals mesures anunciades són les següents.

Llegiu més

Views: 1

El creixement de la universitat ha estat espectacular. El 1984 a l’estat espanyol existien 34 universitats, quatre d’elles privades, les quals comptaven amb 700.000 estudiants. Avui hi ha 77 universitats, 17 de les quals privades, 184 campus universitaris i 1 milió i mig d’estudiants. A Anglaterra la història és molt similar. Fa 50 anys només el 6% dels joves anava a la universitat – que era gratuïta per a tothom. Actualment el percentatge de joves que van a la universitat ja arriva al 45%, un 10% més que fa tot just 15 anys. El que no ha crescut tan ràpid és el pressupost, ni a Anglaterra ni a Espanya. Així vol dir que la despesa per estudiant ha baixat, en el cas d’Anglaterra fins a un 30%. Avui tenim més estudiants i menys recursos.

Llegiu més

Views: 2

Divendres passat el candidat del PP a la presidència del govern Balear va declarar que eliminaria la llei de normalització lingüística si surt elegit. Aquest és el fragment de l’entrevista.

–¿Cambiará la Ley de Normalización Lingüística?
–La eliminaré
–¿Eliminará la Ley de Normalización Lingüística?
–Sí, sí, sí; sin ninguna duda
–¿Y por qué se esfuerza en diferenciar los nombres de la lengua que habla cada ciudadano de Balears?
–Nosotros aquí decimos tassó y no got. Y porque nosotros decimos capell y no barret. Lo que hemos aprendido de nuestros abuelos, de nuestros padres, son una serie de palabras absolutamente propias que determinan nuestra riqueza cultural y que yo no estoy dispuesto a que desde fuera, desde Cataluña, se nos impongan.

Les declaracions són significatives.És la primera vegada que un polític amb possibilitats reals de governar es declara formalment en contra de la llei de normalització lingüística. Fins ara el debat s’havia centrat en l’aplicació de la llei sobretot en l’àmbit educatiu, no en la seva existència.

Llegiu més

Views: 0

(Article publicat al Diario Menorca dia 31 d’agost)
Aquest estiu he tingut l’oportunitat de parlar extensament amb bons amics i tots han coincidit en una mateixa paradoxa. La crisi ha posat de manifest la validesa dels arguments que tradicionalment han defensat l’ecologisme i el menorquinisme. Ni l’especulació urbanística i financera ni l’estat espanyol són cap garantia de progrés més aviat el contrari. Són una de les causes més importants que ens han portat a la crisi. Tanmateix tot sembla indicar que l’opinió pública menorquina – cada vegada més ancorada cap a la dreta i l’espanyolisme – ha decidit refugiar-se en unes certeses que han quedat obsoletes, molt especialment en un model econòmic que, com dirien els economistes, busca un creixement ràpid de la renda a costa de malgastar el patrimoni. El menorquinisme ha guanyat el debat però està perdent la batalla.

Llegiu més

Views: 0

Avui m’ha cridat l’atenció un article més aviat avorrit sobre el nou projecte de llei d’aeroports que prepara el govern. Els aeroports són la darrera joia de la corona que té l’estat. En un moment tan delicat com l’actual els canvis en la gestió (i la seva privatització) són inevitables. Ni sóc economista ni sóc cap expert en gestió aeroportuària. Tanmateix sempre s’ha dit que el sistema de gestió aeroportuari d’AENA és força disfuncional. El principal problema és que no hi ha una relació directe entre cost i beneficis. Els criteris de rendibilitat que s’apliquen a qualsevol activitat econòmica no sempre existeixen en el cas dels aeroports. Això és clar té molt a veure amb la seva gestió centralitzada, única a Europa. L’aeroport no és gestiona des del territori amb criteris de rendibilitat sinó des de la 15ena planta d’un edifici transparent de Madrid amb deliris de grandesa

Sempre he pensat l’ampliació de l’aeroport va ser una mala notícia pel turisme. La prioritat de Menorca no és tenir un aeroport gran i brillant sinó tenir un aeroport barat i ben connectat que faciliti l’arribada de turistes. El tamany de la infraestructura no ha estat mai el problema del turisme a Menorca. El cost del bitllet i la manca de vols en canvi sí. De fet ningú mai va reclamar la seva ampliació, ni tan sols el PP. Les demandes ciutadanes s’han centrat gairebé sempre en el preu dels bitllets. L’ampliació de Menorca va ser crec un error no només ambiental sinó sobretot econòmic. No ha resolt el problema aeri de Menorca, sinó més aviat el contrari.

Llegiu més

Views: 0

La setmana passada vam tenir una reunió a la facultat per discutir el que anomenen ‘“external engagement portfolio”. Tenim una nova vicedegana de relacions externes i recursos. Entre les seves prioritats figura la d’ampliar les activitats complementàries de consultoria, de transferència de coneixement i màrqueting. La carpeta de relacions externes és molt important per nosaltres. Més del 50% dels nostres recursos procedeix de les franquícies que tenim al sud-est asiàtic, molt especialment Malàisia, Vietnam i Singapore. És a dir una part molt important del nostre sou procedeix de l’exportació de coneixement. La reunió va generar més debat del que és habitual a la facultat. Cap al final de la reunió un company que treballa sovint amb empreses va dir que el més important és fer el que vol el client. Jo vaig dir que no hi estava d’acord que el més important no és el que volen els altres sinó el que volem nosaltres, l’impotant és tenir una història consistent per contar, bastir un perfil acadèmic potent i competitiu.

Llegiu més

Views: 0

Gràcies a la màgia d’un volcà islandès (i la total desorganització aèria d’Europa) una escala tècnica a Singapore que havia de durar un hora es va transformar en una estada de 6 dies. La setmana ha estat intensa, caòtica i molt estressant. Un petit malson.

Tot va començar a les 11 del vespre del dijous quan, a punt d’embarcar cap a París, ens diuen que l’avió no sortirà i que ens busquem la vida. Per sort els pares de na jane feien 2 dies a Singapore i vam poder allotjar-nos amb ells. Vam dormir poc més de 3 hores. El divendres ens el vam passar tot sencer a l’aeroport que si surt que no surt. El dijous ens havien dit que l’avió potser sortiria a l’endemà i era qüestió de no perdre’l. Finalment no va sortir. A les 10 del vespre van tornar a l’hotel on s’allotjaven els pares. Va ser el dia més caòtic de tots. Gent per tot, gent emprenyada i molta desinformació. Ningú sabia res, ningú et deia res.

Llegiu més

Views: 0

L’estada a Melbourne està arribant a la seva fi. N’Andrew i na Gil ja són marit i muller. Deixam enrera dinarots, Barbacoes, partits de futbol australià, llargues estades a suculents cafès i moltes hores de manar cotxo. Només ens resten tres dies que els farem a Sydney i cap a casa. Temps idò per recapitular. Que m’ha semblat Austràlia.

Llegiu més

Views: 0