Pau Obrador

Dissonàncies cognitives

per

No sé si és que fa estona que no visc de manera permanent a Menorca o que he perdut les meves habilitats sociològiques, però sovint tenc la sensació de no entendre res del que està passant a Menorca. I això que sóc sociològic! Vivim una de les crisis més intenses que es recorden. Tanmateix la crisi del sistema no s’està traduint en una crisi de legitimitat. El crac immobiliari és dels que fan història. Tanmateix mai havíem llegit tants elogis a l’economia especulativa com els que han aparegut les darreres setmanes a la premsa local. Ens trobem davant una dissonància cognitiva sorprenent entre la realitat més o menys “objectiva” i la seva percepció social. Una dissonància difícil d’explicar.

Llegiu més

Views: 0

Sa princesa destronada

per

La munarquia s’ha acabat. Ahir dia 26 de febrer van destronar a sa princesa. La munarquia s’ha acabat com ho fan totes les monarquies, amb un rerefons d’escàndols i traïcions. La tot poderosa princesa va fugir per la porta de darrera davant la traïció de del seu “valido”, que ho va destapar tot. Es va confirmar el que tots sospitàvem, que Mallorca no té res a envejar a Sicília i Calàbria. El seu poder semblava inexpugnable. Havien intentat destronar-la un parell de vegades però no ho havien aconseguit mai. Tant el PSOE com el PP havien assumit que no es podia governar sense ella. I així ara amb un i ara amb l’altre sa princesa de Mallorca va regnar ininterrompudament durant més de 25 anys. Tal com va passar a Itàlia durant els anys 90, el sistema finalment ha caigut pel seu propi pes. I ara què? M’imagín que passarà el mateix que va passar a Itàlia. Bettino Craxi s’exilia a Tunis, la democràcia Italiana desapareix i Berlusconi – el protegit de Betino Craxi – ocupa l’espai que la DC deixa lliure tot creant en un temps rècord un moviment polític – “forza Itàlia” que guanya les eleccions. Que cadascú posi els noms als personatges.

Llegiu més

Views: 0

ràdio wifi

per

Per nadal em vaig comprar una ràdio wifi que capta la senyal d’internet enlloc de la freqüència modulada. És la primera vegada que em compro una màquina a cegues sense haver-ne vist mai cap. No coneixia ningú que en tingués una i que pogués explicar-me que tal. La vaig descobrir per casualitat mentre mirava un programa de TV3. No record el programa només record que sortia un americà que vivia a Barcelona i que en tenia una. Vaig fer una mica de recerca i després de veure un video de youtube vaig decidir-me per una Tangent Quattro, una marca danesa. La ràdio era cara però vaig trobar una bona oferta a ebay.
tangent-quattro

Llegiu més

Views: 2

67

per

No m’havia aturat mai a pensar que serà de mi quan tengui 67 anys fins que ahir en ZP va proposar retardar l’edat obligatòria de jubilació dos anys. És una proposta que per sort no afectarà als meus pares que després de més de 35 anys de treballar dur (i cotitzar a la seguretat social) estan a punt de jubilar-se (creuem els dits que no surti un decret d’última hora que els hi prohibeixi). Tanmateix la proposta sí que m’afectarà a mi (en el cas que algun dia treballi a l’estat Espanyol) i a tots els que formem el col·lectiu de xalandria. Per sort els 67 em queden molt enfora però si algú ha de parlar-ne aquests som nosaltres, els que patirem els desbarats d’en ZP.

Llegiu més

Views: 0

Apunts al voltant de les tecnologies del present

per

Aquest nadal ens vam passar bona part del “McDonnell’s Christmas Do” de dia 26 de desembre jugant amb la wii, nova de trinca, d’un cosí de na Jane. Enlloc del classic wii sports que té tothom (menys nosaltres és clar) la wii d’en Patrick inclou el “Beatles Rock Band” – un ‘joc’ certament apropiat per un nadal scouser (gentilici amb què es coneix als oriünds de Liverpool). Perquè ens entenguem el “Beatles Rock Band” és una mena de karaoke que porta tota la parafernàlia pròpia d’una banda de rock. Igual que el Karaoke els participants han de cantar la cançó que apareix a la pantalla. Però n’hi ha més; els participants no només han de cantar sinó que també han de tocar. La wii inclou una (mena de) bateria, un baix i una guiterra. El que més s’ajusta al que indica la pantalla treu una puntuació més alta. La wii – que ocupava tota sala d’estar – va ser un èxit, grans i petits vam anar-hi passant un darrera l’altre fins ben entrada la matinada.
the_beatles_rock_band_wii

Llegiu més

Views: 0

EL 2009 i els murs que ja cauen

per

El 2009 no només ha caigut una manera d’entendre el capitalisme que se’ns havia venut com l’única possible, sinó també ha començat a caure el que es coneix com Espanya. Ras i curt, el 2009 és el començament de la fi d’Espanya. Al 2009 han caigut els fonaments econòmics que sostenien el miracle espanyol, és a dir, l’especulació urbanística. L’esclat de la bombolla immobiliària deixa l’estat en falderet sense diners per comprar les nostres voluntats i amb 4 milions de parats la majoria dels quals emigrants. EL 2009 ha posat de manifest la gran precarietat del sistema polític de l’estat espanyol. Amb l’estatut de Catalunya unànimanent rebutjat per Espanya desapareix el darrer intent de bastir una espanya plurinacional. Amb la molt probable caiguda del PSOE desapareix l’única força política que pot governar Espanya (no oblidem que el PSOE és l’únic partit que queda primer o segon a totes les autonomies). Comentava en Miquel Maria ja fa anys que el PSOE és molt més perillós i més nacionalista que el PP. Precisament perquè és la força que fa de «pegamento», la caiguda del PSOE i el seu viratge espanyolista té una gran transcendència. Amb el PSOE desapareix als ulls de molta gent una visió alternativa al PP i als «nacionalistes». Al 2009 també ha caigut el grup Prisa, ofegat pels deutes (qui diu que els mitjans de comunicació en castellà són més rentables que en català?). Amb Prisa desapareix el grup mediàtic que ha construït la narrativa política de l’espanya democràtica, una narrativa molt jacobinista. Al 2009 Espanya ha cremat definitivament tot l’espai que quedava entre un projecte sobiranista i un projecte espanyolista de Jiménez Losantos.

Llegiu més

Views: 0

Quatre lectures i una mateixa qüestió

per

Dilluns vaig acabar la lectura d’un llibre d’assaig que porta per títol After the Car i que tracta d’imaginar un món sense cotxes. El conglomerat industrial i energètic que gira al voltant del cotxe és potser l’element més important del segle C20. Entre d’altres coses el cotxe ha definit la forma de les nostres ciutats, ha contribuït decisivament al canvi climàtic i ha marcat profundament la política exterior i militar. Els autors del llibre creuen que el cotxe tal com el coneixem té els dies contats. Ni és un sistema prou eficient ni hi ha prou petroli per sostenir-lo massa anys. El llibre – que fa un repàs exhaustiu de tots els factors socials i tecnològiques implicats – descriu tres escenaris possibles, /‘local sustainability’, ‘regional warlordism’ i ‘digital networks of control’). Dues idees m’han cridat especialment l’atenció: la importància del món virtual en la redefinició de la mobilitat del futur i la percepció que el canvi serà ràpid i fins i tot catastròfic. No vindrà d’un replantejament col·lectiu del paper del cotxe sinó més aviat del seu collapse. I mentre l’era del cotxe està arribant a la seva fi nosaltres esteim gastant més diners que mai en subvencionar la seva compra i fer carreteres i més carreteres. No valdria més la pena invertir els diners en les tecnologies del futur, per cert tal com fan els xinos?

Llegiu més

Views: 0

Una Universitat per Menorca: Coneixement, globalització i insularitat (i 2)

per

En l’escrit anterior afirmava que Menorca necessita universitat, tanmateix no qualsevol universitat es bona per Menorca. Hi ha universitats que serveixen i altres que no serveixen per res. En la segona part d’aquesta sèrie m’agradaria reflexionar sobre el model d’universitat. Quina mena d’universitat necessita Menorca? Permeteu-me que faci aquesta reflexió tot comparant el model universitari britànic i l’espanyol.

Els darrers 30 anys han estat marcats per un creixement espectacular de la universitat. El 1984 a l’estat espanyol existien 34 universitats, 4 d’elles privades, les quals comptaven amb 700.000 estudiants. Avui hi ha 77 universitats, 17 de les quals privades, 184 campus universitaris i 1 milió i mig d’estudiants. El creixement del sector universitari ha tingut un impacte molt positiu sobre el nivell formació de la societat. Avui 4 de cada 10 joves van a la universitat, un percentatge molt similar al de la Gran Bretanya o França. I no és una universitat especialment cara. Estudiar al Regne Unit costa només en matrícula prop de €4000 a l’any a pagar una vegada treballes i tens un sou mínim de €15.000. Els universitaris britànics quan acaben la carrera acumulen uns deutes de €20.000 de mitjana.

Llegiu més

Views: 0

Una Universitat per Menorca: Coneixement, globalització i insularitat (1)

per

Menorca és una illa il•lustrada que sempre ha donat un gran valor a l’educació. No és estrany que hi hagi des de fa molt anys angoixa per la desvinculació de Menorca amb la universitat. Cada any aquesta illa veu partir més de 1500 joves, alguns dels quals mai tornaran. La qüestió universitària és recurrent i transversal. Tanmateix encara no hem sabut trobar una resposta positiva. Ens movem entre el pessimisme del no hi ha res a fer, la queixa permanent sobre el cost de la insularitat i el maximalisme que no toca de peus a terra i somia en projectes impossibles. No ens hem plantejat adequadament la problemàtica universitària. Aquest és el meu punt de partida.

Aquest article és una adaptació de la conferència inaugural del curs de la UNED a Menorca la qual versà sobre la relació de Menorca amb la universitat. No és la meva intenció fer un repàs exhaustiu de la política universitària a l’estat espanyol sinó plantejar una reflexió personal sobre el present i el futur de la universitat a Menorca. Aquest article té dues parts. La qüestió que m’agradaria plantejar en la primera part és de caràcter geogràfic i fa referència a la difícil relació entre Menorca i la Universitat, és possible una universitat a Menorca, de Menorca o per Menorca? Contràriament al que opina molta gent, consider que no hi ha raons geogràfiques ni demogràfiques que justifiquen la manca d’una infraestructura universitària a Menorca. El problema de Menorca amb la universitat no és ni d’insularitat ni de dimensió sinó de desconnexió amb l’economia del coneixement.

Llegiu més

Views: 0