Follow the Thing: un llibre

Història mig real mig inventada del darrer llibre que estic llegint. Podria haver triat qualsevol altre llibre que la història hauria estat molt semblant L’escriptor: Biel Mesquida, Mallorquí. El Llibre: “Els Detalls del Món”, premi nacional de Literatura 2006, un bon llibre que a més et fa riure. Public potencial: Població lectora dels Països Catalans … Llegiu més

Manifest – sense trampes – per la llengua comuna

En els propers dies voldria fer un parell d’escrits sobre la llengua i tot el que l’acompanya. No m’he pogut resistir a començar aquesta sèrie amb la columna d’en Desclot d’Avui a l’Avui. “MANIFEST -SENSE TRAMPES- PER LA LLENGUA COMUNA DESCLOT La llengua comuna és l’anglès. La llengua cosmopolita és l’anglès. La llengua útil és … Llegiu més

Immigració

Sempre m’he sentit incòmode alhora de parlar d’immigració. Em trob atrapat entre dues lògiques que no compartesc. Ni m’agraden allò de papeles para todos que es sentia quan jo anava a la universitat (parlar de papeles para todos és tant com negar a l’estat la seva existència), ni m’agraden les actituds xenòfobes que trepitgen els … Llegiu més

Canvis sistèmics o costmètics?

Si em fessin triar el polític més influent o important del segle 20 a Espanya, jo triaria Manuel Fraga Iribarne. Hi ha altres polítics que han tingut un paper destacat, com ara Jordi Pujol, però cap crec supera a Fraga. Tenc tres motius per justificar aquesta tria Com a Ministre d’Informació i Turisme (1962-1969) Fraga … Llegiu més

silenci obligat

Fa més de tres setmanes que no he escrit res a Xalandria. Alguns deuen pensar que el meu silenci té veure amb les preparacions per dia 31. Altres deuen pensar que té a veure amb la muntanya de treballs, exàmens i desertations que he hagut de corregir, i que certament m’han robat un temps molt … Llegiu més

Yes Ministra

Divendres el Guardian – un dels diaris més seriosos d’Europa- dedicava tres pàgines del suplement a lloar la majoria femenina del nou govern d’Espanya. L’article portava per títol “Yes Ministra” i estava il·lustrat amb una gran foto de Zapatero, amb un somriure que anava d’orella a orella, rodejat de les seves ministres. A la pàgina … Llegiu més

Quin llibre recomenaríeu?

Aquest any per Sant Jordi seré a Barcelona. Per enèsima m’ha tocat coordinar un viatge d’estudis amb aprenents de hooligan ( bé la veritat és aquest any que són molt bons al·lots). Em fa il·lusió . Tot i ser el patró d’Anglaterra, aquí sant Jordi no se celebra. Ni roses, ni llibres, ni tan sols … Llegiu més

La Fiesta is over (+ petit elogi al PTI)

Fa poques setmanes el setmanari The Economist publicava una editorial que portava per títol “La Fiesta is Over” en la qual s’analitzava la situació econòmica de l’estat espanyol. No sóc economista, i per tant em fallen conceptes i anàlisis, però crec que l’expressió és encertada. Sintetitza molt bé la situació econòmica actual de l’estat espanyol … Llegiu més

Anàlisi electoral (i IV). RIP IU (1986- 2008)

M’agradaria acabar aquesta sèrie amb un comentari sobre Izquierda Unida. Aquestes eleccions han confirmat la desfeta d’IU, que gairebé ha desaparegut de l’arc parlamentari. Dels 21 diputats que tenia el 1996 ha passat a 2, un dels quals pertany a IC, un partit totalment independent d’IU. En 12 anys ha passat de 2.639.000 vots a 963.000. Ha perdut 1.6 milió de vots, 300.000 dels quals els ha perdut en els darrers quatre anys. No hi ha dubte que la llei electoral espanyola ha accentuat la desfeta. Tanmateix no n’és la causa. Quan un partit només treu un 3,8% de vots allà on es presenta ho té fomut sigui quina sigui la llei electoral.

Llegiu més

Views: 0

Anàlisi Electoral (III) Unitat sí, UTE No !

El projecte d’Unitat ha estat un fracàs. Amb poc més de 25.000 vots, un 5, 4% ha quedat molt lluny de les expectativas que s’havia marcat (45.000 vots i un 11%). Els resultats han estat especialmente dolents a Palma un 3,67% Eivissa 1,35% i Menorca 3,30%. Val a dir que no és el pitjor resultat de la Història del nacionalisme a les Illes Balears. Així per exemple al1979 el PSM va treure el 3,3%, el 1982 el percentatge va davallar al 2,3%, que és el mateix percentatge que va treure el 1989.

De la campanaya electoral en voldria destacar un únic element positiu. En Pere Sampol ha estat capaç d’introduir de manera sòlida i ben documentada al debat el tema del finançament i l’expol·li fiscal. Si en aquestes eleccions s’ha parlat del tracte injust que rebem de l’Estat ha estat gràcies a n’en Pere i Unitat. Fins i tot en Rajoy i en Zapatero han reconegut el problema del finançament.

En aquest tercer escrit m’agradaria articular una valoració honesta d’aquesta experiència.

Llegiu més

Views: 0