Pau Obrador

1. Introducció

En primer lloc voldria donar les gràcies al PSM per convidar-me a parlar avui aquí. És un honor però sobretot un gran responsabilitat. Esper no defraudar-vos.

Avui voldria parlar de com el turisme defineix Menorca Mediterràniament. El meu objectiu és de-construir, encara que només sigui una miqueta, la imatge turística de Menorca. I ho voldria fer a través de postals, fulletons, mapes, i lleis dels darrers 40 anys. La pregunta que em faig és simple: Quina Menorca el turisme produeix i fa circular arreu d’Europa?

El que avui presentaré és un treball nou que lliga turisme i Mediterraneïtat. Encara no se ben bé on em portarà, tanmateix reflecteix el meu interès per bastir una arqueologia cultural del present. No hauria estat possible sense la col·laboració de l’Arxiu d’Imatge i so de Menorca i l’arxiu del consells insular de Menorca, als quals voldria donar les gràcies per la seva ajuda

El punt de partida d’aquesta xerrada és la idea que el turisme no és només una indústria que ens dóna de menjar. És també un instrument formidable que produeix llocs i defineix cultures. El turisme s’ha convertit en el “motor” cultural de Menorca, en el sentit més antropològic del terme. El turisme fa circular discursos i imatges de Menorca, defineix el que som i volem ser, estableix maneres de relacionar-se amb l’illa. En aquesta xerrada m’interessa especialment com el turisme imposa un ordre corporal, material i visual damunt Menorca, com Menorca esdevé un espai transparent, espectacular, perfectament cartografiat, obert de bat a bat a l’exploració turística

Només cal fixar-se amb un anunci que trobareu a totes les carreteres. L’anunci porta inscrit amb lletres ben grosses “Mediterràniament” i és molt més que un simple anunci de cervesa. És també una campanya de màrqueting turístic que aquest any promociona Mallorca però que fa dos anys va centrar-se en Menorca. L’anunci és un bon exemple de com el turisme produeix i fa circular discursos, imatges i narratives sobre destins turístics. És tracta de cultura popular de masses, de les que fan realment forat.

Llegiu més

Views: 0

Article publicat al diario Menorca dia 19 de Juliol 2012

L’inici de les vacances ha coincidit amb l’anunci de les retallades més dures que es recorden. Tot i l’ambient d’estiu que ja es respira, no hi ha conversa que no transpiri indignació per la pujada de l’IVA, la supressió de la paga de nadal als treballadors públics i la retallada d’un 30% dels regidors als ajuntaments. La gent viu amb perplexitat un procés que inevitablement porta a l’empobriment general de la població. Es confirma que la via triada per sortir de la crisi és la més dura de totes. Ni pla Marshall que Alemanya no vol finançar, ni devaluació d’una moneda que no tenim. Senzillament austeritat pura i dura. Cap política enfocada al creixement ni res que suggereixi justícia social.

Encara no porten sis mesos, i el govern de Rajoy ja ha perdut el nord. Les mesures aprovades el divendres 13, a més de sinistres, suposen un a rectificació en tota regla del seu programa electoral. L’eliminació de la desgravació per compra de vivència introduïda al Gener n’és el millor exemple. La inconsistència d’aquest govern és manifesta. S’han passat anys elogiant als emprenedors que ara es veuen doblement colpejats per l’augment de l’IVA i les retencions de l’IRPF. El més preocupant és la seva insensibilitat social. No s’ha anunciat cap mesura que penalitza les rendes altes o de capital. Tot el pes de les retallades recau damunt els treballadors, els autònoms i les tan odiades autonomies. I tot això en un context marcat per la manca de transparència i la xul·leria ministerial que tan bé encarna Montoro, que ja hauria d’haver dimitit.

Llegiu més

Views: 0

Article publicat al diario Menorca dia 12 Juny 2012

Ironies de la vida, mentre a fora sonaven els clàxons que celebraven l’ascens del Menorca Bàsquet a l’ACB, el ministre d’Economia, Luís de Guindos, compareixia davant els mitjans de comunicació per anunciar el rescat del sistema financer espanyol, altrament anomenat “préstec en condicions molt favorables”. Encara no sabem si el Menorca bàsquet trobarà els diners per jugar a l’ACB, el que sí que sabem és que el 9 de juny del 2012 serà recordat com un dels moments més foscos de la història recent espanyola. És la fi d’una era, el final d’un somni, un altre 1898. En poc més de quatre anys Espanya ha passat de ser l’enveja d’Europa (també en regulació bancària) a ser un perill sistèmic per a l’economia mundial. Tot un rècord.

Tot i la transcendència del moment, Mariano Rajoy no va comparèixer davant l’opinió pública fins a l’endemà. Això no passaria a cap més país europeu, ni tan sols a Catalunya on el president Mas sempre ha donat la cara per les dures retallades que ha aprovat. Forçat per les circumstàncies va parlar poc més de 20 minuts just abans de partir cap a Polònia per veure un partit de la selecció. Enlloc d’explicar les condicions del rescat, el president va ventar-se d’haver evitat la intervenció. No cal ser Xavier Sala i Martín per saber que un préstec de 100.000 milions, equivalent a un 10% del PIB, és una rescat en tota regla per molt favorables que siguin les condicions – que per cert encara no coneixem. La revista americana Time és qui potser ho resumia millor. You say tomato; I say bailout. Digues-ne tomàtic; jo en dic rescat.

Llegiu més

Views: 0

Article publicat al Diario Menorca, 21 de Febrer 2012

La crisi que des de mitjans del 2008 està arrasant Europa com si d’un tsunami es tractés té el seu origen en els desequilibris econòmics i socials que ha provocat la globalització neoliberal. Un model econòmic basat en l’endeutament fàcil i l’especulació urbanístico-financera ha condemnat molt especialment el sud d’Europa a un futur realment incert. Tanmateix qui ha pagat políticament els plats trencats han estat els partits socialdemòcrates. A gairebé tota Europa hi governen avui partits de “dretes” que impulsen reformes socialment regressives. Només Dinamarca té un govern laborista.

Menorca no és cap excepció sinó un cas paradigmàtic del que està passant a Europa. La crisi ha posat de manifest les conseqüències nefastes d’un model econòmic basat en l’especulació urbanística. Tanmateix qui ha pagat els plats trencats han estat els impulsors del PTI que es va redactar precisament per evitar tota aquesta bogeria especulativa. La dreta més dura de totes governa avui Menorca. El seu programa de govern representa un atac sense precedents al benestar social, la identitat cultural i la protecció del territori. Amb l’excusa de la crisi el nou govern ha retornat aquesta illa als anys 60 en tan sols 6 mesos.

Llegiu més

Views: 0

Pensaments una mica desordenat després d’un divendres especialment convuls.

L’any comença amb 1.563.200 d’aturats al conjunt dels Països Catalans. La taxa d’atur a Catalunya és del 20,50%; al País Valencià, del 25,45%, i a les Illes, del 25,20%. La taxa d’atur a les Illes Balears és un 2% superior a la mitjana espanyola. Al conjunt de l’estat espanyol el número d’aturats ja arriba als 5.300.000 d’aturats, una xifra inaudita. No només això es preveu que l’economia espanyola es contracti un 1.5%. Això vol dir que si no es produeix un miracle o un canvi radical de política, d’aquí a 12 mesos l’atur arribarà als 6 milions, i una taxa propera al 30%. Tradicionalment a l’estat espanyol només es crea ocupació si les taxes de creixement superen el 2%. La situació només és comparable a 2 països: Grècia i Portugal. Que m’expliquin el que vulgui però Itàlia està millor.

Tot això els mercats fa 3 o 4 mesos que ho saben. L’estat espanyol no té capacitat de creixement sense ajuda assistida. Com és lògic tothom vol treure els seus diners d’Espanya. I no són pocs. Un país amb un 30% d’Atur no és fiable. Curiosament però la prima de risc ha baixat considerablement les darreres setmanes. Això no és perquè els mercats ara es fiïn més de Rajoy que de Zapatero sinó perquè el Banc Europeu ha obert la barra lliure. Està prestant diner molt barat que aquests presten a l’estat a un interès més car. Això és una intervenció econòmica en tota regla però que informativament censurada. No volen que els ciutadans ho vaguem com a tal. I és que les conseqüències polítiques serien importants.

Mentrestant al carrer ja han començat les revoltes. Hi han començat al llevant, a l’Espanya incorporada (al sud la revolta és contra el PSOE i al nord la situació no és ni d’enfora tan crítica). Més concretament han començat al País Valencià. Els mitjans de comunicació d’àmbit estatal fan tot el que poden i més per tapar la revolta però revolta és. No es manifesten centenars de milers de persones en un dia faner cada dia. A les Illes Balears també començam a veure signes d’impopularitat que no s’havien vist mai 6 mesos després d’unes eleccions. I alerta amb Catalunya. Ahir divendres un dels diaris més unionistes de tots va publicar una enquesta que reflectia un augment dels partidaris de la independència. El sí guanyaria per un 54% i el no es quedaria en un 30%. Ja voldria n’Àlex Salmond uns percentatges tan favorables.

Llegiu més

Views: 0

Article publicat al Diario Menorca dia 16 de Gener

Escric aquest article a cavall del 6 i el 17 de gener, dues dates molt significatives per Menorca. El 6 de gener se celebra la Pasqua Militar que commemora la incorporació de Menorca al regne d’Espanya el 1782. El 17 de gener se celebra la diada del poble de Menorca que recorda la incorporació de l’illa a la corona catalana ja fa 725 anys. El 6 de gener marca la pèrdua de les institutions pròpies de Menorca, el 17 de gener celebram la nostra menorquinitat, el fet que som un poble i volem continuar-ho sent. El 6 de gener no tenc res a celebrar, el 17 faré a Newcastle una bona torrada de sobrasada

Aquest any la diada ve marcada per un atac frontal a la nostra menorquinitat. Con nocturnidad y alevosia el conseller – menorquí – de la funció publica ha presentat l’avantprojecte de Llei de la funció pública. La llei desfà el marc jurídico-lingüístic vigent fins ara a les Illes Balears, que recorde-m’ho va ser aprovat per consens de totes les forces polítiques a la dècada dels 80. La llei és un atac frontal a la llengua catalana, segons Gabriel Bibiloni “la via lliure a l’extinció del català”. Hi he presentat alegacions. No és l’únic avantprojecte de llei que posa en qüestió la nostra mernoquinitat. EL PTI – la constitució territorial de Menorca – també està greument amaneçat.

Llegiu més

Views: 0

Article publicat al Diario Menorca (cartes des de Newcastle), 7 Decembre 2011

El primer diumenge de viure a Exeter vam agafar un correu per anar a la platja. Encara no teníem cotxe i volíem gaudir de la Rivera Anglesa. A les afores de la ciutat em va cridar molt l’atenció una pancarta que feia referència a la immigració polonesa. Deia “Say NO to EU mass immigration” (Digues no a la immigració massiva de la Unió Europea). Per un instant em vaig sentir immigrant il·legal. Tot i no parlar polonès jo també sóc un immigrant de la Unió Europea, la conseqüència d’un projecte polític certament poc apreciat en aquelles contrades. Feia poc que hi havia hagut eleccions al parlament europeu en les quals un partit anti-europeista – el UKIP – havia tret un resultat sorprenent.

El Regne Unit és el país més euro-escèptic d’Europa. Van entrar-hi de mala gana – en bona part per resistències franceses – i mai han acabat de trobar-hi el seu lloc. S’han resistit sempre a qualsevol normativa Europea i els buròcrates de Brussel·les són tractats regularment d’idiotes que només saben que posar barreres al lliure mercat. Europa és l’ase dels cops d’Anglaterra de la mateixa manera que els catalans i bascos són l’ase dels cops dels espanyols. L’únic que els manté a dintre de la Unió Europea és el fred que hi fa a fora. L’escepticisme britànic contrasta amb l’europeisme de l’estat espanyol. Mentre a Anglaterra es debat la conveniència de participar en el projecte europeu, a l’estat espanyol hi ha colzades per col·locar-se a primera línia

Llegiu més

Views: 1

La veritat és que m’està costant més del compte llegir els signes del temps. Per una banda m’arriben molts signes que apunten a una creixement mobilització. L’escenari és diferent al del més de maig quan el descontentament popular va agafar  a tothom per sorpresa. Per altre banda veim com tornen amb força els sentiments antipolítics tan “espanyols” que inevitablement sempre acaben amb generals i tecnòcrates controlant el cotarro. Si la mobilització s’imposa les sorpreses seran més grans. Si s’imposa l’antipolítica, el PP arrasarà. Bé aquesta és una guia personal per entendre els resultats de demà. Diumenge vespre tothom voldrà imposar la seva interpretació dels resultats.

Llegiu més

Views: 0