Pau Obrador

Publicat al Diario Menorca dia 5 d’octubre de 2011 a la secció cartes des  de Newcastle

Som molts els menorquins espargits arreu del món que assistim amb impotència al soroll urbanístic que s’ha apoderat de la nostra roqueta amb l’arribada del nou govern. No passa setmana que la premsa insular no parli de ciment, gespa i nous amarraments. Aquesta setmana li ha tocat el torn al PTI i al PIC. Tot i les promeses de moderació (també urbanística) ja hi ha damunt la taula projectes per fer dos camps de golf, un hotel rural i un nou port esportiu a Cala’n Bosch. La gran feina de protecció del territori que s’ha fet els darrers 12 anys s’està destruint a una velocitat  vertiginosa.

Igual que ha passat a Anglaterra amb els Tories, els amants del ciment han trobat en la crisi un gran aliat per tirar endavant els seus projectes més controvertits. La mantra del nou govern és que per sortir de la crisi cal promoure el creixement econòmic i que això passa inevitablement per atraure inversions que portin l’etiqueta de turístiques. Es parla amb insistència de la necessitat d’eliminar els criteris subjectius que impedeixen que es materialitzin les tan desitjades inversions. Parafrasejant José María Aznar el problema segons el nou govern és l’existència d’un mini estat menorquí, d’una democràcia menorquina que oprimeix la llibertat empresarial.

Llegiu més

Views: 0

Vivim en un moment realment desconcertant en què – com diria Marx – “tot el que és sòlid s’esvaeix en l’aire”. Ens hem de remetre als anys 30 del segle passat per trobar un moment similar amb les conseqüències que tots coneixem. Les receptes del segle passat han deixat de funcionar, l’impensable ja està passant, institucions que crèiem robustes han deixat de ser-ho. En un moment com l’actual tothom busca certeses on agafar-se. De respostes en circulen moltes, potser masses i tot. Ara bé el moment actual no admet preceptes tancats ni respostes caducades. Ara més que mai fa falta debat, compromís i obertura de mires.

Hi ha un corrent d’opinió cada vegada més important que ens diu que el problema és de democràcia. L’argument principal és que si els partits polítics (i els cacics regionals) perdessin el monopoli del poder i tots els seus privilegis, els problemes s’arreglarien. Jo també crec que és necessaria una resposta profundament democràtica a la situació que vivim – una democràcia de les persones i dels pobles – tanmateix estic cada vegada més convençut que els problemes de fons ni es curen amb democràcia ni es redueixen a una qüestió de democràcia. Una millora de la qualitat democràtica aconseguira que es repartissin millor els sacrificis i poca cosa més.

Llegiu més

Views: 0

Divendres dia 2 de Setembre no només passarà a la història per ser el dia del pregó – el primer en què es fa un primer toc de flabiol i una hissada de la bandera (que igual que amb l’estelada no està reconeguda per la constitució). També passarà a la història per ser el dia que es va trencar definitivament el consens constitucional, tal com pretenien des de finals del 90 Aznar i Pedro J. El guió s’està complint a la perfecció: Vayasé senyor gonzález, AznarCarod, Reforma fracassada de l’estatut, sentència del tribunal constitucional, consolidació de l’independentisme com a projecte de masses, Crisi econòmica que fa insostenible l’estat de les autonomies, Derrota sense pal·liatius del projecte tant espanyol com català PSC, ruptura del consens constitucional…… S’accepten idees per continuar-lo.

La reforma constitucional feta a corre cuita i entre vestidors visualitza el final d’una etapa política, una etapa que es basava en un acord entre 5 grups socio-polítics (això sí fet a punta de pistola): el feixisme, la dreta moderada, l’esquerra oficial, l’esquerra alternativa i federalista i el catalanisme. Dels 5 grups dos s’han fusionat (el feixisme i la dreta més moderada) i dos més ara que no hi ha pistoles han estat expulsats del jardí de l’Edèn. Ara només hi resten el partit de Cánovas i el club de fans de Sagasta – i aquest segon amb gravíssims problemes electorals. Per rematar la jornada es va fer públic un ultimàtum de 2 mesos al govern Català perquè faci el castellà una llengua vehicular.

Llegiu més

Views: 0

poti poti de temàtica maonesa, carta publicada al Diario Menorca dia 31 d’agost de 2011

Les festes de Gràcia ja són a tocar. Aquest any però no hi seré present. Les viuré una vegada més des de Newcastle. No hi faltarà una pomadeta en arribar de fer feina, una telefonada amiga des de la plaça i un lament per no haver reservats bitllets en el darrer vol de l’estiu. No ser-hi per Gràcia és sense dubte un dels aspectes més desagraïts de viure a Anglaterra.

Maó – una ciutat sòbria com poques – reviscola amb les festes de Gràcia. Que n’és de polit veure els carrers plens de gent, les cases obertes i les taules parades. Són uns dies entranyables marcats per uns rituals que no sempre surten al programa: vermut a la morada, sortida de sa colcada, primera pomada al carrer de Sant Jaume, passeig per s’Arraval i es Cós de Gràcia, aturada a ca na nineta, baixada pes carrer de Gràcia, una pomada amb un amic que feia anys que no veia, arribada a sa plaça quan ja es fa fosc. I l’endemà berenar de coca i xocolati, cavalls i més cavalls, frustració per unes botes que sempre se’m resisteixen, dinar a can Tomeu, xerradeta mentre veim ses corregudes i darrer toc de flabiol. Gràcia és una festa polièdrica que reflecteix l’extraordinària diversitat de Maó. Cadascú les viu d’una manera diferent, però tots just feim poble

Llegiu més

Views: 0

Article publicat al diario Menorca dia 3 d’agost de 2011

Quan parlam de turisme a Menorca hi ha dos grups de persones. Les que creuen que els menorquins hauríem d’estar al servei de la indústria turística i les que creuen que el turisme hauria d’estar al servei de Menorca i els Menorquins. No és cert que es desitgi “un turisme sense turistes” com deia Iñaki Gabilondo. Ningú discuteix la importància de ser hospitalaris sinó la distribució de beneficis i sacrificis que comporta.
En el primer grup hi militen Santiago Tadeo i Carlos Delgado. Per ells l’illa és com a una gran platja verge destinada a la colonització turística. El progrés de l’illa depèn de l’explotació ràpida d’aquests recursos així com de la nostra capacitat de servir la indústria dels viatgers, és a dir, de ser bons cambrers. Per fer-ho possible és necessari des-menorquinitzar l’illa, és a dir treure-li el bagatge cultural, social i econòmic que no serveix al turisme. Els menorquins amb les nostres dèries som un fre al desenvolupament, un pal a les rodes a un capital que només busca illes verges –sense res- on poder-s’hi instal•lar sense condicions. No es van cansar de repetir-ho durant la campanya electoral: els menorquins no hem cuidat prou el turisme.

Llegiu més

Views: 0

Article publicat al Diario Menorca dia 8 de Juliol de 2011

De tots els pobles i exèrcits que han tirat àncores al port de Maó, l’imperi britànic és el que desperta més simpaties. L’anglofília dels menorquins i els seus gestors culturals és intensa. Ho hem pogut comprovar una vegada més amb els actes de celebració del 300 aniversari de la construcció de l’hospital de l’illa del Rei on es va descobrir un bust dedicat a l’almirall John Jennings en presència d’un representat de l’ambaixada britànica a Espanya. La celebració – que no ha tingut cap mena ressò al Regne Unit – va ocupar la primera plana de la premsa local.

Llegiu més

Views: 0

Article publicat al Diario Menorca diumenge 12 de Juny de 2011 en la seva edició de paper. No dic res que no hagi dic abans a xalandria.cat L’escrit està fet abans de tot el que ha passat al parc de la ciutadella

Els esdeveniments de Plaça Tahir d’El Caire han centrat l’atenció informativa mundial aquesta primavera. No debades són els esdeveniments de caire polític més importants des de l’atemptat de les torres Bessones. Una revolta popular retransmesa en directe per Facebook i Twitter ha forçat la caiguda d’un règim que era la clau de volta de l’orient Mitjà. Les conseqüències de la primavera àrab són de llarg abast i afecten des del futur d’Israel, al preu del petroli i sobretot l’estabilitat de la regió. Les causes de la revolta són moltes i variades. S’hi reconeixen l’augment dels preus dels aliments, el desencís de tota una generació de llicenciats universitaris sense feina, l’augment espectacular de les desigualtats socials i la incompetència d’uns règims autoritaris cada cop més corruptes.

Inspirat per l’èxit de la primavera àrab, un de grup de joves anònims ha ocupat també les principals places del nostre país, inclosa la Plaça Colon. He seguit amb atenció tota aquesta moguda sobretot a través del Twitter i el que he vist fins ara m’ha decepcionat. Ni em convenç el mètode – revolucionari en l’estètica més que en el contingut- ni aspectes clau del seu discurs – molt especialment la crida gens dissimulada a l’abstenció. No em deixa de sorprendre que un grup que s’anomena democràcia real ja encara no tengui massa clar això del dret a l’autodeterminació. Els debats s’assemblen més a les tertúlies d’Intereconomia que a les crides de Manuel Castells o Arcadi Oliveras.

Llegiu més

Views: 2

No és cap secret que la meva simpatia pels acampats indignats és limitada. Ni em convenç el seu mètode – revolucionari en l’estètica més que en el contingut- ni el seu discurs – molt especialment la crida gens dissimulada a l’abstenció. No em deixa de sorprendre que un grup que s’anomena democràcia real ja encara no tengui massa clar això del dret a l’autodeterminació (que no és el mateix que la independència). He seguit una mica tota la moguda a través del Twitter i els debats sovint s’assemblen més a les tertúlies d’Intereconomia que als discursos d’en Manuel Castells o n’Arcadi Oliveras.

Tanmateix com diu en Miquel Maria no menyspreem els indignats. Aquest moviment és important i s’ha de tenir en compte. El que és important però no són les acampades en sí mateixes sinó el malestar que visualitzen. Tal com diu en Jordi Armadans “no tornem a equivocar-nos: el moviment del 15 M i les acampades no són importants en si mateixos. Ho són perquè posen el dit a la nafra de moltes coses que no funcionen bé. Encara que hi hagem fet tant poc, fa temps que sabem que no funcione”. De moment els acampats han aconseguit canviar els termes del debat polític i això té molt de mèrit.

Llegiu més

Views: 0