Fa uns dies vaig tenir s’oportunitat de veure es documental Campamento Jesús a Canal +, pocs dies després el nominaven als Oscar en la categoria de millor documental, la qual cosa en sí mateixa no és que digui molt però el positiu d’estar nominada és que tindrà una amplia difusió. I açò sí que crec que és important i necessari. El documental és simplement excepcional tant formalment com estètica. El contingut és encara molt millor. Poques coses he vist tant terrorífiques com el que ens explica aquest documental dirigit per Heidi Ewing y Rachel Grady. A els Estats Units estan emergint una sèrie (molt gran) de campaments on s’instrueix el cristianisme evangèlic a milers de fillets (de 3 a 14 any aprox.) amb la missió de conquerir Amèrica per a Crist, on són entrenats literalment com a “soldats de Crist”. Estan construint un exèrcit de Deu. El rentat de cervell està assegurat. El documental ens mostra el que passa a un d’aquests campaments “Kids on fire” a Dakota. Esgarrifós. Ens podem preparar!
Crec que no us el podeu perdre de cap de les maneres. Jo el tenc gravat en vídeo i qui vulgui o pugui el pot baixar d’internet segurament.
Joel, perfectament podríem afegir aquest documental a sa llista de pel·lícules per passar a classe.
I per contrarestar de mal rollo vos informo d’una pel·lícula petita i alhora excepcional amb sa que vaig topar s’altre dia per casualitat i em vaig quedar clavat a n’es sofà. Pes qui són amants de pel·lícules independents, petites, humils, i sense gaires pretensions ni parafernàlies, però precioses en tots els sentits (i per començar sa protagonista Katie Holmes). Sa pel·lícula és Pieces of April (Retrato de April, en cast.) i és la primera dirigida per Peter Hedges (guió també seu), guionista de Quien ama a Gilbert Grape? o Mi mapa del mundo. Pel·lícula de molt baix presupost (menys de 500.000 dolars) i rodada en només 16 dies. Si no l’heu vist crec que vos agradarà. Molt bon guió i només, i justs, 76 minuts de bon cine.
Views: 7
Anot les recomenacions, Fonsu. El fanatisme religiós ha existit, existeix i existirà sempre emperò personalment desconfii molt de la seva trascendència, del seu abast més enllà d’ell mateix. A més em dol que es parli del cristianisme evangelista per referir-s’hi, quan pens més adequat referir-s’hi com a fonamentalisme cristià. La teoria de xoc de civilitzacions guanya adeptes des que Hutchinson (fins a quin punt no té a veure amb Fukuyama açò?) la va promulgar i sense haver vist els documents audiovisuals que comentau pens que se li ha fet massa cas. Deuen espantar, atemorir, garratibar, preocupar, esverar i acollonir emperò esper que també m’expliquin els perquès, que si es limiten en àmbits estrictament descriptius ja en tenc prou amb el pinzell gruixat en què moltes vegades es vol pintar el mural de com està el món avui.
Gràcies Fons per sa teva proposta, ara estic intentant baixar-les. Sobretot tenc ganes de veure aquest documental que ja ens vas explicar un poc s’altre vespre i reconec que no se si tindré prou ventrell per veure’l…
De totes maneres a 30 minuts fa cosa d’unes setmanes també van fer un reportatge sobre centres dels EEUU que reclutaven joves adolescents per porta-los pel “bon camí” i és ben cert que feia escarrufar sa pell veure la metodologia que feien servir!!
I seguint amb els EEUU i les seves paranòies, jo recoman per qui no l’hagi vist, el documental de “Camino a Guantánamo”. Jo els hi he posat als alumnes meus, als joves i als adults. Els primers que tenen entre 16 i 20 anys ses meves pretensions no eren molt elevades però haig de reconèixer que me va funcionar bastant bé, almenys perquè coneguessin que això existeix i sobretot per fer un poc de geografia…(van molt perduts en tema mapes)…També els hi he posat “Paradise Now” i encara que es puguin queixar una estona sobre es ritme de sa pel·lícula i l’interès del tema, jo tenc molt clar que els missatges d’aquestes històries van quedant en alguns d’ells, encara que sigui per saber on és Palestina i Israel…