Política

(Article publicat al Diario Menorca 22 de juny 2009 amb una setmana de retràs)

La història s’està accelerant. El sistema polític sorgit de la transició està fent aigües. La renúncia del PSOE a liderar una Espanya mínimanent plural i el fracàs de la reforma dels estatuts molt especialment el de Catalunya en són els detonants. Tot i guanyar les eleccions amb un discurs federalitzant, Zapatero s’ha convertit en el braç executor del nacionalisme espanyol més ranci. S’ha fet seu el programa polític centralitzador que va dissenyar l’Aznarisme els anys 90 i que inclou, entre d’altres coses, la il•legalització de l’esquerra aberzale, la creació d’un front constitucionalista al País Basc, la minorització del català i el desenvolupament d’un model radial d’infraestructures. El darrer exemple el trobam en la imminent reforma de la llei que regula les caixes d’estalvi, defensada amb insistència pels mitjans de comunicació de Madrid. Aquesta llei pretén entre d’altres coses situar les caixes d’estalvi fora del control autonòmic.

Llegiu més

Views: 0

El PSM finalment no es presentarà a les eleccions europees, tot i que recolzarà la candidatura que encapçala Oriol Junqueras. El PSM no es presentarà perquè ERC no vol, senzillament. Les negociacions han durat prop de tres mesos i han estat realment difícils. Trobareu els detalls molt ben explicats a www.eduardriudavets.cat i tonialorda.balearsweb.net, a qui voldria donar les gràcies per la seva constància i dedicació. Cal destacar que en dues ocasions el PSM va arribar a un preacord amb la direcció nacional d’ERC que aquesta va modificar unilateralment a instàncies de la federació balear d’ERC que encapçala Joan Lladó. No cal dir que tota la resta de formacions que integren la candidatura donaven suport a la candidatura i que fins el darrer moment van reservar els llocs corresponents a la candidatura. El PSM forma part amb tots aquests partits d’un partit europeu, ALE, que intenta ajuntar els esforços del nacionalisme progressista europeu, i comparteix grup parlamentari amb els verds..

Llegiu més

Views: 2

Una de les avantages de saber anglès és que et permet conèixer maneres diferents de dir i entendre les coses. Un dels camps on la diferència en el llenguatge és més visible és en el debat polític i social. És cert que a Anglaterra els debats poden arribar a ser molt histèrics (llegesc avui diumenge que el marit de la ministra d’interior que va comprar pel·lícules x que la ministra després va carregar indirectament com a despesa parlamentaria); però és igualment cert que es deixa molt d’espai per la reflexió i l’argumentació. Res a veure amb el que passa a l’estat espanyol on els debats socials i polítics són escandalosament pobres i maniqueus.

Llegiu més

Views: 0

El nacionalisme espanyol ha entrat en una nova fase, més crispada i ferotge. Aquesta nova fase va ser dissenyada per l’equip d’Aznar durant els anys 90 i va ser batejada com “la segunda transición”. Les seves idees no van començar a ser implementades tanmateix fins a l’any 2000 amb la majoria absoluta del PP. Tot i les expectatives d’una Espanya plural que havia generat, ZP ha abraçat amb il·lusió els objectius del nou nacionalisme espanyol, fins a convertir-se en el seu principal profeta. Aznar dissenya, ZP executa sense estridències i tota la resta mirant cap a una altra banda, senzillament brillant!. Tal com en Joel ens recorda sempre que pot. “El més semblant a un espanyol de dretes és un espanyol d’esquerres”.

Les idees força d’aquesta nova etapa del nacionalisme espanyol no són originals. Es tracta de culminar el projecte nacional espanyol encara inacabat. El principal problema d’espanya no és Europa, com passa al Regne Unit, ni la immigració com passa als Països Baixos, sinó el “nacionalisme perifèric” o com diria na Margaret Thatcher – “The Enemy within”. Cal uniformitzar una geografia que es resisteix a ser assimilada. Aquesta nova fase del nacionalisme espanyol no només implica un retorn a allò de “antes roja que rota” sinó també una revisió en profunditat dels principis mateixos de la transició, la qual ha deixat de ser un model a seguir i ha passat a ser un excés a corregir.

Llegiu més

Views: 0