Política

És temps de canvi. Aquest mes de setembre han marxat dos arquitectes clau de la política menorquina, Joana Barceló i Arturo Bagur. D’aquí un any i mig marxarà un altre arquitecte important, Ramon Orfila. I no seran els únics. El 2011 tots els candidats a la presidència del Consell Insular ho seran per primera vegada. Fins a quin punt es tracta d’una canvi d’arquitectes i fins a quin punt d’un canvi d’arquitectura política? M’agradaria aprofitar l’ocasió per examinar els principals dilemes pateixen les tres forces polítiques més importants de Menorca.

Llegiu més

Views: 0

Aquest matí quan ha obert l’ordenador després de dos dies de no fer-ho m’he trobat amb la sorpresa que na Joana Barceló ha dimitit i que si no hi ha res de nou Marc Pons serà el nou president de Menorca – el sisè. Pels qui els hi agradi el trivial, es podria destacar la distribució geogràfica gairebé perfecta dels presidents i presidentes de Menorca. El primer president fou d’Es Castell, el segon de Maó, el tercer de Ferreries, el quart d’Alaior, la cinquena de ciutadella i el sisè serà d’Es Mercadal,…. Quan tindrem un president d’Es Mitjorn i de Sant Lluís?.

Na Joana ha estat una bona presidenta, segurament la millor que ha tingut Menorca fins ara. Treballadora, ambiciosa, incansable, amb les idees clares, de Ciutadella, na Joana un animal polític com no n’hi ha d’altre ha deixat el llistó molt amunt. La seva presidència ha estat globalment positiva per Menorca. M’agradaria destacar-ne tres elements.

Llegiu més

Views: 1

Divendres matí des de la l’habitació de l’hotel on m’allotjava vaig escoltar en diferit per la CNN el discurs sencer de Barack Obama a la convenció demócrata de Denver. Davant 85000 persones i amb tota la perafernàlia americana, Obama va esbossar la seva proposta electoral en un discurs brillant.

Com entendre el fenòmen Obama? Fins a quin punt la seva candidatura suposa un canvi polític real? Es tracta d’un Zapatero a l’Americana -un oportunista que només creu amb enquestes i els assessors d’imatge – o d’un líder de veritat amb un programa de canvi real i radical “a change we can believe in”?

Llegiu més

Views: 0

M’agradaria acabar aquesta sèrie amb un comentari sobre Izquierda Unida. Aquestes eleccions han confirmat la desfeta d’IU, que gairebé ha desaparegut de l’arc parlamentari. Dels 21 diputats que tenia el 1996 ha passat a 2, un dels quals pertany a IC, un partit totalment independent d’IU. En 12 anys ha passat de 2.639.000 vots a 963.000. Ha perdut 1.6 milió de vots, 300.000 dels quals els ha perdut en els darrers quatre anys. No hi ha dubte que la llei electoral espanyola ha accentuat la desfeta. Tanmateix no n’és la causa. Quan un partit només treu un 3,8% de vots allà on es presenta ho té fomut sigui quina sigui la llei electoral.

Llegiu més

Views: 0

El projecte d’Unitat ha estat un fracàs. Amb poc més de 25.000 vots, un 5, 4% ha quedat molt lluny de les expectativas que s’havia marcat (45.000 vots i un 11%). Els resultats han estat especialmente dolents a Palma un 3,67% Eivissa 1,35% i Menorca 3,30%. Val a dir que no és el pitjor resultat de la Història del nacionalisme a les Illes Balears. Així per exemple al1979 el PSM va treure el 3,3%, el 1982 el percentatge va davallar al 2,3%, que és el mateix percentatge que va treure el 1989.

De la campanaya electoral en voldria destacar un únic element positiu. En Pere Sampol ha estat capaç d’introduir de manera sòlida i ben documentada al debat el tema del finançament i l’expol·li fiscal. Si en aquestes eleccions s’ha parlat del tracte injust que rebem de l’Estat ha estat gràcies a n’en Pere i Unitat. Fins i tot en Rajoy i en Zapatero han reconegut el problema del finançament.

En aquest tercer escrit m’agradaria articular una valoració honesta d’aquesta experiència.

Llegiu més

Views: 0

L’editorial de vilaweb d’avui comença tot dient que “Elis qui volem que aquest país sigui més lliure no podem estar contents amb els resultats electorals d’ahir. Són dolents a tot el país i preocupants”. Hi estic d’acord. Amb l’excepció de CIU tots els partits d’obediència catalana han sofert una important davallada. La desfeta més important és sens dubte la d’ERC (d’Unitat i el PSMen parlaré en un escrit proper). ERC ha passat de 652.000 a 296.000 vots. És a dir que ha perdut uns 360.000 vots, aproximadament un 60 % del seu electoral. Són uns resultats que només es poden qualificar de molt dolents.

Paradoxalment la desfeta d’ERC es produeix quan més gent que mai es declara sobiranista o independentista. A diferència del comunisme, el catalanisme d’esquerres no està en crisi. El que està en crisi són les forces que el representen.El milió d’independentistes no han desaparegut ni han disminuït sinó que senzillament s’ha quedat a casa, han votat en bloc o han votat circumstancialment al PSC o al PSOE. El mateix ha passat al País Basc (Arrassate 40% d’Abstenció).

“Com és possible que havent-hi mes sobiranistes que mai, els resultats en conjunt de les forces nacionals són tan minsos?”, es demana l’esmentada editorial de vilaweb. La raó d’aquesta desfeta cal cercar-la certament en una desorientació de l’electorat “nacionalista” així com en la poca consistència de l’espai catalanista d’esquerres. Intentaré aportar alguns elements per entendre aquest desencís.

Llegiu més

Views: 0

En aquestes eleccions no hi ha hagut grans sorpreses. Així i tot hi ha moltes coses a comentar. Des d’aquest bloc m’agradaria fer una reflexió sobre la (nova) situació política a Espanya, Catalunya i Menorca. Dividiré aquesta reflexió en quatre parts. Començaré tot parlant del PPSOE

Primer va sortir Zapatero. Se’l veia satisfet, relaxat i optimista. Feia cara de triomfador. Tal com preveien les enquestes havia guanyat les eleccions, encara que sense arribar a la majoria absoluta. Uns moments més tard va sortir Rajoy. Tot i que no havia guanyat les eleccions, en Rajoy també feia molt bona cara. No tan sols no hi ha hagut desfeta, sinó que havia millorat el resultat. El PP ha reforçat les posicions sense modificar ni un milímetre el seu discurs tan ferotjament reaccionari. Tal com molt bé diu en santi representa una caverna de 10 milions de vots. Poca broma.

En Rajoy té motius per estar content:

Llegiu més

Views: 0