Fa uns dies em van dir “t’has de llegir l’article d’en Pau sobre la universitat a Menorca” i jo, que sempre faig cas, així ho he fet avui dematí.
Seria més lògic que escrigués el que vull escriure en un comentari a l’entrada d’en Pau, però han passat molts dies i com que també vull recomanar faig aquesta entrada nova.
Respecte als pensaments del Dr. Obrador afirmar que són encertats, fruits del vigor científic i poc millorables. No són pensaments còmodes o de gent instal·lada i per açò potser fan nosa a segons aquí: ara açò rep el nom d’exclusivitat. Respecte a l’article d’en Pau voldria destacar que em plau especialment quan posa damunt la taula situacions similars a la que ell demana per a Menorca. És d’agrair mirar més enllà de Toledo: gràcies. El que me deman és si hi ha exemples similars en el món mediterrani. Crec que en Pau l’encerta quan ralla d’un problema de filosofia respecte al sistema (?) universitari espanyol.
Us recoman que llegiu l’article que ahir a l’Avui va publicar Lluís Foix: http://paper.avui.cat/article/dialeg/179058/la/royal/society.html,. En aquest article es parla de l’excel·lència de la Royal Society i del perquè d’aquesta excel·lència. Només afegir que després de llegir en Pau quan cita un ràquing mundial d’universitats en què les d’aquí aprop queden molt malament, llegir com en Foix (TV3 hi ha dedicat també força espai i temps als seus TN) parla de l’excel·lència de la UB i la UPC fa trontollar el que deu ser la veritat i la consideració real de les acadèmies depenent de qui, de com i des d’on es mirin.
Views: 0
Entre powerpoint i powerpoint (n’estic fart de trimestre! I aquí no hi ha ni un ditxos pont!) és un plaer llegir una entrada com la teva. M’importa molt més la vostra opinió que la del diari Menorca. Algunes de les coses que es fan són interessants tanmateix en aquest país mai es segueix el camí més curt, sinó la ruta més burocràtica i més “política”. Molta etiqueta però i?
Fa cosa de mig any vaig participar en una convocatòria de places de professor lector de sociologia. Hi ha havia candidats molt interessants que segur que es mereixien la plaça més que jo. Em vaig quedar a escoltar-ne un parell. Vaig quedar al·lucinat. Una de les candidates va començar tot dient “Jo tenc un doctorat amb cum laudem i en menció europea (per tenir menció europea s’ha de fer una estada a l’estranger i un capítol en anglès). Jo es clar no vaig poder afegir cap d’aquestes etiquetes. Jo senzillament tenc un doctorat. A Anglaterra ni hi ha cum laudem, ni estades a l’estranger (ja hi ets a l’estranger) ni mencions europees (seria com degradar el doctorat). La candidata es va passar 2 minutes dient que feia (relacionar pobresa i educació a base d’enquestes) i 25 minuts mesurant els seus mèrits. Que si tenc 13 articles (tots amb el supervisor i tots sobre el mateix tema ) que si estan en revistes indexades (entre les quals figurava la revista colombiana de sociologia de la educación), que si tenc tants projectes de recerca. Jo és clar no tenc tants articles, ara tots els que tenc els he fet jo i han estat acceptats en revistes internacionals en anglès…. Tot plegat molt trist. El que havia de ser un exercici per mesurat la qualitat dels candidats va esdevenir un exercici de quantificació. Els membres del jurat ni es van dignar a fer preguntes (Perquè en definitiva es tracta de contar). La plaça se la va quedar qui acumulava més punts (entre els quals segur que hi figurava la candidata), és a dir qui sabia moure´s millor dins el sistema. Això senzillament no éxcel·lència