El primer que faig cada matí quan sóc a Menorca és llegir el Diari Menorca, normalment mentre baren. Quan sóc a Anglaterra el llegesc just arrib a la meva oficina a través d’internet. És un d’aquests petits plaers quotidians que marquen la meva rutina diària. Últimament però el diari em cau de les mans. Cada vegada li dedic menys temps. La sensació aquest estiu a Menorca ha estat més intensa que mai. En dos minuts ja l’havia acabat. Ha perdut el diari el seu encant? Està en perill el meu petit ritual?
Sóc dels que pensen que el problema des Diari no és polític. Ens agradi o no el diari Menorca no té més remei que situar-se políticament al centre de la societat menorquina, és a dir entre el PP i el PSOE un poc més a prop del PSOE que del PP i per anar bé, a més, ha de tenir un deix menorquinista o almanco regionalista. Tot i que en els darrers anys s’ha descentrat cap a la dreta, la lògica política del Menorca continua sent la mateixa de sempre. Un diari que vol ser la veu de Menorca no pot ser ni de dretes ni d’esquerres sinó les dues coses alhora.
Per mi el problema del diari Menorca és periodístic no polític. És un diari creat i pensat al segle 20 que no ha sabut adaptar-se a la lògica informativa del segle 21. El problema no és exclusiu del Menorca. Amb l’aparició d’Internet tota la premsa mundial està en crisi des del New York Times a l’Heraldo de Aragón. Ara bé els problemes des Diari són especialment greus. I és que el canvi de segle ha comportat la pèrdua del monopoli periodístic que gaudia el diari Menorca des del seu naixement i que era el seu valor més preuat. L’era del mitjà de comunicació únic ha acabat.
El Diari Menorca ha vist erosionada la seva primacia en tres front. Amb l’aparició d’Última hora, el Menorca ha perdut el monopoli de la informació. El Menorca ja no està sol. Ara ha de competir amb un altre mitjà de comunicació econòmicament més eficient i periodísticament més àgil. Última Hora s’ha consolidat sobretot a Ciutadella i és aquí per quedar-se. Amb l’aparició d’Internet el Menorca ha perdut també el monopoli de l’opinió. El diari Menorca sempre havia estat una obra col·lectiva amb una secció d’opinió densa i plural que reflectia el dinamisme de la societat Menorquina. Tot això s’ha acabat. En menys de 10 anys l’opinió publicada, sobretot la de més qualitat, ha emigrat a Internet a blogs i a xarxes socials. Es diari ha deixat de ser la veu de Menorca. El toc de gràcia és però la pèrdua del monopoli de la publicitat, sobretot immobiliària – la principal font d’ingressos de qualsevol diari local. Amb la consolidació d’Internet el Menorca ha deixat de ser una plataforma publicitària imprescindible. Ja no cal insertar-hi un anunci per vendre un pis. La crisi immobiliària no ha fet més que posar de manifest la seva feblesa publicitària.
La resposta del Menorca a la pèrdua del seu monopoli periodístic ha estat decebedora. Enlloc d’adaptar-se al nou context periodístic, s’ha enrocat en un model sense futur. És un diari poc convincent instal·lat en la queixa permanent que desprèn massa negativitat. És un diari que no busca la notícia sinó que espera que li portin, que no fa cap esforç per atraure a les millors plumes de Menorca ni per fer-se atractiu a les generacions més joves, és a dir els lectors de demà. Amb més pàgines en Anglès que en Català, és un diari que s’ha allunyat de bona part de la realitat menorquina, sobretot la més dinàmica i oberta. En definitiva és un diari que ha renunciat a liderar un país (d’esquerres o de dretes) i que va a rosec de la realitat.
Sense un grup empresarial sòlid al darrera, amb un model periodístic més propi del segle 20 que del segle 21 i amb poca voluntat de servir el país – la seva raó de ser -, esteim davant el principi de la fi del diari Menorca?
Views: 0
Sí que el diari Menorca s’endú barrades fortes, però com també dius, Pau, el problema de la premsa és global. Al diari El Punt, on faig feina, del curs 2007 al 2009 s’han reduït a menys de la meitat els ingressos per publicitat, que són la majoria d’ingressos. I amb açò se’n ressent la qualitat del diari, ja que els recursos, tant humans com a l’hora de gestió, no són els mateixos. I amb açò, el fet de mantenir els col•laboradors en el segle XXI, amb internet pel mig, també és complicat, perquè diria que en el Menorca no n’hi ha cap que cobri (per açò La Vanguardia i El País no en perden, que si no…). Així, l’únic reclam que té el diari per als col•laboradors és el nombre de lectors.
Un poc per tot açò no crec que sigui la fi del Menorca, perquè els seus problemes els té tota la premsa —a un nivell o a un altre— i, malgrat l’aburgesament periodístic que comporta haver treballat tota la vida amb un monopoli insular, continua sent el més venut de l’illa. Amb açò vull dir que li queda molt de marge de maniobra per ser un diari del segle XXI. Que, de fet, no sé encara si ningú —ni des de la premsa mateixa— té clar com ha de ser un diari del segle XXI.
I totalment d’acord que el Menorca s’ha enrocat en la queixa.
Salut!
PD No es poden posar cursives en els comentaris(?)