Com que no estic inspirat…… que pensin els altres!!!!!!
I un dels que pensen bé és Andrés Rábago, El Roto, que publica diàriament a El País un vinyeta. Aquí no podem reproduir els dibuixos però sí algunes de les seves frases. Jo les he extret del seu llibre El libro de los desórdenes. Recoman la seva lectura.
“Las armas sólo se las vendemos a asesinos de toda confianza”.
La existencia de varios canales de tv garantiza la diversidad de cultos.
“Lo peor de mi es lo que me da de comer” (ho diu un empresari mentre mira els seus treballadors/esclaus).
“Cuando alguien me habla de posibles enemigos…. sé que el enemigo es él”.
“Les estamos dando un escarmiento por lo que aún no nos han hecho”.
“Con lo que costó la bomba que le mató podría haber vivido tres mil años”.
“¡Qué curioso, a partir de cierta altura sólo se ven datos!”
Mundo: Países desarrollados- Países arrollados. Países bombardeados- Países en vías de bombardeo.
“La fuerza nos dará la historia y la historia la razón”.
“Lo de la lucha obrera se os ha quedado en peleas para conseguir un puesto de trabajo”.
“Se necesitan inmigrantes para construir cárceles para los inmigrantes”.
Licenciados en derecho (del más fuerte).
“¡Perfeccionemos las democracias, elijamos los gobernantes a los electores, y no al revés!”
“En nuestro mundo robar en las calles es vergonzoso, pero no desde los despachos”.
“La clave del bienestar social consiste en que la gente no se entere de lo mal que vive”
“¿La Alhambra de Granada y la Mezquita de Córdoba, tendrán papeles?”
“El gas y el petróleo también somos inmigrantes”.
“Occidente morirá de un atasco al corazón”.
Views: 0
Tens raó Isma! La comparació que fas d’El Roto amb Goya la trob encertadíssima, t’ho dic de ver. Ben prest haurà d’explicar Goya a classe i m’emprenya que l’obra sel·leccionada per a selectivitat sigui “La família de Carles IV” quan el pintor aragonès té pintures que des de l’estètica i l’ètica són molt millors (i que evidentment els meus alumnes veuran). Com diu el Goya interpretat per Rabal a “Goya en Burdeos” el quadre aquell representa una “corte de fantoches”.
Bon dia,
El món és ple de casualitats! Fa quinze dies vaig encomanar aquest llibre (veurem quan arriba), i si estava impacient de llegir-lo, amb aquests comentaris encara tenc més ganes de devorar-lo. Del Roto, a més de la paraula, m’agrada l’estil, que em recorda el grotesc que retractava Goya i que reflecteix a la perfecció com és la societat en què vivim.
El Roto per jo és l’únic (i a la vegada grandíssim) motiu per llegir El País (comprar-lo mai). Em sorprèn sempre. Record una vinyeta -quan Espanya va entrar en guerra a l’Iraq- en què una manifestació era encapçalada per una pancarta amb el lema “Petróleo no. Gasolina sí”. Idò, ja està dit.