Els anys que venen de Joan Barril

M’agradaria Fidel que em permetessis adjuntar un escrit que Joan Barril fa al El Periódico de Catalunya referint-se al Llibre “Conviure amb  la depressió”. Crec  que resumeix d’una manera acurada les emocions i els sentiments que desprèn un llibre tan humà com rigorós. La presentació a Barcelona del llibre va fer arribar a molta gent el treball que has aconseguit amb tanta cura i que és el motor de tot: poder arribar a la gent que ha patit aquesta malaltia i als seus familiars. Donar-los un fil d’esperança en aquesta lluita.

 Joan Barril ho descriu així:

“El vaig conèixer quan era més jove del que és ara. Fidel Masreal, un home de Maó, en aquella illa creuada pels vents de la llibertat. Vam treballar junts a la cadena SER i ara el veig presentant un llibre de tapes blanques com els llençols de l’insomni: Conviure amb la depressió. A vegades, algunes vegades, fins i tot els llibres estan ben escrits. Però escolto Fidel Masreal i em quedo captivat per com explica de bé oralment les seves pròpies reflexions. La depressió és una malaltia que no sabem com arriba. Però també és una emoció imprevista que afecta aquells que conviuen amb persones que pateixen depressió. Aquest llibre és el resultat d’una experiència personal de l’autor amb la seva mare. Es necessita un estímul potent per introduir-se en l’ànima humana de les persones que més estimem. I Fidel Masreal és com Beatriu guiant-nos als inferns del silenci, de la desmemòria i de l’elevació de grans murs entre les persones.La lectura del llibre de Masreal no s’ha d’escometre com un llibre d’autoajuda. En realitat l’autor ens proposa un manual d’instruccions, però també una reflexió des de la humilitat de ser sovint joguines d’uns processos que venen a robar- nos la nostra voluntat de ser. Ningú està lliure de la depressió. Som miralls que es miren al mirall. No sabem el que reflectim, però fins i tot els que van sobrats d’autoestima poden caure en l’atonia i en la tristesa sense que res especial s’hagi produït. L’important del llibre de Fidel Masreal és entendre que, davant de la malaltia, fan falta acompanyants lúcids, pacients i esperançats. Algú ens va dir que la vida seria un llarg riu tranquil i de sobte ens trobem sacsejats pels ràpids. Del que es tracta és de tenir sempre un peu a la riba, encara que només sigui per recuperar forces. Si alguna vegada una persona estimada estigués en coma durant molt dies connectada a una màquina, ¿que potser no aniríem a veure-la cada dia per explicar-li la nostra vida sabent que no ens respondria mai? Conviure amb la depressió implica aquesta duríssima capacitat de mantenir l’afecte en el mateix pla que la raó. Passarem de la llàgrima a la constància, de la companyia a la glopada d’aire per poder resistir. Els dies valdran la meitat: meitat per a les atencions al malalt i l’altra meitat per recuperar energia, meitat per recordar allò que algun dia va ser i meitat per mantenir l’esperança del que algun dia tornarà a ser. El llibre de Masreal ens fa millors persones. Perquè sabem on som i ens adverteix d’on podrem arribar a estar. És un llibre que acompanya els que fan companyia i els que algun dia potser la necessitarem. Aquest és, al cap i a la fi, l’element que cohesiona la part més noble de l’espècie humana”.

Views: 3