Avui nit, d’aquí unes hores a Barcelona, començarà un partit de futbol d’aquells que poden passar a la història i, segons com, a l’èpica. Els colors blaugrana dels catalans i rossonero dels italians seran simfonia en un estadi emblemàtic d’aquest esport. Alguns i algunes es queixaran del circ i del negoci, però avui els que som del Barça sabem que tenim una cita irrepetible.
La joia si passam a una final contra l’Arsenal, i la tristesa si quedam fora de la final. Els dilemes potser sempre no són falsos. Aquest no ho sembla, com a mínim.
Tindré la sort inmensa de ser avui a la tercera graderia, xalant amb el mestre Puyal a l’orella esquerra, l’ambient per la dreta i la vista clavada bonibé dues hores en el que facin i desfacin el Barça i el Milan.
Views: 73
Quines semifinals!!!! Feia anys que a Europa el futbol destructiu dominava el continent, recordeu l’Oporto de Mourinho, o la victòria de Grècia a l’europeu. Ara els quatre semifinalistes equips de cairie ofensiu. Un Milan com aquest no el veia des del de Van Basten, Baresi, Gullit i el mateix Rikjhard. I el Barça: un equip equilibrat en totes ses línies, excepte a una. Crec i m’agradaria equivocar-me que al Barça li falta un porter. Sí, sí, un porter. Un porter ha d’aturar i en Valdés atura el que aturen molts, trobariem una vintena de porters millors que ell a Europa i d’espanyols Casillas, Reina, Cañizares, Ricardo, Molina, i algún més són millors que ell. Crec que a n’en Valdés el posses a un Betis, Racing, Mallorca, At. Madrid i no destacaria gens (exemple Arnau, ara al Málaga). I la seva actitud tampoc no quadra amb el Barça, té el típic caràcter i pose de porter del Madrid. Salut.
Na Núria i na Montse Mir també estaven a tercera graderia. (Jo hi vaig anar es dia del Benfica i també vam passar prou pena. Quina eufòria amb es gol de’n Eto’o…)
Sa glòria vos espera…..A París.
Al meu equip només li manca no caure al pou de la 2a divisió.
AUPA ATHELIC!!
Un èxit gros. Aquest grup de persones que ara és el primer equip de futbol del Barça està fent història. Guanyarem la lliga espanyola i el campionat europeu aquest mes de maig?
Ara que ningú es faci mal i que la final de París s’afegesqui a aquella de Londres.
Visca el Barça!
Un partidàs, però quin patiment!! encara que fos a la tercera graderia, deu ser un partit per recordar. Només son 5 hores en tres des d’exeter però crec que ho don per impossible.
En Tòfol i jo estem fent “gestions” per aconseguir entrades. Si convé prostituir-nos (més encara, jajaj) ho farem. Però tenim decidides dues coses:
1- Anam a París. Si no tenim entrada, xalarem igual fent es dia allà exhibint barcelonisme i veient es partit en un bar, i despres afegint-nos a sa festassa pels carrers. Imaginau què deu ser celebrar vora el Sena sa Champions!
2- S’ha acabat, ha mort, està enterrada per sempre, el barcelonisme pessimista, victimista, que sempre mira enrera, del tot o res, del criticar per criticar. Prou! Canvi de cicle: la nova mentalitat passa per xalar, per aspirar sempre a guanyar, per mirar endavant, per ser descarats, i per creure-ns un gran equip, amb modèstia, però convençuts. I aço es manté es guanyi o no a París, o encara que l’any vinent no es guanyés sa lliga o encara que hi hagi males ratxes. Barça ara vol dir fortalesa, alegria i mirada llarga passi el que passi.
Al·lots!!!!
Açò que passa és gros. Ahir vespre va ser fantàstic. “Nirvis”, ais al cor, patiment, i altres sensacions inimaginables per ningú que no senti una identificació tan gran per un club com el Barça com jo (i molts altres). No va ser una nit màgica com esperava en Puyal, però va valer la pena aguantar els 90 minuts, perquè al final som a París. I ara només queda que amb un poc de sort en Tòfol aconsegueixi un parell d’entrades per poder ser a l’Estadi de França. I si s’hi ha d’anar a peu s’hi va, que un esdeveniment així no es viu cada dia!!!!!!!!!
Ahir vespre mentre jugava el Barça nosaltres estavem assajant als curters d’Es Mercadal, i no el vam veure, però quan calculàvem que deuria haver acabat el partit, vam sentir que el Barça parteix després de 12 anys cap a una altra final de lliga de campions, enhorabona!
Sé de gent que ja està mirant bitllets d’avió (o cotxe directament pels que ho teniu bé de no haver d’agafar un avió per sortir d’aquí) per intentar anar a veure la final a París dia 17 de maig. Jo no som gaire futbolero, home, emocionant ho serà segur, i ja procurarem aquell dia estar per lo que hi ha que estar!