Aquí va el text d’una campanya que hem engegat diversos col·lectius i gent que s’estima Menorca, en contra del “diquisme” que s’està donant a Menorca actualment. A partir del dissabte 7 d’abril i fins que les eleccions ho permetin tenim previst sortir al carrer per informar a sa gent sobre es tema, vendrem camisetes amb sa imatge que veis aquí i convidarem a que es participi en les diferents activitats que hi ha previstes. Una de ses coses que ja hi ha programades és “La ruta dels dics” que consisteixen en 3 excursions reivindicatives per les diferents zones amenaçades de dic: 22 d’abril pel port de Ciutadella (ens trobarem a les 10h vora el club nàutic), 13 de maig pel Port de Maó (a les 10h a la Plaça Miranda) i 20 de maig al Port de Fornells (a les 10h baix la torre, a la bocana del port).
Si algú vol participar activament en sa campanya, que ho digui, que quants més serem més riurem.
“PER QUÈ SORTIM AL CARRER?
Menorca té una planificació territorial a nivell d’illa (el PTI), però les qüestions relacionades amb la mar i la costa no tenen visió insular.
La manera en què es vol tancar el projecte del dic de Ciutadella provocarà que nous projectes de dic surtin a Maó i a Fornells, precisament perquè no s’ha usat la visió insular, imprescindible en el cas de les obres als ports.
De fet, pocs dies després que s’anunciàs l’aprovació del projecte de Ciutadella (amb l’argument que el port de Ciutadella necessita millores) alguns grups d’empresaris de Maó van dir públicament que el port de Maó també necessita millores i que també volen un dic. Autoritat Portuària ha anunciat la seva voluntat de construir-ne un vora Cala Figuera.
I es coneixen com a mínim 3 projectes per al port de Fornells, que també contemplen la
construcció d’un dic (en alguns casos, de més d’un) i la creació d’un port esportiu dins la badia.
Noltros creim que Menorca no ha de seguir els mateixos errors que d’altres indrets del Mediterrani. Ens agrada viure a Menorca perquè té un entorn agradable, perquè és diferent d’altres bandes on el creixement desmesurat ho ha transformat tot.
També pensam que la gent que ve a fer turisme a Menorca ve buscant una illa diferent, ben conservada, i que això és del tot incompatible amb voler posar dics a tots els ports i amb pretendre fer créixer el nombre d’amarraments nàutics sense saber mai on està el límit.
MENORCA ES MEREIX UN FUTUR MILLOR.
Volem una planificació insular de la costa i la mar de Menorca.
Ajuda’ns a aconseguir-ho. PARTICIPA EN LES ACTIVITATS d’aquesta campanya.
Moltes gràcies per la teva atenció.”
Views: 1
Sense voluntat de cansar al personal (que segur que és el cas) voldria fer la meva intervenció final en aquest debat. Hi voldria tornar en part perquè no estic prou satisfet del que he dit i com he dit. Voldria matisar algunes de les meves opinions i intervencions. Voldria dir també que hi ha algunes coses que m’han fet sentir incòmode, en particular l’ús que se n’ha fet de la dimissió d’en Mateu.
ELS FETS
Tot i no disposar de competències, l’equip de govern del Consell de Menorca- del qual el PSM en forma part- va consensuar amb el PP la proposta que finalment es durà endavant.
La proposta tenia dos aspectes positius: a) s’eliminaven moltes de les expectatives urbanístiques que es creaven al nord de ciutadella i b) es redueia molt significativament l’excavació de Cala´n Busquets. Tanmateix té un aspecte molt negatiu: es fa el dic, una mica més petit però no massa.
L’acord va ser molt ràpid en part fruït de la pressió que va fer el PP després de la rissaga.
La plataforma contra l’ampliació del port -de la qual el GOB formava part – treu un comunicat molt ambigu 3 dies més tard dient alguna cosa com “s’han fet progressos importants però el projecte encara presenta problemes ambientals”. Sé del cert que va ser un comunicat molt difícil de consensuar.
LA MEVA OPINIO
Voldria reafirmar-me en tres idees bàsiques
1) La primera és que tot i l’esforç del consens la responsabilitat no era del consell sinó del tripartit format per l’Ajuntament- Govern- Ministeri. La responsabilitat és seu i només seu.
2) Vist en perspectiva va ser un error intentar buscar un mínim consens quan realment el consell hi tenia tan poc a pelar. Es cert que aquest esforç va aconseguir alguna cosa, però en definitiva va regalar la victòria a n’en Matas. Consider que la postura final del PSM, el món associatiu de Cituadella i en part també el GOB va ser un error. (Hi ha un debat molt interessant aquí sobre els límits d’una actitud responsable)
3) Tal com apunta en Joel, un fet molt important a tenir en compte és el gran nivell d’acceptació que el nou port desperta a Ciutadella. Aquest comentari lliga molt bé amb el que he sentit dir a en J. moltes vegades. Cituadella hauria tingut un port esportiu fa estona si els ciutadellencs s’haguessin posat d’acord com fer-lo. No ha estat l’oposició que ha retardat el port, sinó l’excés d’ambició i la incapacitat tradicional de la dreta ciutadellenca de fer les coses mínimament bé. Hi ha hagut desenes de projectes que no han re-eixit per raons tan diversos com éra massa petit (sa Platja gran), era impossible de fer (gran port), o no es posaven d’acord si havia de tenir 200 o 400 amarres (gran port 2), o havia d’anar a l’esquerra o a la dreta.
DEBILITATS
La idea principal que vull dir és que el problema no ha estat tant d’incoherència i irresponsabilitat com de debilitat. Per mi la qüestió no és tant si els polítics han estat o no a l’altura (en definitiva fer política consisteix en decidir a vegades en circumstances difícils) com el fet que la societat menorquina s’ha demostrat molt més feble del que ens pensaven. El cas del port de Ciutadella ha posat de manifest almanco quatre debilitats:
1.La capacitat tan limitada que tenen les institucions menorquines. El govern Balear pot perfectament fer un port sense contar amb el vist i plou del Consell. Oblidam massa ràpid que el consell es poca cosa.
2.La capacitat limitada que té la política en general (sobretot la de caire radical i anti-espanyolista). Sense una xarxa social al darrera que cregui en el projecte, que el defensi i el desenvolupi no hi ha gran cosa a fer. Això és així a tot arreu, però a Espanya encara més. Perquè vivim en un país amb uns grans dèficits democràtiques. S’ho poden passar tot pel forro tan fàcilment.
3.Les limitacions d’una estratègia ecologista basada només en el rigor tècnic, d’altra banda molt necessaria. S’ha posat de manifest que no n’hi ha prou amb disposar d’una bona oficina ecologista molt ben preparada. Sense una mobilització social forta serà difícil aturar tot el que hem d’aturar. El PP d’en Matas són molt més bons del que ens pensam.
4.Les limitacions del PTI. El PTI és excellent però només és un punt de partida, no d’arribada. No n’hi ha prou en “resistir” cal alguna cosa més.
REFLEXIONS FINALS
El port ha de manifest un fet encara més greu. En els darrers quatre anys el PP ha canviat i molt. Per fi saben el que volen, tenen un projecte (que per sort nostra és tan bèstia que costa d’imaginar que aconsegueixi el 50% de vots). Abans estaven tranquils perquè sabien que la dreta no es posaria mai d’acord. Ara ja no és així. Saben exactament el que volen (fer de Menorca una altre Múrcia). Saben com moure els fils, saben com utilitzar els mitjans de comunicació i saben com posar-nos en evidència. Davant aquests fets és no n’hi ha prou en mobilitzar-se cal també bastir un projecte en positiu que il·lusioni. No n’hi ha prou en aturar urbanitzacions i ports, cal bastir un model ecònomic alternatiu, cal oferir a la gent una alternativa més respetuosa amb la natura (les excursions del GOB en són un exemple). I això no és gens fàcil i necessita de persones molt ben preparades, i de moment n’hi ha molt poques. (Nota: D’aquí unes setmanes miraré de proposar un nou debat en positiu sobre quina menorca volem)
Vaig fer les intervencions que vaig fer perquè em preocupa molt un cosa: que davant aquests debilitats tan grans la resposta sigui abandonar el carro i tirar-nos els plats pel caps. En definitiva això va ser el que va passar a Mallorca, davant les debilitats i les contradiccions del pacte de progrés, que van ser moltes. L’opció del món progressista de Mallorca va ser una combinació de renúncia i crítica irresponsable. Crec que aquest és el camí equivocat. La resposta ha de ser la contrària: Bastir una societat més forta, fer encara més pinya, implicar-se més amb les organitzacions polítiques i socials que lluiten per una Menorca més lliure. Les nostres institucions són massa dèbils i els interessos són massa forts per a deixar-ho tot en mans de quatre persones siguin ecologistes, polítics o empresaris. Entenc que és un camí difícil, però és que malauradament no hi ha cap altre camí. És això o el pitjor dels PP possibles.
Voldria afeguir dos comentaris que tenen a veure amb la darrer apunt de n’Isma.
– La batalla de l’aeroport està perduda. En qualsevol cas, recordem que l’aeroport antic ja estava infrautilitzat. Haria pogut portar molts més turistes dels que portava fins a 5 milions i no ho va fer. Un aeroport més gran no necessàriamet portarà més turistes, en part perquè serà més car de mentanir. Potser sóc una mica il·lús però la grandària no és l’únic que conta.
– La batalla pels camps de golf i la carretera no estan perdudes. A Mallorca i Eivissa fa temps que les han perduda però a Menorca encara no. I no estan perdudes perquè a diferència del dic i l’aeroport la seva realització depèn del consell insular. Les dues actuacions – de moment- han de ser aprovades pels represnetants de Menorca, no es poden imposar’-se des de fora. Seran batalles dures on potser hi haurà molta gent que es davalli els calçons i es canvii de camisa però les podem guanyar. I no tenc cap dubte que si arriba el cas, hi haura una enfrontament molt dur. (Per cert el programa del PP consisteix en desdoblament i 3 camps de golf… i fer acabar amb el nudisme)
Uff esteim intentant comprar una casa, i es realment estressant. No sé si estic en condicions d’articular una resposta com cal, però ho intentaré. perdonau si és un poc rollo.
Voldria donar les gràcies a n’Isma per la seva intervenció. Una vegada més ha demostrat la seva clarividència. En certa manera he acabat fent el contrari del que predicava. Reconec que he enfocat el debat massa a la defensiva. En qualsevol cas no em sap greu cremar-me la cua. El que no faré en un moment tan decisiu com aquest, és dubtar dels meus. Els defensaré críticament les vegades que faci falta. Perquè sense ells, el panorama polític de Menorca serà el mateix que el de Sòria.
Voldria dividir la meva intervenció en dues parts.
Part 1:
la primera part és una lectura de l’experiència mallorquina (de fa quatre anys), la dura derrota del pacte de progrés. Hi ha molt a dir i és impossible dir-ho tot en un paràgraf.
M’agradaria destacar tres elements que van contribuir a la derrata. N’hi ha més. L’element més important va ser una incapacitat de les forces polítiques per articular un projecte polític en particualr en temes territorials. (en part culpa d’un pacte vergonyós amb UM); això va coincidir amb una certa actitud molt purista que va dubtar a les primeres de canvi (el millor exemple és la concentració que va organitzar el GOB de Mallorca 7 dies abans de les eleccions davant el consolat de mar amb el lema Pacte de Ciment. Però n’hi ha més, ex. En Buades a Evissa). Concentracions com aquesta van passar en part perquè ningú esperava que l’esquerra perdés, ningú pensava que si jugaven 100 km d’autovies. Voldria destacar també les grans suspicàcies internes que hi va haver. El PSOE va jugar a ser el PSM, EU, Els verds i ERC anaven per separat … tal com va dir n’Aznar va ser un lio. Tots anaven contra tots.
La ressaca d’aquella derrota ha estat molt dura però ha duit a resultats positius: 1) la unitat de l’esquerra. EL bloc no és gran pacte però és un pacte que farà possible que l’esquerra continui al parlament des d’unes posicions ideològiques més clares. Sense el Bloc el panorama polític de Mallorca hauria quedat reduït a 3 partits: PP PSOE UM 2) Un debat intern molt intens especialment dins el PSM que ha acabat relativament bé amb gent nova i postures més clares. 3) La fi de les pugnes internes entre els partits d’esquerra.
Sincerament el mateix podria passar a Menorca. Una desmobilització de l’esquerra podria portar el PP al poder. No esteim tan enfora. Fins ara no ha passat perquè el PP és impresentable, a Menorca hi ha hagut un projecte molt més clar (PTI) i ha hagut una actitud més responsable per part tothom. El Pacte PSM- verds és una petita passa perquè això no passi. Fins a quin punt serà suficient no ho sé.
Part 2: guanyar el futur
Es necessita un debat molt profund de la menorca post-PTI (esper que aquest debat no l’hagem de fer amb el PP al govern). Voldria proposar tres elements per el debat.
1)No sé si tenim grans polítics però sí que sé que la capacitat política de Menorca és molt limitada. Els nostres polítics poden fer molt poques coses. En part aquest és una de les causes del descontentament. Votam polítics que prometen molt però tenen les mans lligades. Com augmentam l’autonomia de Menorca? Com una illa tan petita pot influir a canviar l’estatut, la constitució? (12 de 13 diputats van votar a favor de l’estatut, només 1 en contra) Com canviam això.
2)Per mi una de les claus del futur és la capacitat de la societat menorquina d’autoorganitzar-se. En aquest país només anirem endavant si la societat és forta, dinàmica i es capaç de generar illusió . Com teixim un societat més lliure? Fa falta imaginació, iniciativa, no només a dalt, sinó sobretot a baix. Hi ha molts exemples que m’agraden un és http://www.cultura03.cat un altre és Illaenvers. Un altre dia en direm més.
3) La discreció, és clau del miracle menorquí. Tanmateix la discreció té un preu: una distància cada vegada més gran entre els “funcionaris” i els “afiliats”. La funcionarització del GOB ha fet possible el consens del PTI però ha buidat de gent l’entitat. Com solucionam això? quin és el model de participació ciutadana que volem?
Esper ser més clar un altre dia. Avui és un dia de moltes cabòires.
Respecte al que diu en Joel, realment és interessant remarcar com en tot aquest assumpte el fet ciutadellenc ha tingut molt a veure. S’estava venent un projecte de dic com una solució definitiva al problema de les rissagues (és igual si era ver o no), a més de ser una manera evident de guanyar terreny al port de Maó. Enmig del debat hi va haver una rissaga important, i tothom es va cagar als calçons. Tal vegada sense rissaga ara no tindríem dic.
En referència al que diu n’Isma, que realment ha repartit molta estopa, en certa manera m’alegra constatar que no som l’únic xalandrier malpensat. Començava a estar preocupat pel meu excés de cinisme i excepticisme 🙂
1. Si en Mateu Martínez és lector de Xalandria, m’agradaria que ens digués que pensa de tot açò.
2. Des que es va animar aquesta entrada, veig que la gent de partit heu fet un discurs massa oficial. Es nota que prest hi ha eleccions. Us aniria bé deixar-vos endur i ser un poc més vosaltres mateixos, el blog guanyaria en espontaneïtat.
3. El tema de la persecució envers -bàsicament- el PSM, me sembla una excusa de mal pagador, i més en aquest blog, en què les simpaties cap a aquest partit no són minoritàries. Aquest salt a la defensiva tan ràpid me fa pensar en el dit tan savi de “qui té la cua de palla se l’encén”.
4. Açò del pacte amb els psm-verds me sembla molt bé, calia apuntar-se al carro ecologista (tothom ho és ara). Però evidentment, la manca de tradició es paga amb algunes cadufades lògiques i que són fruit de la inexperiència. El cas de la posició del PSM respecte del dic n’és una de clara.
5. Al Gob, des que són “funcionaris”, des que van abandonar el carrer per fer “ecologisme responsable”, els foten un gol rere l’altre (i que consti que amb moltes coses funcionen al màxim rendiment). Cal recuperar el carrer, però ja. Quants xalandriers vam ser, en el seu moment voluntaris actius del Gob? Per què no ho podem ésser ara també? No crec que només es perdi per part nostra.
6. Ja sé que me n’he anat del tema, i que he repartit molta estopa, però el dic, igual que l’ampliació de l’aeroport, el desdoblament de les carreteres… de cada vegada les veig més com a batalles perdudes, i açò me fot coces a l’amor propi, i més veient que ningú, o gairebé, creu realment que aquests són temes prioritaris, i que els empra per fer batalletes de partit.
Pau, creus que el pacte de progrés va perdre les passades eleccions perquè el Gob Mallorca va fer una manifestació contra una rotonda massa grossa? Si no és així, evidentment que no, podries posar més exemples de com la nostra divisió ha permès al PP guanyar les eleccions?
I per altra banda, dius que el PSM no s’ha venut, en es tema des dic de Ciutadella, però no ho argumentes. Ho podries fer? (segons en Santi fins i tot hi van haver dimissions, i jo no estic gaire enterat des tema)
Estic bàsicament d’acord amb els factors que dóna na Laura per explicar el fet diferencial menorquí. Tanmateix no tenc clar fins a quin punt la tradició industrial de Menorca va ser important. Hi ha bastant de mite en tot això, en part fomentat per el llibre La via menorquina del creixement, que defensa una teoria falsa. Val la pena llegir un article publicat a Serra d’or en un especial sobre Menorca a mitjans dels 60 que diria que està firmat per Ribera. Tot i que en el moment d’escriure l’article a Menorca encara no hi havia turisme de Masses, en Ribera el futur turístic de Menorca ja està escrit. És l’article més clarivident que he llegit mai sobre Menorca. De fet és a la dècada dels 60s que es fan els plans d’ordenació municipals expansionistes. Ha constat més de 40 anys canviar-los! Des de la mort de Franco s’han requalificat molt poques àrees. La planificació ja estava feta.
El consens menorquí és possible en bona perquè les juntes s’engrassen constantment. Fins a un cert punt discrep de la idea que les institucions no fan cas al GOB. Potser el de ciutadella no, però la majoria dels altres sí. En particular l’ajuntament d’Alaior, Mercadal, Ferreries no fan res important en matèria urbanística sense que ho sepi el GOB abans. A Menorca es fan moltes coses sense cridar. La discreció és la base del consens menorquí.
El meu argument no vol negar la importància de la crítica. És fonamental tenir una societat crítica que discrepa també dels projectes que són més propers, que defensa estratègies alternatives, que discrepa de certes decisions.
El que estic criticant és una certa actitud, molt pròpia dels països catalans que sistemàticament sospita més dels nostros que dels altres. La idea que el PSM s’ha venut és tan antiga i falsa com el PSM mateix. De fet no és un argument únic del PSM, és el mateix argument que es pot sentir contra IC contra EL BNV contra ERC. Són arguments molt propis de societats individualistes com la nostra on tothom va per lliure. És el contrari del que han fet els bascos (Com s’ha fet sinó Mondragon, la cooperativa més gran del món?)
Senzillament som massa pocs i massa fràgils per anar tirant-nos pedres uns als altres perquè una rotonda és massa impactant (en definitiva això és el que va fer el GOB de Mallorca contra el Pacte de progrés en l’edició de l’Ecologista que comentava abans). Cal ser ferms però constructius.
D’entrada, discrep una mica de la postura d’en Pau. No crec que l’amenaça que avui suposen els projectes aberrants del PP hagi de plantejar-se com una justificació del fet que des del món de l’associacionisme no s’hagin de criticar determinades actituds de certs partits polítics respecte de les decisions de partits majoritaris. De fet, crec que la posició de partits com ara el PSM i el seu recolzament a les postures d’associacions com ara el GOB en temes com ara el del dic de Son Blanc, podrien haver tingut més importància de la que sembla. Pens que no hem de caure en l’error d’anar a cercar sempre els últims responsables i deixar de ser crítics amb nosaltres mateixos només tenint en compte els motius de major pes. Les actuacions dels partits s’han de poder criticar quan sigui i pel motiu que sigui, més faltaria.
A banda d’açò, una de les coses que crec que més es pot criticar als partits polítics és el poc cas que, en moltes ocasions, fan de la paraula de les associacions ciutadanes. De fet, en el cas concret del GOB, les seves al·legacions als PGOU de determinats municipis o a projectes concrets, sempre s’han dut a terme amb criteris i arguments poc discutibles des d’un punt de vista tècnic. Els interessos polítics i econòmics moltes vegades acaben passant per davant de les justificacions dels tècnics i açò passa ara i ha passat sempre.
Finalment, i canviant de tema i com apunt, tal i com apuntava en Pau, el desenvolupament de l’economia del turisme a Menorca va tenir una sèrie de trets que el diferencien del procés que es dóna a la resta de les Balears. Entre aquests factors, hi ha la importància del sector secundari a l’illa, el baix nivell d’oferta de sòl i la manca de determinades inversions públiques que van fer que els capitals anassin a parar a les illes veïnes, de manera que la incidència de la crisi del petroli ens va agafar a noltros, per sort, una mica verges. El que sí que és clar, a banda del factor conjuntural, és la importància que les mobilitzacions per a la defensa del territori han tingut en la configuració de la nostra relació amb el paisatge i que aquestes reivindicacions sempre han tingut elements clars de reivindicació i defensa d’allò propi enfront d’uns interessos moltes vegades aliens als de la majoria. Si fem una ullada enrere, veurem que aquestes mobilitzacions, sempre impulsades per una minoria, tenen la potencialitat de trobar un recolzament social important, de manera que crec que l’ecologisme ha de tenir molt present la importància de fer sentir la veu a tots els nivells i no oblidar mai aquest aspecte encara avui del tot necessari.
per animar-mos… o desanimar-mos .
records
Laia
http://www.youtube.com/watch?v=5OQ90wooYuA
Llegint-vos el debat em sembla curiós i bastant atractiu, però crec no tenir tants elements com voltros per dir res important ni nou. En qualsevol cas, jo vull apuntar que independents les coses ens anirien millor, que vol dir bé: sense territori no hi ha nació. També que na Laura Piris ha estudiat científicament els inicis de tot plegat i que segur que podria, si vol, posar-hi un poc de llum. I per últim, pens que en el tema dels dics ciutadellencs resta per fer un esforç d’explicació per entendre perquè des de Ciutadella tot aquest tema s’ha viscut d’una manera tan viva. Respondre aquest interrogant tal vegada ens ajudaria a entendre els perquès d’aquesta història i, ja que hi som, establir estratègies futures allunyades dels essencialismes ecologistes.
Dos eslogans més:
– Tots sols no ho farem, justs potser sí
– El pessimisme és la victòria de la dreta. El darrer que em de perdre és la fe en les nostres possibilitats.
No voldria fer d’aquest debat, una discussió sobre quina és la millor manera de lluita ni tampoc de qui ho fa millor. Estic d’acord amb en Borja de la necessita d’un ecologisme responsable. Potser no és el que estimula a més gent però al final del dia és el que aconsegueix més coses. A vegades la responsabilitat demana dir prou, plantar cara i sortir el carrer. Saber quan és el moment de fer feina d’oficina i quan és el moment de fer feina de carrer és el gran desafiament. En qualsevol cas el que necessitam és una combinació de responsabilitat, diàleg, cooperació, feina i sobretot respecte i imaginació. Uff
El Gob també fa anys que està treballant per es tema des desdoblament o no de sa carretera general, i sinó mirau: http://www.gobmenorca.com/campanyes/carretera
Me sembla que des de fa temps el Gob s’ha guanyat es nom d'”ecologisme responsable” que ara llueixen: es tracta de buscar el consens amb el diàleg per aconseguir el desenvolupament sostenible: no deixar de créixer, de desenvolupar-nos, però sense posar en perill el desenvolupament de les generacions futures.
Acab de rebre l’email del GOB i celebro de debò que la iniciativa Jo Dic TiC tiri endavant. No crec que serveixi per aturar el dic de CIutadella, però n´hi ha altres dics molt més greus que planegen damunt l’illa (sobretot el de Fornells). Dient això rectific parcialment la idea que el GOB no ha plantat cara.
Em reafirm amb el que he dit abans. No estic disposat a acceptar que ningú altre que el PSOE i el PP en són directament responsables. En el moment que el PSOE deixa les postures de l’esquerra, el poble de ciutadella no està disposada a moure´s massa i el consell no té cap ni una competència en litoral, sincerament hi ha poc a fer. Caldria haver estat més enèrgics en dir que no? potser sí ! Valia la pena mostrar-se tan condescendent per tal de reduir les expectatives urbanístiques que l’anterior dic creava ? potser no. Accept que el dic és un gol, però no que és culpa nostra. És culpa d’ells que tenien la majoria i es van canviar de camisa.
M’entristeix molt com es fan les coses a Espanya, sovint d’una manera poc participativa. El ministeri de foment són uns grans experts (recordem l’aeroport)
El que és un miracle de debò és que essent el PP la primera força política de Menorca des de fa prop de 20 anys hagem aconseguit el que hagem aconseguit, que és moltíssim. Ho hem fet a base d’anar junts, de dialogar molt i de fet feina tots partits polítics, ciutadans i associacions.
Crec que és molt important no caure amb el que va fer el GOB de Mallorca durant el pacte de progrés. El millor exemple del que vull dir és una portada de l’Ecologista (el socarrell dels mallorquins) que denunciava una rotonda massa impactant construïda pel Pacte de progrés. Idò bé, el pacte de progrés potser va fer una rotonda massa impactant a Calvià (no crec que en fes massa més, perquè de fet no va fer res en carreteres ni en transport públic). Però és el que el PP ha fet o estar a punt de fer gairebé 100 Km d’autopistes. EL Gob de mallorca va arribar a organitzar un acte de protesta davant el consulat de mar a 7 dies de les eleccions amb el lema Pacte de Ciment! Efectivament això és el que va passar set dies més tard, un pacte de ciment entre en Mates i na Munar.
Amb això No estic demanant que ens tapem els ulls davant les coses mal fetes, i que deixem de protestar. Sinó que identifiquem bé els problemes i els responsables i mesurem les conseqüències de les nostres accions. Centrar el debat en la inchorència del partits petits, és regalar el pa i la sal al PP perquè ho intenti de nou. I no dubteu que si poden ho faran
M’agrada molt més l’actitud que ha seguit el gob de Menorca (molt especialment en Miquel Camps). La seva actitud positiva responsable exigent i silenciosa ha aconseguit moltes més coses que la pancarta del pacte de ciment. Sense aquesta actitud el PTI no hauria estat possible.
El problema a Menorca que ens trobam avui és que és difícil aconseguir més protecció de la que tenim. Ata és molt fàcil pedre’n (e.g. parcs eòlics a Mercadal). Potser s’ha perdut la batalla del dic de ciutadella però ni ha d’altres molt importants que no les podem perdre. Em referesc sobretot al desdoblament de la carretera general i als possibles camps de golf (per cert el psm hi han fet molta feina http://www.psm-menorca.org/content/view/95/35/
Mireu, m’acaba d’arribar una noticia al respecte, on per cert s’hi poden veure reconeguts xalandriers:
http://www.gobmenorca.com/noticies/130407
Sabia que el meu comentari tocaria fibra sensible, i esper que serveixi per obrir un debat xalandrier sobre el tema.
Desconeixia la dada de l’aeroport, que sens dubte és important de cara a la conservació de la illa. Sempre s’aprenen coses. Respecte al tema del dic que ens ocupa, et voldria informar que el GOB SI que ha plantat cara, ha promogut recollides de signatures, enviaments d’e-mails massius a la ministra, així com la inclusió al projecte, per part del Ministeri, d’estudis de viabilitat econòmica i d’impacte ambiental per tal de garantir la conservació litoral.
Curiosament, aquests estudis van passar a ser requerits, i el projecte va ser aprovat pel Ministeri el mateix dia que els informes van arribar !! O els ministeris han canviat molt, o això no s’ho va llegir ningú. I perquè tantes frisseres si qui promou el dic és el PP i el Ministeri és del PSOE ? Idò, perquè qui públicament s’ha erigit en promotor del dic i cercador del consens ha estat el Consell Insular, amb el recolçament explícit del PSM. Però si fins i tot hi va haver dimissions de càrrecs públics …
El que més em sorprèn és que t’excusis en dir que, tret de PSOE i PP, cap partit en té cap responsabilitat. Com a mínim, tenen la responsabilitat de no haver dit públicament que açò és una vergonya. I més que mai si no exercien acció de govern sobre el tema. Em sap greu, ja sé que açò de moure’s en funció dels vots a guanyar o perdre és un pilar de la política, però no ho compartesc.
No vull convertir açò en un atac a cap partit concret. Entenc i comprenc perquè s’ha actuat així. I també entenc que el principal responsable, amb diferència, de tot açò, és el PSOE menorquí. Però m’emprenya que s’aprovin coses de sotamà, i que tothom calli perquè a Ciutadella hi ha hagut rissaga.
Amb una cosa estic d’acord, i és en que la primera batalla està perduda. El dic de Son Blanc s’ha assumit com un mal menor. Esperem que no serveixi de punt de partida per anar aprovant dics per tot.
Encara hi faré un afegitó: el PSOE, cagat per la pressió, va esser incapaç d’articular una resposta seriosa quan el moment de la rissaga, i sempre deixat endur per les onades i la manca d’un projecte. També hauria votat a favor del primer dic proposat, el d’en Matas. EM, que ara s’erigeix en única defensora del no-dic, en aquell moment van callar i desaparèixer del mapa mediàtic inexplicablement. El GOB es va mostrar més feiner que mai en proposar un projecte viable i a posar les coses damunt la taula i parlar del que fos sense prejudicis. Bravo en aquest sentit.
Jo, per si de cas, també som en aquesta iniciativa de diferents col·lectius.
Sense desmerèixer la feina del GOB, m’agradaria recordar que la causa principal que Menorca no estigui tan destrossada és el retràs en l’inici del turisme. A Menorca l’aeroport es va fer molt tard l’any 1969. És a dir que els especuladors només van tenir 4 anys per especular, quan a Eivissa i Mallorca en van tenir més de 10. Recordem que l’any 73 hi va haver una crisi molt profunda que dura ben bé fins l’any 82 i que va paralitzar el desenvolupament turístic. Quan cap allà 82 els especuladors ho van tornar a intentar es van trobar un sistema més democràtic i una societat civil més organitzada (bàsicament GOB). És a dir que la primera causa és el retràs, la segona és el gob i la tercera més recent és el PTI (sense cap dubte un dels millors plans territorials que hi ha a Espanya).
Estic d’acord amb el comentari que fa en santi del PP i el PSOE, però no amb el comentari que fa sobre el PSM i els Verds. Ni el PSM, ni EM ni els verds tenen cap responsabilitat ni una en que el dic es faci. És una decisió de l’ajuntament de Ciutadella (governat pel PP), del govern balear (governat pel PP) i pel ministeri de medi ambient (governat pel PSOE). El Consell no hi té res a dir. Com a militant del PSM tenc la consciència molt tranquil·la.
Es podria criticar que el PSM no ha plantat cara. Cert. Però tampoc ho ha fet el GOB ni les associacions de veïns de Ciutadella. I la història de Menorca ens demostra que sense una mobilització social al darrera el PSM i EM no tenen res a fer. En definitiva només representen 1 diputat de 13! Quan el PSM ha tingut responsabilitats en matèria ambiental la majoria de les vegades les ha exercides correctament (El PTI va ser votat pel PSM EM PSOE. Es Mercadal ha desqualificat més de 10.000 places turístiques)
Molt bé, Marta, ànims !! Menorca s’ha conservat molt més que altres indrets per la gran feina feta, majoritàriament des del GOB, que ha comptat amb gran suport social en moments clau. Amb movilitzacions i campanyes s’han aconseguit aturar moltes urbanitzacions, com la prevista a Trebalúger ja fa anys, o el més recent reconeixament del Camí de Cavalls.
Aquest tema del dic el veig un poc més negre, i em sembla vergonyós i indignant com el joc d’equilibris polítics acaba en acords com el del dic de Ciutadella. Recordem que, enmig del debat de dic si, dic no, hi va haver una important rissaga, que va moure el PSOE a promoure un dic de consens, aprovant-ho tot de sotamà, sense ni tant sols els estudis mínims exigibles. I tot per por a perdre vots, com sempre. I aquesta vegada no s’hi han sumat només PSOE i PP, com era d’esperar, sinó que fins i tot el PSM hi ha donat suport. I sembla ser que als Verds aquesta decisió no ha pesat gaire de cara a la coalició de les properes eleccions. Quin panorama …