M’acab d’entèmer que es bar de sa plaça des Bastió de Maó tanca…
Views: 1
14 comentaris a “La Murada”
Els comentaris estan tancats.
No és un blog qualsevol més, aquest és menorquí!
No és un blog qualsevol més, aquest és menorquí!
Al.lots! són les quatre i mitja des capvespre i acab d’arribar de fer es darrer dissabte matí a La Murada. Realment açò serà molt dur!
Quina pena, ho vaig llegir as diari. Jo l’he pogut disfrutar poc, però me pens que ja forma part dels mites que acabaran essent contes pels meus néts…. Era un castell on hi feien somriures i coquetes de verdura, i on la gent hi anava per fugir d’un drac molt dolent, i hi havia homos i dones i fillets i filletes i lavis i sàvies, de tots colors i edats, i tots tenien una cosa en comú: se sentien protegits….
En fi, sense que sigui del tot comparable, tot açò me fa pensar en Sa Grava, que, com era abans, no ho serà mai més. I és que els panets i ses coquetes de verdura no ho són tot.
Per cert, ara, superant es dol, veig clar que sí, que ses entranyables coquetes de verdura esteien mitificades, però, que no és polit tenir records d’aquests, alterats?
Intergeneracional:
– dècada del 1980-19990, amb els pares
– dècada 1990-2000, amb els amics
– any 2004, amb els fills
i ara?
Si hem de xerrar de preferències, jo trii els caragols amb cranca i els xampinyons amb gambes, per aquest ordre. Ara, açò si, res com les cantades d’havaneres un dissabte de festes, ja més al capvespre que al migdia, encara que ben bé no saps quina hora és 🙂
Hola a tothom:
no escric casi mai però l’ocasió s’ho mareix.
a jo m’agrada…mmm
– xampinyons amb gambes
– llom amb col
– carn amb pebre
– pop amb ceba
– truita de verdura
– peix rebosat pels fiets; i no tan fiets
– calamars a la romada
i
…
coquetes
i…
s’ambient d’es dissabte de gràcia
i…
s’actitud d’en Lluís encara que no hi quepi ningú més dins es bar
i…
ses fotos de s’Alcazar
i…
es calendari dels homes
i prou
simplement he d’afegir que, per mi, el preu de les tapes podria ser més baix, o la tapa més gran.
bona nit.
Maó és sovint una ciutat una mica freda i anònima. La murada és (era) un dels pocs llocs que trenca(va) aquesta fredor, que et feia sentir a casa. Amb el tancament de la murada no només s’acabaran les coquetes sinó també un espai de relació únic del Maó (progressista). Si la Murada desapareix n’haurem d’inventar una altra.
Per una vegada, Fons, estic d’acord amb tu!! jejeje..
JO la veritat és que des que va córrer es rumor que La Murada tancava sempre havia tingut aquella esperança que al final es fill s’ho quedaria, que algú ho agafaria amb aquesta filosofia que hi desprèn en Lluís….no ho se, il·lusions….
De totes maneres, convoc que d’aquí a finals de gener cada dissabte a la 13h ens trobem a La murada i jo me deman una tapa de caragols amb cranca!!
Ara ja fa mal que la Murada tanqui, i encara en farà més quan passem per la plaça des Bastió i en es seu lloc hi trobem un banc, una botiga de coses inútils o un bar net i espantós.
Què farem per Gràcia! quin desastre!
Si jo fos es batlle prohibiria moltes coses, una d’elles que tanqui La Murada(sempre he tingut una vena autoritària soviètica, ja em coneixeu). Hi ha drets públics inalienables.
A la merda!
Jo també record alguns capvespres (pocs) d’anar a jugar a truc. En Lluís no hi era a temps: deixava el que feia i sortia de darrere la barra per seguir el joc. Fins i tot et fotia qualque paquet quan trobava que tiraves la carta equivocada.
Ara, la diferència d’aquest bar la trobam també a l’ambient. Als matins, a primera hora, el bar dels “vells”, després, fins al migdia, és el bar de Correus. Als capvespres, torna ser dels vells i als fosquets, quan comença el bon temps hi ha de tot: guiris, hippis, pijos, vells, famílies… Crec que no hi ha ningú que no s’hi senti a gust.
Del menjar, no en xerraré perquè a jo m’agrada tot. Però vull recordar que és l’únic bar de Maó que conec que et serveixen una pellofa si en demanes.
També és (era) sa nostra parada obligatòria de cada tornada a Menorca. L’enyorarem molt.
Tenc la sort de viure dins Maó i de fer-hi feina també. Quan torno de sa feina, faci fred o calor, plogui o faci sol, la ruta que trio sempre és la que passa per davant la murada . Així puc veure s’ambient que hi ha i fins i tot si hi ha algun dels meus amics que en són habituals i aturar-me a saludar.
Aquests bars haurien de ser considerats patrimoni cultural i protegits com a tal.
Particularment enyoraré ses coquetes i sa truita de patata i d’espinacs.
En Joel se m’ha avançat en el post per qüestió d’hores. Jo també, en obrir el diari aquest matí, he botat cap a xalandria a plorar. Us ben jur que quan ho he llegit he xoroiat el calendari i fins he arribat a fer una ullada a les pàgines de clickair i aireuropa per trobar un motiu barat per acomiadar-me. Però llavors m’hi he repensat i crec que he decidit quedar-me en un dissabte de novembre, amb en Pau repartint invitacions de boda i en Santi i na Gemma i na Diana i n’Isma i en David i na Laura i en Fons i en Roberto i n’Eva, i na Cris i na Clara i na Laia i tots els que no hi ereu però també hi ereu un poc.
Coincidesc amb n’Isma en la mitificació de les coquetes. Jo som més de perol. El parc infantil no el planc, ara el Dissabte de Gràcia,… fa mal dins l’ànima.
Perdonau pel to melodramàtic, però el dia tampoc hi ajuda. Almanco a Barcelona
A la fi s’ha confirmat el que aquest estiu era un rumor: l’únic bar de Maó amb una terrassa prou gran com per a cabre-hi un parc infantil amb tren inclòs tanca.
N’hi ha més d’un que el trobarem a faltar; i no precisament per les coquetes de verdura, un poc massa mitificades, me sembla. La cosa és més greu: on començarem les properes festes de Gràcia?
He sentit rumors que finalment serà dia 25 de gener. Ho enyorarem, açò segur. Ara bé, aprofitant la noticia, crec que seria el moment de demanar que es fessin públiques les receptes de na Tonyi, si més no per intentar reproduïr-les a qualque dinarot de La Cova, no trobau ?