Com tots ben sabeu, hi ha hagut un incendi al Milocar que ha cremat unes 140 hectàrees, ben a prop de sa finca d’Alfurí, o es vol fer el centre d’interpretació del possible futur Parc Nacional del Nord de Menorca. Molta coincidència, no?. Al principi no es sabia si era provocat o no, malgrat es podia dir amb tota seguretat de que es tractava d’una “negligència”. Clar que, això de negligència és molt ampli ja que pot ser una negligència intencionada o no, però sempre d’origen humà. Afirmar això no va ser massa difícil ja que basta anar per es camí dels Alocs per veure que el foc començà be davora del camí. Bé, pot ser algú que ha tirat una llosca per sa finestra i, com el camp està tant sec, ha pres ben ràpid. El cas es que tothom sospitava que havia estat una negligència intencionada degut a tota sa polèmica que ha suscitat el Parc Nacional, sobretot entre els propietaris de la zona (que per cert, hi va haver un que tirava pedres a l’helicòpter que agafava aigua d’una bassa tot cridant: “això és per beure ses vaques!!!) i els peperos, clar. S’ha tardat un parell de setmanes per confirmar la intenció a l’incendi argumentant que hi ha dos punts d’inici del foc. Patètic, no? Bé, el piròman no devia saber que hi ha una llei nova que obliga a deixar una zona intacte 30 anys després d’un incendi per així evitar especulació.
Vaig anar a l’incendi amb el GOB per fer un recompte de fauna morta. El paisatge era impressionant: natura morta, natura cendrosa i carbonitzada. Al inici, semblava que estava tot mort i, de fet, una bona part ho estava. La fauna més afectada van ser les lentes tortugues i van sorprendre els cadàver de cranc americà i anguila a un indret de terra ferma (evidentment que van caure del cel juntament amb l’aigua que tiraven els helicòpters, procedet pot ser, de la basa per beure ses vaques del propietari maleit i altres). Però, el bosc mediterrani és molt savi i ja està preparat per tornar créixer ràpidament. Plantes com l’arboç i el bruc, son plantes rebrotadores, és a dir, tenen un òrgan subterrani anomenat rabassa que continua viu malgrat la part aèria estigui carbonitzada. Els pins obren les seves pinyes en un esclat sec per alliberar els seus pinyons ansiosos de germinar en un terreny ara ben despoblat i sense cap competidor i crida: colonitzeu-me i vestiu-me de nou!!! (mireu sa pinya de sa foto!). Les cebes marines, tenen el seu tubercle amb les capes de fora “chamuscades”, però si els a peles surt un vermell rabiós de vida. En definitiva, el Milocar tornarà a tenir una vegetació arbustiva recuperada en 2-3 any i arbres i un aspecte quasi igual al d’abans al incendi en 10 anys (a escala natural és molt poc).
Em vaig anar del Milocar, bruta de carbó, però amb una idea clara, una idea que de cada vegada es fa més forta dins meu: La natura és sapiens, l’homo no.
Views: 3
Què més voldria, Joan Carles! Jo me faig ressó del que escriu na Marta, del que diu tothom sobre pressumpcions… i me deman si deu ser tan difícil investigar, interrogar… I me deman també si és que no es pot o no es vol prou, per part de fiscalia i poders públics en general, i de pressió social afegida a tal efecte. Si jo tingués proves ja hauria anat a fiscalia, clar! I per suposat, tothom és innocent fins que no es demostri el contrari.
Tu, Fidel, que sembla que saps més coses, explica’ns què hi ha darrere açò, quins són els dos i els altres dos, i per tant el quatre resultant.
Preciosa, sa foto, i el text.
No hi ha manera de saber noms, cognoms, patrimoni, propietats..dels PRESSUMPTES autors del foc intencionat. Quan tot lliga, quan dos i dos fan quatre i és evident, perquè no es va fins el final amb la justícia i la llei a la mà? Perquè hi ha, sembla, un cert tel de passivitat i de deixar fer a Menorca respecte a fets gravíssims, com si res no hagués passat? Fa por? A què? De què? O és que molts pensen que si ells tinguessin el terreny farien igual?
Laura. Si que és veritat que la foto diu més que les paraules. Li proposaré a na Marta J que laposi al fotolog. Així la veurà més gent, fora de Menorca…
Marta,
Aquesta fotografia que has fet és molt bona i diu tot i més del que expliques en el teu article. I si la penjau al fotolog de na Marta?
Bravo Marta. Açò dels incendis és una catàstrofe que fa de mal mesurar i també mal al cor. Però quan te’n tems que hi pot haver intencionalitat al darrere, fa encara més angúnia i rancor. Què s’han cregut aquests propietaris? (si és que és ver que alguna cosa hi ha, d’açò). La terra és de tots, i especialment de qui l’habita, en aquest cas la natura. Està clar que la set de poder i l’excés de diners ofusca qualsevol, I més si és el cas d’aritòcrates que no han assumit encara que estem en el segle XXI i que la defensa de la natura és un valor que cal respectar per collons, en ella mateixa, per una banda, i perquè si no en sortirem escalivats tots, socarrimats. Amb el mal que tal vegada no sabrem escampar pinyons o perpetuar el nostre cor de ceba.