Com que som dels que enguany (ai!, si només fos aquest…) no he pogut ser a Maó per festes, mirava ahir migdia IB3 (tot i que a Menorca no podeu veure TV3, elis elis) per veure cavalls i gent maonesa. En aquesta connexió des de Palma van centrar-se en els moments misticoreligiosos de les festes i de la missa que fan a santa Maria, abans de traginar la figura virginal de la patrona cap a l’ermita de Gràcia. Idò resulta que una persona femenina, i amb més maquillatge i laca que la que gastaran totes les dones que visiten Xalandria en tota sa vida, declarava entusiasmadíssima que aquella missa era el millor de les festes. Al·lots!, vaig exclamar mentre ho sentia: que n’hi ha de moments especials a les festes com per triar-ne un de tant encarcarat i, que jo sàpiga, poc festiu.
Us volia demanar que diguem quins són els moments de les festes de Gràcia que més ens agraden, no fos cas que resultés que sí, que la missa és l’hòstia (perdó) i jo fes 33 anys que m’ho estic perdent!
Dic la meva: les canyes verdes al jaleo de dia 8, amb sol potent i ventet suau, la música a les totes, els regidors i les regidores que no encerten el moment per lliurar la canya als caixers i caixeres, la pomada as 9 o sa gelateria…
Views: 1
A la barra de qualsevol bar o al carrer de sant jaume cantant n’Elena quan érem innocents i encara no l’havien decretarda il.legal des de les irresponsables planes d’UH.
Sa primera pomada de dia 8, ben fresqueta, quan tothom encara està de ressaca.
Jo enyor tota sa ronda de pomadetes de bar en bar, anar retrobant amics que fa temps que no veus i dir: “boooooo! com va tot? Com estàs?” i que et diguin :”i tu què tal, com sempre per Barcelona?”, i jo explicar en deu segons, cada vegada més etíl·lic, sa meva vida, i fer abraçades fortes, i entrar una estoneta al “jaleo”, i sortir suat i amb set de pomada, i despres un sopar d’entrepà a qualsvol bareto, i sa revetlla, i ses al·lotes guapes (muchachas bonitas, jejeje) amb ses que ballar…
-Es jaleo des matí i ses canyes d’enguany no (excepte s’abraçada d’en Fonso)
Sa resta, passar un poc de pena, però bé. He enyorat coses però he estat content de tot. Sa pujada pes Cós des cavalls i s’aturada a ca na Mati, mel.
Cosetes que alguns no heu vist (jo tampoc, els anys anteriors), genials: inici del replec del dia de Gràcia a les 8 del matí, colcada pels carrers de Maó fins a l’arribada al centre, berenar de caixers a can Yurca dissabte de Gràcia.
Però res com el retrobament, l’amistat, l’amor, la suor, les emocions…
Mmmmm… Es ventet fresquet que anuncia una pluja i que te fa estar tot es vespre neguitós per veure com es llevarà es matí següent. Com xales quan veus que surt es sol….
Per cert, sí que ha estat penosa sa cobertura de ses festes per IB3. Aquí queda dit!!!
Doncs ja em sap greu però mai he estat a les festes de Gràcia, ni les de Sant Joan, em quedo amb les de Mercadal. , però segur que hi ha molts moment millors que les misses. Ahir també vaig veure s’IB3 desde Barna i l’única noticia de Menorca és un detingut que amenaçava amb un ganivet a la gent a un barri de Maí i el volien llinxar (no sé si es diu aixì), ho vaig trobar molt penós tot plegat. Espero que hagueu xalat molt a ses festes. Salut
El migdia de dissabte de festes a la Morada, especialment el moment màgic de transició en què ja és massa tard per demanar res de menjar i no hi queda més remei que pasar-se al beure. I no em vingue amb l’excusa fàcil que la Morada ja no hi és: hi era la darrera vegada. I el dissabte de festes as pla de sa parròquia just abans que arribin els cavalls. També les canyes verdes que no s’acaben mai i la calma de després del volem vi.. Jordi: jo també tenc gana. Què hi de menú?
Per ara, prou. Açò és el fondo; caldo i arròs, més envant. Quan sigui cuit, te l’enviaré dins un tupper electrònic. I felicitats pel preny!
Jordi! Em sona,em sona! Però tenc dret només a un tast sabent l’àpat que es cou?
Jo, que aquest any tampoc no hi he pogut ésser per raons de feina, pens que es millors moments són s’American Bar es vespre, ses canyes i sa samba es matí i ser per Portal de mar tot es matí. Es darrer toc, que et posa sa pell de gallina i fa caure ses llàgrimes perquè no només anuncia que ja s’ha acabat Gràcia, sinó s’estiu!
Idò jo diria que cada any canvii d’idea sobre el millor moment de la festa…Per jo, aquest ha estat es primer toc, supòs que és un dels primers moments que ja tens ganes de viure, que ensaten la festa i que sí, que m’emocionen bastant…També veure es nou batle pujant per primera vegada dalt es cavall de festa amb aquell punt de nirviosisme i descomposició, i veure en Joan amb es seu nou paper…enguany va tenir el seu encant.
D’acord amb el moment canyes de dia 8, i afagiria els d’enguany:
– S’abraçada amb en Joan Carles, que quasi el faig caure de sa tarima ministerial.
– Sa retrobada anual el mateix dia, mateixa hora, mateix lloc, amb ella, quin somriure!!!
– Veure que ses coses segueixen a puesto, que els amics estan bé, que seguim endavant.
– Quan ja no saps de ses cerveses begudes i te n’adones convençut que ja no engaten.
– El continu pensament que demà no he d’anar a s’aeroport.
– S’arribada a casa, na Berta contenta, i una de les millors durmides de l’any sapiguent que demà comença tot de nou.
La ressaca del dilluns de festes no és un d’aquests moments. JO hem qued amb les cases obertes des cos i es carrer de gràcia plenes de gent, pomada i pastissets. És un moment únic que transforma la geografia d’una ciutat on el carrer és pels cotxes les portes de les cases sempre estan tancades, les persianes en pont i on ningú gairebé mai seu al portal a prendre la fresca
Un moment? Un tast del que tenc al foc:
“Just uns instants abans que les peülles engomades del cavall del representant de l’Ajuntament, el molt il•lustre Concejal d’esport Don Luciano Ainsa, retrunyissin contra el macadam arenós, just abans que els antidisturbis vinguts fora illa, que havien format part de la romeria cap a les completes de l’ermita de la Mare de Deu de Gràcia amb sos jeeps lluents en respectuosa però provocativa corrua, rebessin l’ordre de carregar contra la multitud que corejava “Carretero, dimite, el pueblo no te admite” mentre aquesta s’apropava a la balustrada de les autoritats excitades per la bullanga i la festa, ginebra democràtica; just en aquell precís moment el poeta arribà a fitar els ulls de la reina de les festes i li parpellejà com se l’estimava.”
Te sona, Joel?