Us vull fer saber que m’han contractat de professor a la universitat de Sunderland (no molt lluny de Durham). Començaré el mes de gener. Les coses finalment no han anat malament encara que com sempre han agafat una ruta inesperada. M’hauria agradat tornar a Barcelona però …. un altre vegada serà!. Les darreres setmanes han estat intenses. I és que em van seleccionar també per una entrevista a la Universitat de Keele (molt aprop de Stoke-on-Trent, la ciutat natal d’en Robie Williams) que per sort no m’han ofert. Hauria estat una decisió difícil.
La feina de Sunderland és en un departament de turisme i és una feina fixe! Això certament em dona una seguretat i una tranquil·litat que fins ara no tenia. Aquest any ha estat un any molt difícil per trobar feina. En geografia hi ha en aquests moments massa gent i el nivell que es requereix és molt alt.
Views: 1
S’enhorabona igualment des d’aquí, Pau. Estic molt content per voltros, que ja tingueu una mica més d’estabilitat i tot açò. (Però no sé si ara ta mare te podrà insistir més en que la facis s’àvia) .
Records.
Jo només vull donar-te l’enhorabona, Pau. i subscric tot el que diu na Laura (què voleu, hi ha de dormir cada dia; no li puc dur la contrària. je je je!). Si miram al nostre voltant és molt fàcil trobar diversos casos d’amics en aquesta situació, que jo trob que és molt generalitzada, sobretot, en certs àmbits.
El problema és que em sembla que, si de cas, la cosa anirà a més, perquè cada vegada estam més subjectes al mercat, a les grans empreses que estan disposades a invertir en investigació i desenvolupament. I no veig que hi hagi gaire gent interessada a posar doblers en res que, a la llarga, no en generi més dels invertits inicialment.
Enhorabona Pau!
De fet, crec que es teu cas i el de molts altres és un tema que es podria encetar a Xalandria.
La inestabilitat laboral a les universitats especialment pel que fa a temes de recerca fa que molta gent molt vàlida es desgasti, cremi les energies i en alguns casos acabi tirant la tovallola. Crec que açò és una pèrdua de capital humà que no es té en compte especialment en un moment en que els polítics s’omplen la boca amb conceptes com innovació i desenvolupament.
Felicitats!