Octubre

El desè mes de l’any és valencià i revolucionari. Valencià per la conquesta un 9 d’octubre de Jaume I del País Valencià i els Premis Octubre de finals de mes, incloses totes les activitats paral·leles que fan xup-xup a la ciutat de València aquella setmana idíl·lica que alguns xalandriers hem tingut la sort de viure i veure. Revolucionari perquè l’octubre rus va marcar profundament la història del segle XX. Eisentein hi va dedicar un film més que recomanable: fonamental. I que sigui revolucionari i valencià és, també, perquè va ser l’octubre de 1975 que Raimon va tenir la lucidesa i el coratge de muntar l’emblemàtic concert del Palau d’Esports de Barcelona, després de l’últim afusellament de la Dictadura a Cerdanyola a membres del FRAP i ETA, fet que va provocar un silenci, desànim i desconcert general en l’antifranquisme d’aquell temps (la cançó d’Aute Al alba també té relació directa amb aquells fets).

Octubre també estotja alguns –no tots- dels costums d’estiu: nedar, cavalls, vacances. I inaugura renovades habituds, com els brous que ja vénen més de gust i el més bon estar als fosquets i primeres hores del matí. I època, si comença a ploure!, d’anar a cercar bolets al Berguedà (camagrocs, rovellons/esclatasangs, fredolics, cames de perdiu, llengües de bou, rossinyols, ceps…). A nivell de lectures ara retorn al món –potser hauria de dir univers- narratiu de Márai. Continuar sense tenir absolutament res de res a celebrar dia 12 i esperar que no quedin massa anys d’obligació a continuar celebrant inicis de genocidi i imperialismes destructors. Celebrar, açò sí, que feim anys i endavant les atxes. Musicalment, encara estic gustosament sotmès a l’impacte energètic i musical del retorn de Sopa de Cabra, així és que triaré Tot queda igual com a música de fons.

Views: 0