Ahir vespre, a solpost, nivolats alts per tramuntana fins a amagar completament la lluna plena de juny. Avui matí m’aixec tard, cel tapat i tramuntana entaulada. Temps tardorenc que farà més bones de passar les estretors de Santa Clara.
Dinar emboirat a casa, El deler santjoaner d’en M. no entén que avuí és el dia dels grans i que demà li tocarà a ell. No vol ni sap esperar. Frustració. Sort que li durarà poc.
Després, a la cua del correu, caos adolescent intentant colar-se davant l’evidència que no hi cabrem tots. T’hi encarés i et sorprèn l’autoritat que acabes imposant, només amb arguments simples. Potser són els cabells blancs que t’ajuden.
Els plans i llegeixes poemes de n’Àngel al mòbil, en cerca de l’esperit santjoaner, però només et ve una glopada d’enyor, de tots els teus morts, que no riuen ni estan sempre junts.
Tanmateix és dissabte de Sant Joan, El dia més assenyalat de l’any. Has fet manera de pujar al bus. La temperatura és més que ideal per la comunió del Born i ja enfilam cap a Ferreries. Yayitas, opel corsa i sis de ponent al casset del cotxe. Passades les banderes, enfilam costa nova.
Publicar l’entrada?
Hi érem. Hi som. Hi serem.
Views: 33
Bravo, bravo i bravo, Àlex!
Que per molts anys hi puguem ser!