Xalandria

Quan dúiem l’àvia Nena dins el cotxe, solia romandre en silenci. Un lleu moviment labial, però, feia pensar que, dona com era de fortes conviccions religioses, estava resant. Potser per a garantir-nos un bon trajecte. En arribar a la nostra destinació, però, aquella dona, llesta de pensament tot i que, per circumstàncies de la vida, tot just sabia llegir i escriure, deia, per exemple: «quaranta-tres». O «vint-i-sis». O la xifra que fos. Amb tota la concentració del món, s’havia dedicat a comptar els vehicles amb els quals ens havíem creuat per la carretera. Era un costum que tenia, sorprenent als nostres ulls fins que ens hi vam acostumar i, al final, érem nosaltres qui li demanaven pel resultat del recompte. Me n’he recordat avui, de na Nena, mentre travessava l’illa en cotxe. En venien tants, per l’altre carril, que no crec que l’àvia els hagués pogut comptar tots. S’hauria perdut.

Llegiu més

Views: 58

Ens trobam en plena canícula. Aquest mot —provinent del llatí canicŭla i que el Diccionari català-valencià-balear tradueix com a cusseta— dona nom a un estel de la constel·lació del Ca Major, conegut també com a Sírius. A més, fa referència al període de l’any en què sol fer més calor, que és quan aquest estel surt i es pon amb el sol. S’aixequen i es colguen a la vegada. El diccionari d’Alcover i Moll, redactat quan el canvi climàtic encara no s’havia fet evident com ara, ja qualificava la calda que hi feia d’exagerada. La cultura popular, per la seva banda, ha aprofitat l’animal, que dona nom a l’astre i al període d’estiu més calent de l’any, per remarcar-ne les condicions climàtiques, que fan grinyolar els cans o, com recull a Menorca l’espigolador de paraules Francesc Riudavets, els fan anar per ses voreres.

Llegiu més

Views: 54

Cada any, un dia d’entre setmana de mitjan agost, a casa, ens aixecàvem tots a primeríssima hora del matí. Encara era fosc. L’objectiu d’aquest esforç, titànic, era contemplar, des d’Alcalfar, la sortida del sol damunt la mar. Durant les vacances, el despertador de casa també en feia i, per açò mateix, solia romandre mut, excepte aquell dia puntual en què sonava massa prest. Acostumats a anar al llit tard i, sobretot, a aixecar-nos a la quina hora, la maniobra costava. Però valia la pena. Es parla molt de les postes de sol. Massa. Les sortides no els tenen res a envejar.

Llegiu més

Views: 69

Potser enguany li ha costat un poc més, però ha acabat arribant. Per variar, les previsions l’han anunciada a bombo i plateret. A l’illa, tothom roman pendent de les aplicacions meteorològiques i sap quines seran les màximes i les mínimes, quina temperatura de xafogor tindrem o quin vent farà —detall important a l’hora de decidir si s’ha d’anar a nedar al nord o al sud. Aquest és un aspecte que sorprèn els visitants: creuen que cada menorquí és, a la pràctica, un meteoròleg in pectore. Deuen suposar que els espais televisius dedicats al temps són els més vistos a les llars illenques. Per variar, no és ben bé així —quan era estudiant, també es pensaven que aquí tothom sabia sonar la guitarra —, però una part de veritat hi ha en aquestes apreciacions. Viure en poc més de set-cents quilòmetres quadrats condiciona com els humans es relacionen amb l’entorn. Hi ha hagut temps, per tant, de preparar-s’hi. Però, tot i açò, els efectes de l’onada de calor, en ser inevitables, s’han fet sentir en tota la seva plenitud. A l’illa, a les altes temperatures, cal afegir-hi una humitat més que generosa. La xafogor d’aquests dies fa de molt mal estar.

Llegiu més

Views: 58

La protagonista del xalandrot d’aquesta setmana és una finestra convencional de caseta de vorera. Res de sofisticació: no es tracta d’un exemplar oscil·lobatent, fet d’alumini o de PVC, és a dir, modern, sinó d’una baluerna de llenya que reposa damunt d’unes frontisses donades, amb rovell als mecanismes metàl·lics que serveixen per obrir i tancar-la i, fins i tot, amb corc: alguns muntets de serradís que reposen sospitosament damunt l’ampit testimonien el panxó d’aquests petits animalons devoradors de fusta. Una mà de pintura —i un tractament contra el molest insecte coleòpter— no li faria cap mal.

Llegiu més

Views: 78

És mal de fer parlar d’un l’estiu massificat sense fer referència a l’aeroport. Juntament amb els ports de Maó i, sobretot, de Ciutadella, aquestes són les principals portes d’entrada —i de sortida— de l’illa. Com que gairebé no en tenim més, la cosa permet de fer números fàcilment i saber quanta gent hi ha a Menorca cada dia de l’any amb una certa precisió. Com posa de manifest l’Observatori Socioambiental de Menorca, l’Obsam, els números canten i, a l’estiu, podem arribar a triplicar el nombre de persones respecte d’aquelles que hi ha a l’hivern. No ens enfonsam de miracle!

Llegiu més

Views: 103

Encara hi ha espais que, a l’illa, a l’estiu, esdevenen oasi. Vull dir que és possible de viure-hi activitats en petit comitè que permeten de relaxar-se. Hom hi pot gaudir d’activitats culturals sense estrès, sense massificacions. Permeten la desconnexió, tan necessària. El que ho fa, que açò sigui possible, té a veure amb el lloc. No diré quin és el que protagonitza aquestes ratlles —o sí, maleïdes homofonies—, un llogaret de costa que no està excessivament de moda. No voldria, de cap de les maneres, contribuir a popularitzar-lo. Malgrat que hi ha hores en què trobar-hi un lloc per aparcar esdevé una odissea, que hi surti el sol —molt de matí per als bioritmes turístics— en tost de fer-hi la posta, ajuda a mantenir-lo al marge del brogit de l’estiu.

Llegiu més

Views: 61

Després de 14 anys caòtics, aquest dijous s’acabarà una era al Regne Unit. Els Tories perdran les eleccions. L’únic que resta a saber és si la seva derrota serà dura, com la del 1997, o molt dura, com pronostiquen moltes enquestes.  S’especula que, fins i tot, poden quedar tercers escanyats entre el centrisme benpensant dels liberals i l’extremisme racista de Nigel Farage. Divendres matí prestau atenció al que facin els liberals, els reformistes, i els verds – a qui votaré en la meva circumscripció de Gateshead central. Serà un trist final a un règim que, en nom de la grandesa – Britain is great – ha enterrat el vell imperi en l’ostracisme.

Les ganes de canvi es palpen en l’ambient. Al carrer, i també, a la universitat, on tothom està esperant que arribi el nou govern. Són molts els que han posat un ciri a la Mare de Déu perquè sense canvis, la cosa pinta malament. Però les perspectives són molt minses. No som el 1997 quan, un jove de nom Toni va proclamar just quan sortia el sol “ A new dawn has broken, has it not? “.  Aquesta vegada ni Keir Starmer ha promès res d’important ni ningú espera res d’ell. L’única aspiració que té la gent és recuperar la decència i la normalitat. Perquè han estat 14 anys de Caos, de retallades, de  primers ministres pallassos, i d’altres que duren menys que una lletuga.

Austeritat

Llegiu més

Views: 78