No és un blog qualsevol més, aquest és menorquí!
Reprenent aquesta antiga categoria de Xalandria anomenada “Diari de viatgers”, escriuré quatre vivències de la meva visita a casa d’un il·lustre Xalandrier, en Pau Obrador, a Newcastle. He de dir que el viatge va començar amb un resultat més que esperat. Com que els menorquins gairebé sempre hem de fer nit a Barcelona per agafar … Llegiu més
Na Nena va néixer al camp. Era una madona que, després de viure en diferents llocs (a Morella Nou hi van néixer els fills, a Rafal Vell va veure la gran nevada…), es va establir, amb l’avi i els quatre fills, al maonès carrer des Frares, on van tenir-hi botiga de queviures. A ca s’àvia, de petits, berenàvem coques d’Alaior amb nocilla casolana (feta a base de llet condensada i nestquick). I, amb el mos a la boca, vèiem, a la tele, La cometa blanca i, els dissabtes, en Rocky Torrebruno.
Views: 2
El poeta mallorquí Bartomeu Fiol ho diu ben clar: “No oblidem que la poesia és llenguatge oral abans de res, que l’oralitat li és absolutament consubstancial”. Aquesta és una idea en la qual insisteix al llarg del recull d’articles periodístics intitulat Sobre la parenta pobra i altres escàndols (1996-1999): “és factible i convenient recordar que … Llegiu més
[Pel seu evident interès, ens fem ressò d’aquest text de reflexió al voltant de la polèmica que s’ha generat arran del dragatge del port de Maó] Per desgràcia, d’amenaces d’agressió al territori anem ben servits. L’aprovació per part d’Autoritat Portuària de Balears (APB) del dragatge del port de Maó, però, per com s’ha portat a … Llegiu més
[Aquest és el text que vaig llegir el passat dia 1 de març a Tavernes de la Valldigna en l’acte d’homenatge a Àngel Mifsud] Just abans de Nadal vam acomiadar n’Àngel en una cerimònia molt emotiva celebrada al cementeri de Ciutadella, a Menorca. I encara avui, i més avui, a Tavernes de la Valldigna, el … Llegiu més
Aquest matí hem comprat el dinar a una botiga de menjars preparats. No ho tenim per costum, però avui era l’opció més fàcil per evitar perdre un panxó. A la botiga, en haver pagat, he agafat un document intitulat «Mahón medieval», una espècie de programa d’actes de l’ajuntament maonès de cara a la diada de Sant Antoni, el 17 de gener. Amb una primera ullada, el díptic m’ha fet pensar immediatament amb el calendari d’enguany que ha fet l’editorial Arrela, que es dedica a la història de Menorca. I no he pogut evitar comparar-los.
Views: 2
Versió actualitzada de l’article que ha publicat el Diari Menorca el 29 de Novembre.
He seguit amb especial interès els tres mesos de rauxa independentista que han sacsejat Catalunya i que han culminat amb una nit electoral inesperada amb uns resultats complexes i mals de gestionar. Mai abans unes eleccions catalanes havien despertat tant d’interès internacional. Tota la premsa britànica n’ha parlat i molt. I en general n’ha parlat molt bé, destacant, per exemple, l’espoli fiscal. No debades la independència de Catalunya té una dimensió Europea important, podria fins i tot desestabilitzar L’Euro. Deia el Financial Times que La crisi ha fet caure molts governs però encara no ha trencat cap país, però que açò podria estar a punt de passar amb Espanya.
S’ha parlat molt des de Madrid del fracàs d’Artur Mas. Ara bé la dada més rellevant d’aquestes eleccions catalanes és que hi ha per primera vegada una majoria parlamentaria clara a favor d’un estat propi. Ara hi ha 87 diputats a favor del dret a decidir, un mes que a l’anterior legislatura, i només 48 en contra. CIU tota sola ja té més diputats que les tres formacions unionistes juntes. Ai xò no havia passat mai abans. A les anteriors eleccions només 14 diputats van ser elegits amb un programa independentista. I això ha estat així amb una participació rècord del 70%. Com deia Vicent Partal a Vilaweb “la victòria és sobiranista i la resta és propaganda.” Els catalans han avalat per àmplia majoria la convocatòria d’un referèndum d’autodeterminació dins la legislatura que ara comença.
Views: 0
El primer cap de setmana de novembre d’aquest 2012, per a un servidor, ha estat intens, culturalment parlant. He tingut la sort de poder presentar dos actes força importants: la conferència “Antoni M. Alcover, 150 anys”, de Magdalena Gelabert, en el marc de l’homenatge que el Consell Insular de Menorca ha fet al lingüista mallorquí, d’una banda, i la lectura literària “Lletres Dites”, que l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana ha organitzat a Ferreries, en el marc de la Fira del Llibre en Català, de l’altra. En ambdues ocasions m’he permès la llicència d’anar més enllà de la presentació dels participants i he inclòs en els parlaments referències a la situació de la llengua i la cultura catalana. I, ara, m’agradaria compartir aquestes reflexions amb tots els xalandriers. Per aquest motiu, us reproduesc dos fragments (prou generosos) d’aquests textos.
Views: 1
[L’esperpent que està representant l’equip de govern de l’ajuntament de Maó m’obliga a ressuscitar aquest text que es va publicar a primers d’agost a Vilaweb. A més, en penjar-lo a Xalandria, tothom hi podrà dir la seva, com veig que és costum en els darrers mesos, en què fan de mal seguir els comentaris dels lectors, de tants com n’hi ha. Només esper que les aportacions -si n’hi ha- tenguin un poc més de nivell que el dels comentaris que, literalment, alguns vomiten en les edicions digitals dels nostres diaris locals.]
És ben cert que ens trobam davant d’un personatge al qual, pel que sembla, el sistema educatiu de l’època l’inculcà una cultura poc democràtica. I que, casualitats de la vida, l’ha poguda posar en pràctica perquè entrà de cul de bòtil com a regidor de l’ajuntament de Maó (era el número deu de la llista i n’entraren tretze!) on fa i desfà a lloure, mentre la batlessa hi posa el somriure, al costat d’altres eminències de la gestió pública, com Simón Gornés, conegut de tots vostès arran de les endemeses que fa des del Govern Balear. Idò bé, el senyor Botella és notícia perquè, com a bon escolanet que és de la FAES, vol ser el primer de la classe a l’hora d’ofrenar glòries a Espanya. Ara, que ja ha salvat l’economia maonesa, gràcies a un trenet turístic (li diuen així, però és un jeep tunejat) que recorre les diferents zones blaves maoneses, grans espais desèrtics per cert, s’ha pogut encomanar totalment a la noble tasca d’exercir aquell autoodi que només es pot trobar a les societats colonials i que s’explicita en el fet de passar-se a la llengua del colonitzador. Un despropòsit, vaja, només equiparable a voler il·luminar canteranos del XVIII i taules megalítiques mentre n’hi hagi.
Views: 0