Xalandria

Avui m’ha cridat l’atenció un article més aviat avorrit sobre el nou projecte de llei d’aeroports que prepara el govern. Els aeroports són la darrera joia de la corona que té l’estat. En un moment tan delicat com l’actual els canvis en la gestió (i la seva privatització) són inevitables. Ni sóc economista ni sóc cap expert en gestió aeroportuària. Tanmateix sempre s’ha dit que el sistema de gestió aeroportuari d’AENA és força disfuncional. El principal problema és que no hi ha una relació directe entre cost i beneficis. Els criteris de rendibilitat que s’apliquen a qualsevol activitat econòmica no sempre existeixen en el cas dels aeroports. Això és clar té molt a veure amb la seva gestió centralitzada, única a Europa. L’aeroport no és gestiona des del territori amb criteris de rendibilitat sinó des de la 15ena planta d’un edifici transparent de Madrid amb deliris de grandesa

Sempre he pensat l’ampliació de l’aeroport va ser una mala notícia pel turisme. La prioritat de Menorca no és tenir un aeroport gran i brillant sinó tenir un aeroport barat i ben connectat que faciliti l’arribada de turistes. El tamany de la infraestructura no ha estat mai el problema del turisme a Menorca. El cost del bitllet i la manca de vols en canvi sí. De fet ningú mai va reclamar la seva ampliació, ni tan sols el PP. Les demandes ciutadanes s’han centrat gairebé sempre en el preu dels bitllets. L’ampliació de Menorca va ser crec un error no només ambiental sinó sobretot econòmic. No ha resolt el problema aeri de Menorca, sinó més aviat el contrari.

Llegiu més

Views: 0

La setmana passada vam tenir una reunió a la facultat per discutir el que anomenen ‘“external engagement portfolio”. Tenim una nova vicedegana de relacions externes i recursos. Entre les seves prioritats figura la d’ampliar les activitats complementàries de consultoria, de transferència de coneixement i màrqueting. La carpeta de relacions externes és molt important per nosaltres. Més del 50% dels nostres recursos procedeix de les franquícies que tenim al sud-est asiàtic, molt especialment Malàisia, Vietnam i Singapore. És a dir una part molt important del nostre sou procedeix de l’exportació de coneixement. La reunió va generar més debat del que és habitual a la facultat. Cap al final de la reunió un company que treballa sovint amb empreses va dir que el més important és fer el que vol el client. Jo vaig dir que no hi estava d’acord que el més important no és el que volen els altres sinó el que volem nosaltres, l’impotant és tenir una història consistent per contar, bastir un perfil acadèmic potent i competitiu.

Llegiu més

Views: 0