Les Eleccions Britàniques

per

Divendres matí, si tot va com es previst, o bé en Nick Clegg o bé en David Cameron o bé en Gordon Brown entrarà per la porta més famosa d’Anglaterra amb l’encàrrec reial de formar govern. Ja en són unes quantes les persones que desorientades amb tanta informació m’han demanat que en faci cinc cèntims. Realment no en tenc ni idea de qui guanyarà. El favorit és en Cameron, tanmateix el resultat d’aquestes eleccions és incert. Des de fa tres setmanes la majoria de les enquestes situen els tres partits entre el 28% i el 34% dels vots. És perfectament possible que els laboristes quedin tercers en percentatge de vot i primers en número d’escons. No és fàcil dir res d’original i més quan la política britànica és la més visible de totes des de l’Estat Espanyol. Tanmateix ho intentaré fer-ne un resum de com jo ho veig.
no-10-downing-street

Llegiu més

Views: 0

Crònica d’un (petit) malson

per

Gràcies a la màgia d’un volcà islandès (i la total desorganització aèria d’Europa) una escala tècnica a Singapore que havia de durar un hora es va transformar en una estada de 6 dies. La setmana ha estat intensa, caòtica i molt estressant. Un petit malson.

Tot va començar a les 11 del vespre del dijous quan, a punt d’embarcar cap a París, ens diuen que l’avió no sortirà i que ens busquem la vida. Per sort els pares de na jane feien 2 dies a Singapore i vam poder allotjar-nos amb ells. Vam dormir poc més de 3 hores. El divendres ens el vam passar tot sencer a l’aeroport que si surt que no surt. El dijous ens havien dit que l’avió potser sortiria a l’endemà i era qüestió de no perdre’l. Finalment no va sortir. A les 10 del vespre van tornar a l’hotel on s’allotjaven els pares. Va ser el dia més caòtic de tots. Gent per tot, gent emprenyada i molta desinformació. Ningú sabia res, ningú et deia res.

Llegiu més

Views: 0

De Koales i Cangurs

per

L’estada a Melbourne està arribant a la seva fi. N’Andrew i na Gil ja són marit i muller. Deixam enrera dinarots, Barbacoes, partits de futbol australià, llargues estades a suculents cafès i moltes hores de manar cotxo. Només ens resten tres dies que els farem a Sydney i cap a casa. Temps idò per recapitular. Que m’ha semblat Austràlia.
P1000185

Llegiu més

Views: 0

La mili de Joan Daniel Bezsonoff

per

La resta de la setmana jo ensenyava francès a l’École de Guerre. Entre els meus alumnes hi havia un menorquí, el comandant Lluís Alejandre. En l’entrevista que havia gravat el professor Schwob, el comandant Alejandre explicava que parlava francès, espanyol i, amb un somriure, català… De seguit, me li vaig adreçar en català i vam simpatitzar. Em donava copets a l’esquena repetint:

– Joan, ets de poble. Com jo…

Llegiu més

Views: 1

Dissonàncies cognitives

per

No sé si és que fa estona que no visc de manera permanent a Menorca o que he perdut les meves habilitats sociològiques, però sovint tenc la sensació de no entendre res del que està passant a Menorca. I això que sóc sociològic! Vivim una de les crisis més intenses que es recorden. Tanmateix la crisi del sistema no s’està traduint en una crisi de legitimitat. El crac immobiliari és dels que fan història. Tanmateix mai havíem llegit tants elogis a l’economia especulativa com els que han aparegut les darreres setmanes a la premsa local. Ens trobem davant una dissonància cognitiva sorprenent entre la realitat més o menys “objectiva” i la seva percepció social. Una dissonància difícil d’explicar.

Llegiu més

Views: 2

Sa princesa destronada

per

La munarquia s’ha acabat. Ahir dia 26 de febrer van destronar a sa princesa. La munarquia s’ha acabat com ho fan totes les monarquies, amb un rerefons d’escàndols i traïcions. La tot poderosa princesa va fugir per la porta de darrera davant la traïció de del seu “valido”, que ho va destapar tot. Es va confirmar el que tots sospitàvem, que Mallorca no té res a envejar a Sicília i Calàbria. El seu poder semblava inexpugnable. Havien intentat destronar-la un parell de vegades però no ho havien aconseguit mai. Tant el PSOE com el PP havien assumit que no es podia governar sense ella. I així ara amb un i ara amb l’altre sa princesa de Mallorca va regnar ininterrompudament durant més de 25 anys. Tal com va passar a Itàlia durant els anys 90, el sistema finalment ha caigut pel seu propi pes. I ara què? M’imagín que passarà el mateix que va passar a Itàlia. Bettino Craxi s’exilia a Tunis, la democràcia Italiana desapareix i Berlusconi – el protegit de Betino Craxi – ocupa l’espai que la DC deixa lliure tot creant en un temps rècord un moviment polític – “forza Itàlia” que guanya les eleccions. Que cadascú posi els noms als personatges.

Llegiu més

Views: 1

1 1=3

per

The Perfect Gifts,Small Gift Earrings ,Bracelet,Necklaces ,Charms, RiNG “; The Perfect Gifts ,fashion and popular,Women’s Accessories,Earrings ,Bracelet,Necklaces ,Charms, RiNG ,Best Silver Jewelry ,Cheap gift, Cheap Jewelry ,Special Offer Gift .To friend , To me ,Give it to her . Abcdef shop, The Best Choice tobogan hinchable Views: 2

ràdio wifi

per

Per nadal em vaig comprar una ràdio wifi que capta la senyal d’internet enlloc de la freqüència modulada. És la primera vegada que em compro una màquina a cegues sense haver-ne vist mai cap. No coneixia ningú que en tingués una i que pogués explicar-me que tal. La vaig descobrir per casualitat mentre mirava un programa de TV3. No record el programa només record que sortia un americà que vivia a Barcelona i que en tenia una. Vaig fer una mica de recerca i després de veure un video de youtube vaig decidir-me per una Tangent Quattro, una marca danesa. La ràdio era cara però vaig trobar una bona oferta a ebay.
tangent-quattro

Llegiu més

Views: 2

67

per

No m’havia aturat mai a pensar que serà de mi quan tengui 67 anys fins que ahir en ZP va proposar retardar l’edat obligatòria de jubilació dos anys. És una proposta que per sort no afectarà als meus pares que després de més de 35 anys de treballar dur (i cotitzar a la seguretat social) estan a punt de jubilar-se (creuem els dits que no surti un decret d’última hora que els hi prohibeixi). Tanmateix la proposta sí que m’afectarà a mi (en el cas que algun dia treballi a l’estat Espanyol) i a tots els que formem el col·lectiu de xalandria. Per sort els 67 em queden molt enfora però si algú ha de parlar-ne aquests som nosaltres, els que patirem els desbarats d’en ZP.

Llegiu més

Views: 0