Ara ho entenc!

per

La Societat d’en Ramonet vol cobrar a tothom (perruqueries incloses!) per sentir música. I vol acabar amb la pirateria perquè la pirateria va en contra de la creació artística. Però, si un ja cobra per la música que va composar va deu anys (o un) per què ha de seguir composant i creant? No va … Llegiu més

Apunts al voltant de les tecnologies del present

per

Aquest nadal ens vam passar bona part del “McDonnell’s Christmas Do” de dia 26 de desembre jugant amb la wii, nova de trinca, d’un cosí de na Jane. Enlloc del classic wii sports que té tothom (menys nosaltres és clar) la wii d’en Patrick inclou el “Beatles Rock Band” – un ‘joc’ certament apropiat per un nadal scouser (gentilici amb què es coneix als oriünds de Liverpool). Perquè ens entenguem el “Beatles Rock Band” és una mena de karaoke que porta tota la parafernàlia pròpia d’una banda de rock. Igual que el Karaoke els participants han de cantar la cançó que apareix a la pantalla. Però n’hi ha més; els participants no només han de cantar sinó que també han de tocar. La wii inclou una (mena de) bateria, un baix i una guiterra. El que més s’ajusta al que indica la pantalla treu una puntuació més alta. La wii – que ocupava tota sala d’estar – va ser un èxit, grans i petits vam anar-hi passant un darrera l’altre fins ben entrada la matinada.
the_beatles_rock_band_wii

Llegiu més

Views: 0

EL 2009 i els murs que ja cauen

per

El 2009 no només ha caigut una manera d’entendre el capitalisme que se’ns havia venut com l’única possible, sinó també ha començat a caure el que es coneix com Espanya. Ras i curt, el 2009 és el començament de la fi d’Espanya. Al 2009 han caigut els fonaments econòmics que sostenien el miracle espanyol, és a dir, l’especulació urbanística. L’esclat de la bombolla immobiliària deixa l’estat en falderet sense diners per comprar les nostres voluntats i amb 4 milions de parats la majoria dels quals emigrants. EL 2009 ha posat de manifest la gran precarietat del sistema polític de l’estat espanyol. Amb l’estatut de Catalunya unànimanent rebutjat per Espanya desapareix el darrer intent de bastir una espanya plurinacional. Amb la molt probable caiguda del PSOE desapareix l’única força política que pot governar Espanya (no oblidem que el PSOE és l’únic partit que queda primer o segon a totes les autonomies). Comentava en Miquel Maria ja fa anys que el PSOE és molt més perillós i més nacionalista que el PP. Precisament perquè és la força que fa de «pegamento», la caiguda del PSOE i el seu viratge espanyolista té una gran transcendència. Amb el PSOE desapareix als ulls de molta gent una visió alternativa al PP i als «nacionalistes». Al 2009 també ha caigut el grup Prisa, ofegat pels deutes (qui diu que els mitjans de comunicació en castellà són més rentables que en català?). Amb Prisa desapareix el grup mediàtic que ha construït la narrativa política de l’espanya democràtica, una narrativa molt jacobinista. Al 2009 Espanya ha cremat definitivament tot l’espai que quedava entre un projecte sobiranista i un projecte espanyolista de Jiménez Losantos.

Llegiu més

Views: 0

Kosovo i el Sàhara occidental

per

El Regne d’Espanya i Rússia donaven suport ahir a la demanda i als arguments de Sèrbia al Tribunal Internacional de Justícia (TIJ) per tal que aquest òrgan jurídic de Nacions Unides donés una opinió consultiva sobre la independència de Kosovo (febrer de 2008). La representant espanyola, Concepción Escobar, “consejera jurídica de Exteriores” (informa El País … Llegiu més

Fulls de dietari: 30 de juny de 2008

per

Jordi Galves, a qui no coneixia de res abans de llegir-lo en el llibre en què diversos personatges donen la seva valoració del que va passar a la fira del llibre de Frankfurt, del qual ja n’he parlat, defineix l’escola neocursi catalana, un moviment els orígens del qual cal cercar-los, segons afirma, en l’espanyol Jacinto Benavente (“la bondad nunca és cursi”) i que és integrat a la literatura catalana per Josep Maria Folch i Torres i Ventura Gassol. És la primera vegada que sent emprar aquest terme en el món de la crítica literària catalana, però la veritat és que l’anàlisi que es fa del mot és prou interessant.

Llegiu més

Views: 3

De la universitat i el coneixement

per

Fa uns dies em van dir “t’has de llegir l’article d’en Pau sobre la universitat a Menorca” i jo, que sempre faig cas, així ho he fet avui dematí. Seria més lògic que escrigués el que vull escriure en un comentari a l’entrada d’en Pau, però han passat molts dies i com que també vull … Llegiu més

Quatre lectures i una mateixa qüestió

per

Dilluns vaig acabar la lectura d’un llibre d’assaig que porta per títol After the Car i que tracta d’imaginar un món sense cotxes. El conglomerat industrial i energètic que gira al voltant del cotxe és potser l’element més important del segle C20. Entre d’altres coses el cotxe ha definit la forma de les nostres ciutats, ha contribuït decisivament al canvi climàtic i ha marcat profundament la política exterior i militar. Els autors del llibre creuen que el cotxe tal com el coneixem té els dies contats. Ni és un sistema prou eficient ni hi ha prou petroli per sostenir-lo massa anys. El llibre – que fa un repàs exhaustiu de tots els factors socials i tecnològiques implicats – descriu tres escenaris possibles, /‘local sustainability’, ‘regional warlordism’ i ‘digital networks of control’). Dues idees m’han cridat especialment l’atenció: la importància del món virtual en la redefinició de la mobilitat del futur i la percepció que el canvi serà ràpid i fins i tot catastròfic. No vindrà d’un replantejament col·lectiu del paper del cotxe sinó més aviat del seu collapse. I mentre l’era del cotxe està arribant a la seva fi nosaltres esteim gastant més diners que mai en subvencionar la seva compra i fer carreteres i més carreteres. No valdria més la pena invertir els diners en les tecnologies del futur, per cert tal com fan els xinos?

Llegiu més

Views: 0

Ja els tenim aquí

per

Publicat a la revista Nyas! L’any 2004.

Aquesta reflexió en forma de carta al director va esser concebuda, escrita, enviada, (i publicada i censuarada a parts iguals per Ultima Hora Menorca i Menorca, Diario Insular) un fosquet de mala llet del passat mes de novembre (de 2003), amb motiu del cicle de conferències organitzades per la Universidad Internacional Menéndez Pelayo. Ara que la rellegesc per afeger-hi aquest intro contemporitzador, veig que no ha perdut gens de la vigència ni -m’atreviria a dir- de l’aire d’indigestió constitucional que la van provocar.

Llegiu més

Views: 1

Censurat!

per

Repescant una idea sortida d’un parell de comentaris de Xalandria, m’atrevesc a proposar una nova categoria d’entrades, que sota el nom de Censurat! Donin cabuda a una mínima part del corpus d’artícles de temàtiques variades i diverses que han estat censurats per l’implacable filtre del Diario Insular.

Fulls de dietari: 17 d’agost de 2008

per

Sense reescriptura no hi ha bona literatura.  El que no és normal són les excepcions que confirmen la regla, que n’hi ha però poques, com correspon a les excepcions. No hi ha qui faci obres d’art com qui respira.  A més, he de dir que artista hom s’hi fa i que no hi ha predestinacions (aquestes coses passen quan hom s’ha format en una cultura de base catòlica). L’obra és i ha de ser fruit de l’esforç i del temps. El treball ha de covar abans de tornar a ser abordat. Aquest és el mètode, el meu mètode, la meva opinió -i, com sap tothom, les opinions són com els culs: cadascú té el seu.

Llegiu més

Views: 0