No és un blog qualsevol més, aquest és menorquí!
Al·lots!!!! Diumenge dia 6 de decembre dinarot a La Cova! Sa cosa va d’arròs amb tords. Tords caçats i cuinats amb maestria per en Bep. Sembla que en David durà esclatassangs si la terra menorquina li ho permet i jo em puc encarregar de comprar es vi. Ja ens organitzarem per comprar la resta, coses … Llegiu més
Aquest estiu, Alaior ha esdevingut la capital illenca de la poesia. Biel Pons en té gran part de culpa, de tot açò. Aquells que ens estimam la cosa aquella no podem fer més que estar-li agraïts. Gràcies al programa “Poeticalaior”, aquest estiu hem pogut gaudir de la presència i els mots de Biel Mesquida, Edgar Alemany, Sònia Moll, la cinquena edició d’Illanvers i, avui, Hilari de Cara.
Views: 0
En l’escrit anterior afirmava que Menorca necessita universitat, tanmateix no qualsevol universitat es bona per Menorca. Hi ha universitats que serveixen i altres que no serveixen per res. En la segona part d’aquesta sèrie m’agradaria reflexionar sobre el model d’universitat. Quina mena d’universitat necessita Menorca? Permeteu-me que faci aquesta reflexió tot comparant el model universitari britànic i l’espanyol.
Els darrers 30 anys han estat marcats per un creixement espectacular de la universitat. El 1984 a l’estat espanyol existien 34 universitats, 4 d’elles privades, les quals comptaven amb 700.000 estudiants. Avui hi ha 77 universitats, 17 de les quals privades, 184 campus universitaris i 1 milió i mig d’estudiants. El creixement del sector universitari ha tingut un impacte molt positiu sobre el nivell formació de la societat. Avui 4 de cada 10 joves van a la universitat, un percentatge molt similar al de la Gran Bretanya o França. I no és una universitat especialment cara. Estudiar al Regne Unit costa només en matrícula prop de €4000 a l’any a pagar una vegada treballes i tens un sou mínim de €15.000. Els universitaris britànics quan acaben la carrera acumulen uns deutes de €20.000 de mitjana.
Views: 0
Menorca és una illa il•lustrada que sempre ha donat un gran valor a l’educació. No és estrany que hi hagi des de fa molt anys angoixa per la desvinculació de Menorca amb la universitat. Cada any aquesta illa veu partir més de 1500 joves, alguns dels quals mai tornaran. La qüestió universitària és recurrent i transversal. Tanmateix encara no hem sabut trobar una resposta positiva. Ens movem entre el pessimisme del no hi ha res a fer, la queixa permanent sobre el cost de la insularitat i el maximalisme que no toca de peus a terra i somia en projectes impossibles. No ens hem plantejat adequadament la problemàtica universitària. Aquest és el meu punt de partida.
Aquest article és una adaptació de la conferència inaugural del curs de la UNED a Menorca la qual versà sobre la relació de Menorca amb la universitat. No és la meva intenció fer un repàs exhaustiu de la política universitària a l’estat espanyol sinó plantejar una reflexió personal sobre el present i el futur de la universitat a Menorca. Aquest article té dues parts. La qüestió que m’agradaria plantejar en la primera part és de caràcter geogràfic i fa referència a la difícil relació entre Menorca i la Universitat, és possible una universitat a Menorca, de Menorca o per Menorca? Contràriament al que opina molta gent, consider que no hi ha raons geogràfiques ni demogràfiques que justifiquen la manca d’una infraestructura universitària a Menorca. El problema de Menorca amb la universitat no és ni d’insularitat ni de dimensió sinó de desconnexió amb l’economia del coneixement.
Views: 0
I
Fa un no-res havia pensat un món que s’aguantava sol: era versemblant. Hi passaven coses que seguien una casuística totalment lògica a nivell intern. En poques paraules, allò que se m’acabava d’ocórrer tenia tots els números per ser una bona narració breu. Fins i tot tenia clar un final convincent i no tancat, i uns personatges plans, prototípics, que no enterbolien els fets narrats, el moll de l’os de la història.
Views: 0
Darrerament –i cada vegada em passa més seguit- tenc la sensació que qualque cosa es mou, en l’àmbit d’aquells que no renunciam a la possibilitat de poder un dia decidir en llibertat quina és l’articulació política que volem pel nostre país. Qualque cosa es mou a Catalunya, on a l’espera de tenir un estatut votat en referèndum, aprovat pels parlaments català i espanyol i invalidat pel tribunal constitucional, la consulta independentista d’Arenys de Munt ha marcat, crec, un punt d’inflexió important. Qualque cosa es mou també a Escòcia, que ja cerca data pel seu referèndum d’autodeterminació i possiblement esdevindrà el proper estat de la Unió Europea, amb el permís de Croàcia, Macedònia i Turquia.
Views: 1
En un dels darrers viatges a Barcelona vaig comprar (a Documenta) un llibre que recull les diferents intervencions en un col·loqui sobre l’estat de la literatura catalana després de Frankfurt. El llibre em va fer ontes i no vaig poder evitar d’emportar-me’l. Un dels noms que en va condicionar l’adquisició va ser la presència de Ponç Puigdevall dins de les seves pàgines. He de confessar que vaig trobar força interessant veure què podia dir el personatge fora del seu medi natural (els suplements de cultura) i no me va decebre. Hi escriu dos articles.
Views: 2
Tradicionalment ens hem imaginat els llocs tot apel·lant a un idea de frontera, com a territoris – contenidors, tancats, coherents i autosuficient que són radicalment diferents uns amb els altres. Ens imaginam Espanya separada de França, València de Catalunya, Maó d’Alaior. Donam per suposat que cada lloc té una identitat única, la qual és el resultat d’un procés històric intern. Des d’aquest punt de vista la globalització és una amenaça a la coherència interna dels llocs, a la seva pròpia existència.
Tanmateix el que fa que un lloc sigui diferent a un altre no depèn només del seu grau d’aïllament sinó també de les seves connexions i desconnexions amb l’exterior. Els llocs es configuren a través de lligams, xarxes, relacions i fluxos. Això val tant per les grans metròpolis globals com per llocs petits i aïllats com Menorca. Des d’aquest punt de vista la globalització no destrueix llocs sinó que els crea.
Views: 1