El nacionalisme espanyol ha entrat en una nova fase, més crispada i ferotge. Aquesta nova fase va ser dissenyada per l’equip d’Aznar durant els anys 90 i va ser batejada com “la segunda transición”. Les seves idees no van començar a ser implementades tanmateix fins a l’any 2000 amb la majoria absoluta del PP. Tot i les expectatives d’una Espanya plural que havia generat, ZP ha abraçat amb il·lusió els objectius del nou nacionalisme espanyol, fins a convertir-se en el seu principal profeta. Aznar dissenya, ZP executa sense estridències i tota la resta mirant cap a una altra banda, senzillament brillant!. Tal com en Joel ens recorda sempre que pot. “El més semblant a un espanyol de dretes és un espanyol d’esquerres”.
Les idees força d’aquesta nova etapa del nacionalisme espanyol no són originals. Es tracta de culminar el projecte nacional espanyol encara inacabat. El principal problema d’espanya no és Europa, com passa al Regne Unit, ni la immigració com passa als Països Baixos, sinó el “nacionalisme perifèric” o com diria na Margaret Thatcher – “The Enemy within”. Cal uniformitzar una geografia que es resisteix a ser assimilada. Aquesta nova fase del nacionalisme espanyol no només implica un retorn a allò de “antes roja que rota” sinó també una revisió en profunditat dels principis mateixos de la transició, la qual ha deixat de ser un model a seguir i ha passat a ser un excés a corregir.
Llegiu més
Views: 0
