Xalandria

Un altre any, hem arribat a dia 12 d’octubre. Ho dic com si es tractés d’una fita i és ben bé així. Fa un mes que vam començar el curs acadèmic i, tot s’ha de dir, aquesta és una aturada més que agraïda després d’un inici massa intens. Massa. Encara és més benvinguda si hi afegim el fet que hi ha centres educatius que han aprofitat l’avinentesa per a afegir-hi una jornada no lectiva més, de la qual cosa n’ha resultat un pont de cinc dies. És el meu cas. La quantitat de coses que es poden fer en un espai de temps com aquest és enorme: corregir i preparar situacions d’aprenentatge, per exemple. Però, també, estar amb els teus, llegir, escriure, escoltar música, passejar, anar a presentacions de llibres, sopar a fora…

Llegiu més

Views: 1

(Versió lleugerament modificada del text publicat al suplement «Xoc» del diari Menorca el passat 4 d’octubre)

Gumersind Gomila i Guasteví va néixer a la ciutat alegre i blanca de Maó el 27 d’agost de 1905. Des de petit s’interessà per la pintura¹, en part per la influència de la seva germana Antònia. Participà en un parell d’exposicions col·lectives a l’Ateneu de Maó (el 1924 —amb sa germana— i el 1926), entitat en la qual va ser professor de dibuix. Poc després, la mort del pare va fer que la família, escalonadament, es traslladés a Perpinyà, on tenien parents establerts. A partir de 1928, a la capital del Rosselló, on treballava al despatx d’un delineant, Gomila eixamplà els seus interessos culturals: entrà en contacte amb el catalanisme del moviment Nostra Terra i amb l’occitanisme felibrenc; alhora, es donà a conèixer com a poeta, amb diversos guardons en certàmens jocfloralescos locals.

Llegiu més

Views: 8

Hem pogut llegir aquests darrers dies, en premsa, diverses opinions de gent que qüestiona l’ús que es fa de les pantalles a les aules. És un tema candent. També s’han fet sentir, ara que ha començat el curs, en algunes reunions de presentació dels tutors a les famílies, al torn obert de paraula. Plantegen als centres que es reconsideri l’ús que s’està fent dels dispositius mòbils en l’àmbit docent i, per arrodonir la demanda, afirmen que Suècia vol prohibir-los i tornar als llibres de text per tal d’evitar que els alumnes esdevenguin «analfabets funcionals».

Llegiu més

Views: 41

Ha estat la gran notícia de la setmana. Del mes. De l’any! La Notícia, en majúscules. Dilluns, a mitjan matí, va arribar la bona nova des de la ciutat saudita de Riad. Se’n van fer ressò els mitjans de comunicació de dins i de fora de l’illa. En van parlar, fins i tot, des del ministeri de cultura, tot felicitant-se per la fita assolida. Els menorquins, pel carrer, mostraven cara d’orgull. Era el tema de conversa indefugible. La cosa s’ho valia. Poc avesat com estic a parlar de l’actualitat més immediata, en aquesta ocasió no he pogut evitar de referir-m’hi: la Menorca Talaiòtica ha estat declarada Patrimoni Cultural de la Humanitat per part de l’Organització de les Nacions Unides per a l’Educació, la Ciència i la Cultura, un organisme que tothom coneix per l’acrònim, la UNESCO. Al·leluia!

Llegiu més

Views: 2

Una de les feines que em va tenir entretingut en començar l’estiu va consistir en la preparació d’una ponència —o comunicació: encara no ho tenc clar!— sobre els articles que Joan Francesc López Casasnovas va publicar al diari Última Hora de Mallorca i que, un dia més tard, apareixien reproduïts a la premsa menorquina, concretament a la secció «De rebot». L’anàlisi, que vaig presentar a la jornada d’estudi i d’homenatge que l’IME va dedicar a l’humanot ciutadellenc, abastava uns quatre-cents textos, aquells que va publicar també el diari Menorca —abans, fins que es fusionaren ambdues capçaleres periodístiques, havien aparegut a l’edició menorquina del diari mallorquí—, entre 2014 i juliol de 2022, pocs dies abans de traspassar. Llegir —rellegir en més d’una ocasió— aquells textos va ser un exercici molt gratificant, sobretot en comprovar-ne la vigència i la potència literària que traspuaven. La veu d’en Joan era única, tant pel que fa als continguts com a la forma en què els presentava. En el context del diari, va deixar un buit molt gros, irreemplaçable. L’enyoram. Molt.

Llegiu més

Views: 31

Avui —independentment del dia en què llegeixis aquest text— fes comptes que és dissabte nou de setembre. Per tant, a Maó se celebra la segona festa de Gràcia. O de la Mare de Déu de Gràcia, si és que fas part d’aquells que no entenen la tendència a l’economia del llenguatge. Tot i que encara hi ha una sèrie d’activitats programades per aquest capvespre i vespre, els dies centrals de la celebració maonesa ja han passat. Més d’un els ha viscut amb intensitat i, per açò, aprofitarà per fer la vessa, per dormir fins a la quina hora. Llegir un text publicat en un blog serà la darrera de les seves prioritats. Hi haurà qui, a més, a conseqüència dels excessos perpetrats el dissabte i el dia de Gràcia, aprofitarà la jornada per conviure amb la ressaca.

Llegiu més

Views: 12

Als alumnes encara els queden uns dies de vacances. Ara bé, dia primer de setembre els docents ens hem reincorporat a la feina. Després d’un descans més que merescut, amb les piles recarregades, és el moment d’acabar d’enllestir-ho tot de cara al començament de curs del pròxim dia onze. Ara bé, enguany, una altra vegada, una sèrie d’incerteses fan que aquesta tasca no sigui com hauria de ser.

Llegiu més

Views: 6

Una vegada analitzats els fonaments del diferencialisme lingüístic, cosa que hem fet a la primera part de l’article, no ha de sobtar que, a Menorca —i a la resta de l’arxipèlag—, aquesta actitud hagi convertit l’article salat en el seu cavall de batalla. El consideren el principal element diferenciador respecte de l’estàndard suposadament barceloní, l’element més genuí de la parla illenca —encara que no es faci servir a Pollença o que, també, sigui present en alguns indrets de la Costa Brava o a les valencianes Tàrbena i la vall de Gallinera. L’article salat és la base del paraestàndard diferencialista, el model que, des d’alguns departaments del Consell Insular de Menorca o des de l’ajuntament des Castell s’està emprant en àmbits formals des de fa un mes i busques.

Llegiu més

Views: 10

Una de les primeres conseqüències dels canvis de color polític derivats de les darreres eleccions autonòmiques i locals ha estat molt vistosa. Alguns departaments del Consell Insular de Menorca i l’ajuntament des Castell, a partir de la nova constitució de les corporacions, han fet servir públicament un model de llengua molt significatiu, darrere del qual hi ha una sèrie de polítiques lingüístiques i culturals preocupants, en què potser destaca la presència en àmbits formals de l’article salat, tot i que aquesta no és l’única innovació introduïda: pel que fa al lèxic, també hi ha més d’una perla (les fetxes assenyalades, el mes de juriol). Només cal veure, d’una banda, la targeta amb què els primers convidaven a l’exposició dedicada a l’empresa gelatera La Menorquina o, de l’altra, el programa de les festes de Sant Jaume i els missatges que apareixen al grup de difusió de WhatsApp de l’ajuntament castellà, per a comprovar la magnitud del despropòsit.

Llegiu més

Views: 23

Acostum a llegir amb un llapis o amb un subratllador a mà. Aquests dies, per exemple, en què m’he submergit en la narrativa de Blai Bonet, Mercè Rodoreda o Joan-Lluís Lluís, no he pogut evitar de marcar, en el text, frases que m’han semblat impactants, pel motiu que fos. No sempre tenc clara la finalitat d’aquest exercici, perquè potser no hi retorn, al text, tot i que hi ha vegades que aquests subratllats m’activen. Immediatament. És el que m’acaba de succeir durant la relectura de Mon oncle, que podria haver fet acompanyada d’alguna copeta de licor de chartreuse verd. Es tracta d’una bona novel·la de Màrius Serra, de 1996 —almenys en l’edició que tenc, del Cercle de Lectors—, la lectura de la qual aprofit per recomanar encaridament. I no perquè una part de la narració succeeixi a l’illa de Menorca, que també, sinó perquè l’obra està ben aconseguida. Enganxa.

Llegiu més

Views: 0