La geografia d’aquesta crisi s’endevina molt diferent a les anteriors. Aquesta crisi no afecta tant a les zones industrial i rurals com a les zones mes dinàmiques que tenen una economia més dependent de l’especulació immobiliària i financera. Això es veu molt clarament en el cas d’Anglaterra. Les antigues zones industrial del nord de moment es veuen menys afectades que Londres, el centre financer més important del món. Tot plegat té un punt d’irònic, després d’anys d’acusar a la gent del nord de no tenir futur, ara resulta que són els del sud que necessiten ajuda. Ningú va rescatar les fàbriques del nord, tothom hi ha hagut d’apoquinar per salvar els bancs del sud. Després de molts anys de dir que l’economia del futur són els serveis, ara resulta que cal potenciar a la indústria perquè d’especular no s’en pot viure tan fàcilment. Caldrà canviar els llibres de text.
Quin és el paisatge de la crisi a Menorca? Clarament les zones amb menys funcionaris son les que hi tenen més a perdre, llegiu Ciutadella. És prou clar també que la darrera generació d’immigrants en sortirà molt afectada. Ara Per mi el paisatge de la crisi és per damunt de tot La Murada. El seu tancament encara no fa un any posa de manifest les grans incongruències que han portat a la crisi.
Segons tenc entès la murada va tancar entre d’altres coses per el descord entre la propietat de l’edifici i la gestió del bar. És veu que la la propietat volia treure més rendiment del que el bar podia oferir. Malament anam si ni el bar més popular de Maó, el que tenia una clientela més fidel i alhora més variada, el que tenia la millor terrassa i la millor marca no donava prou per salvar-se. Pels propietaris de l’edifici el bar era sobretot una càrrega que impedia treure’n el màxim d’aquell edifici. La bombolla s’havia tornat tan gran res era tan rentable com especular. Enlloc de donar més rendiment a la joia que teníem allotjada al seu edifici, la propietat va preferir fer el que tothom ha fet jugar a pòquer.
Si no vaig malament l’edifici encara està en venda, tancat i barrat. Per mi aquesta és la foto de la crisi, la foto d’un negoci que anava bé i que tenia futur que es va tancar perquè treballar i esforçar-se no tenia futur.
Views: 0