S’ha posat de moda darrerament erigir muntets de pedres a llocs com Cavalleria o Favàritx. No sé d’on surt açò, però he de reconèixer que me fa una ràbia terrible (digueu-me intolerant). Record que ho vaig trobar a Formentera, per aquell tros de la Mola, que és molt rocós, deu fer cosa de tres anys o així, i me va semblar bastant patètic. Tenia tota la pinta de ser una moda d’aquelles que mescla un esoterisme molt barat, tendència hippiesca que guai, ganes de malmetre el paisatge i considerar l’illa com un divertit safari de vacances, destinació d’un estiu de postes de sol amb un excés de sucre i empagolositat, que a l’hivern ja tornarem a la ciutat perquè segur que aquí no hi ha qui hi estigui. Després ho vaig veure a les zones rocoses del nord de Menorca i vaig pensar que ja havíem begut oli. La cosa ha anat a més i passejar per Cavalleria enmig de tantes pedres amuntegades fa molta ràbia. Cercant la foto que he penjat aquí dalt, m’he arribat a trobar una espècie de guia amb una joia com aquesta: “Si visitas el faro de Cavalleria, es posible que te sorprenda la cantidad de montones de piedras que se encuentran por los alrededores. Los turistas que visitan el faro suelen crear pequeños montones de piedra. La “tradición” dice que si creas un montoncito de piedras mirando al mar y pides al faro el deseo de volver a Menorca, este se cumplirá. Yo todavía no he creado ningún montoncito, pero si que he contribuido a mejorar otros”. La tradición!! Que cony.
Vull expressar aquí la més sincera repulsa a aquesta moda. Jo encara no he creat cap “montoncito”, però sí que he contribuït a destrossar-ne uns quants. És més, anim a tothom que vagi a fer una passadeta i contribuir a restablir la naturalitat del nostre paisatge, basta amb una coça o una petita empenteta.
Views: 0
Ahir diumenge 9 d’octubre, vam tomar 3 d’aquests munts a la cova des Coloms, as Migjorn.
Amb aquest ritme, en poc temps, Menorca tornarà a ser plana.
A l’excursió d’ahir entre son Parc i cala Roja, vam deconstruir dues d’aquestes torres, amb cura, açò sí (d’una en va sortir un dragonet!).
Boníssim!
Açò són dos estius i aclarit.
Bravo, boníssim! Aixequem enderrossalls!
En tost de “tradicions” idiotes (de i per a), ja podrien haver posat de moda aixecar enderrossalls (com a mínim la cosa seria profitosa). Més o menys així:
“La “tradición” dice que si levantas un enderrossall un lunes de agosto, después de comer un buen plato de paella, mirando como las vacas buscan la sombra de cualquier encina o acebuche, y pides el deseo de volver a Menorca, este se cumplirá o no, pero la cara de idiota-urbanita-rojo-sudorizado-jadeante no te la quitará nadie. Yo todavía no he levantado ningún enderrossall, pero sí que he contribuido a la subnormalización general progresiva de la peña. Ni perros ni flautas. En Menorca, piedras”.
Extremistes!
Tens tota la raó. És una manera d’uniformitzar el paisatge. I el que resulta flipant és que qualque escriptor de llibres de viatges tengui la barra d’escriure aquestes bajanades.
Anant a la qüestió pràctica: és un poc enutjós, però és millor desfer-los amb una mica de compte, perquè me n’he trobat alguns on s’amaguen els dragons per dormir, i en desfer-los amb una coça vas a mà d’aixafar-ne algun.
Bons enderrossalls!