Els i les que viuen a Menorca no solen sortir de vacances estivals fora de l’illa: és ben comprensible però, tant com va més, te trobes gent que es reserva uns diets per anar mars i cels enllà, i solen tornar contents. Ara, setembre se’ns presenta més que com a un canvi més de mes, perquè és el millor dels mesos. Fa manco calor; la fruita és més saborosa; els turistes comencen a partir; l’illa comença a descansar, a reposar; perquè sa Mesquida està encara més rotundament esplèndida; prest les festes de Gràcia (carrer de sant Jaume, es Cós, es carrer de Gràcia, es Pla de sa Parròquia, es carrer de sant Roc); perquè el peix tornarà a baixar dels preus d’estiu i prest els verderols; perquè és l’inici de curs (que regula el món bastant més que la dimensió de l’any); perquè és el millor mes per enamorar-se (amb tot el curs per endavant); perquè és el millor per desenamorar-se (amb tot el curs per endavant); perquè les dues primeres cançons que he escoltat aquest setembre han estat la Redemption Song de Bob Marley i el We shall overcome pel Boss; perquè avui a Maó toquen els Antònia Font (wa yeah!); perquè és temps de renovats propòsits; perquè a l’Argentina celebren amb dia festiu l’inici de la primavera (d’allà); perquè igual acab el mes conco.
Views: 0
Pau,
ja sabem que fa rabia no ser a la Morada a aquestes hores, pero si et serveix de consol: jo som mes enfora.
i per cert: felicitats
Pintau una imatge una mica ensucrada del setembre. Per mi el setembre també vol dir: dos cursos nous a preparar, dos projectes a redactar, un article que ja hauria d’estar acabat i que just estar començat, una casa acabada de comprar que no té ni mobles, perdre els diumenges comparant sofas i cotxes, una invasió de burocràcia i aquest any per acabar-ho de rematar unes noces preparar. … I me n’enric de la cuesta de enero, el setembre és el mes més car.
I perquè els que no som a Mó us llegim i és com si hi siguem, de fet. I pel gust de saber que l’octubre tornarem, ni que sigui un cap de setmana.
…perquè agraeixes el cobrellit a la matinada, perquè fa ganes de quedar-se el diumenge capvespre a casa mentres escoltes el Barça per la ràdio, perquè els fillets tornen a escola, perquè apareixen totes les novetats, perquè ja es recullen les avellanes, perquè “vindran mesos amb erre”, perquè la llum del capvespre és més ocre, perquè les fulles dels plataners bords encatifaran els carrers, perquè ja no calen perquès, perquè tenc ganes de menjar arròs amb carxofes fresques i un caqui de postre…
I també perquè la gent es torna a enganxar a Xalandria