Tornada a la feina, retorn dels ritmes normals dels fillets i adolescents a les escoletes, escoles i instituts. Provar de veure venir indicis de tardor, llençols de dalt que serveixin per qualque cosa més que per tapar, de dia, els llençols de baix. Esser al concert de retorn de Sopa de Cabra dia 9. Anar provant les darreres dosis de gelats, orxates, granissats i cerveses en copes glaçades. I llegir més i millor: ara iniciat en Andrea Camilleri, després del regust fondo que m’han deixat dos grans llibres (de recomanació rotunda): Incerta glòria, de Joan Sales i Un hotel a la costa, de Nancy Johnstone. Rellegir Joan Fuster amb ganes. Demanar als i a les amigues si me convé fer-me un twitter per estar més en contacte amb tots ells i elles. Tenir present l’ombra del pi d’Alcalfar per quan ataquin la calor de final d’estiu, les mentides dels manaires o, senzillament, quan tornem a tenir el pensament que aquest setembre és com els altres setembres. I, de fons, l'”Elogi dels diners” (Anselm Turmeda-Raimon).
Views: 0
Joan, fes-ne conserva, d’aquests melons flacs.
Una altra de les delícies del setembre: menjar rem amb formatge. I trob que enguany és molt bo. És curiós açò de les anyades. Aquest estiu, per exemple, ha estat un estiu de melons falcs. Tal vegada és que me’ls he trobats tots jo, però fa molta ràbia encetar un meló i que sigui flac, i més si vius tot sol o tens una filla que just menja pomes, plàtans i ara ha decidit que la pera va, també. No sé com m’acabaré el darrer meló, que vaig encetar ahir i falta molt per arribar a acabar-me’n una meitat. A aquest pas m’acabaré fogasses de formatge per contrarestar-ne l’efecte. Sort que a partir del setembre començaran a aparèixer els melons bons de tot l’any!
No descart aquesta proposta que fas, Isma, però com el setembre no hi ha res!
Benvolgut Joel, una de les coses bones de setembre, a més de les que dius, és que podem xalar, i ja en fa uns quants anys, amb el teu text dels retorns. Fins i tot, no seria mala pensada de fer-ne onze més al llarg de l’any. Pensa-t’ho.
El rerefons musical és el millor de tot plegat: “Diners fan vui al món lo joc / e fan honor a molt badoc, / a qui diu “no” fan-li dir “hoc”,/ vejats miracle! // Diners, doncs, vulles aplegar, / si·ls pots haver no·ls leixs anar; / si molts n’hauràs poràs tornar / Papa de Roma.
que seria el setembre sense el ja tradicional post d’en Joel?