Un any de cinema: Les pel·lícules del 2016

M’agrada el cinema. Hi vaig sovint. Sobretot al Tyneside cinema del qual en sóc soci. No hi ha millor manera de passar un diumenge capvespre sobretot si hi vas acompanyat de bons amics i un bon pastís de pastanaga. Vaig sovint al cinema ara bé no sóc d’aquells que estic al dia de directors, actors i demés. No sóc un bon cinèfil, senzillament m’agrada el cinema.

El 2016 ha estat un bon any de cinema. He vist una seixantena llarga de pel·lícules, algunes a casa i moltes al cinema. Algunes són d’estrena, altres són més antigues. Tenc per costum apuntar el títol de totes les pel·lícules que m’he mirat. És possible però que me n’hagi deixat alguna. Disculpeu si hi ha errors en el títols d’alguna pel·lícula. L’ordre és cronològic.

De les pel·lícules d’estrena en destacaria dues Anomalissa, una pel·líclua de dibuixos animats sobre la condició humana i Fire at Sea (Fuoccomare), un documental molt impactant sobre Lampedussa. També m’han agradat força Arrival, ciència ficció de la bona, Victoria, cinc hores trepidants a Berlin amb Laia Costa de protagonista, the Revenant  tan ben filmada,  Paterson, poesia fet cinema i Nocturnal Animals. A la llista no hi podria faltar I, Daniel Blake de Ken Loach, rodada a Newcastle.  De clàssics n’he vist pocs. El més destacat és Mulholland Drive que vaig poder seguir gràcies a les explicacions d’en Menelaos. També he vist tres pel·lícules del gran Jim Jamush i un minifestival d’en Bigas Luna on vaig tenir el plaer de conèixer la seva filla. La pel·lícula Islandesa Ram també val molt la pena.

A la llista hi trobareu algunes joies antigues i modernes del cinema queer, un dels fils que més m’agrada seguir. Hi ha Cabaret, Paris is Burning, tres pel·lícules antigues que es van projectar al magnífic festival de Berwick que co-dirigeuix la Diana Stevenson , entre les quals detaca Un Chant D’amour del 1950. He tornat a veure el magnífic documental The Cellulloid Closet, sobre homosexualitat a Hollywood, una mica antic però molt recomanable. No veuràs mai més Ben-HUr de la mateixa manera. I tota una sèrie de títols més moderns com ara Strangers in the Lake, The Blue is the Warmest colour – magnífica, Le fati ignoranti  del director italià Ferzan Özpetek, El Club –molt dura, Des de allà. Potser la pel·lícula que m’ha afectat més és En la Gama de los grises. Però això ja és material per una altra entrada.    

1. Strangers by the lake

2. Mystery train

3. the Danish girl

4. The celluloid closet

5. Star Wars I, II, III

6. The revenant

7. The Stuart hall project

8. Youth

9. Land and freedom

10. V for vendeta

11. The salt of the earth

12. The Big short

13. Hail cesar!

14. Al sur de Granada

15. Spotlight

16. Anomalisa

17. Witch

18. The lives of others

19. Cabaret

20. Steve Jobs

21. En la gama de los grises

22. victoria

23. El club

24. Miles Ahead

25. Arabian nights

26. Syndoche new York

27. Jamón jamón

28. Didi en Hollywood

29. 4th man is out

30. The invisible boy

31. Gayby baby

32. Lifting

33. Fire at Sea

34. Precious

35. Tale of tales

36. Requisitos para ser una persona normal

37. holding the man

38. From Afar (des de allà)

39. Capitain fantastic

40. Beat the devil

41. Ivan´s Childhood (by Tarkovsky)

42. Trainspotting

43. (1916 )

44. Un chant d’amour 1950

45. Les sang d’un poète 1931

46. In the hunt for the wilder people

47. Looking the Movie

48. I Daniel Blake

49. under the shadow

50. Train to Pusan (South Korean vampire movie)

51. Nocturnal animal

52. Welcome (2009) on refugees in Calais

53. Ram

54. Le fati ignoranti by Ferzan Özpetek

55. Paris is burning

56. Paterson (by Jim jamush)

57. Arrival

58. Mulholland Drive

59. The Yes Men are revolting

60. Blue is the warmest colour

Views: 1