Un dissabte de Cap d’any
uns quants mos vam ajuntar
i a La Cova vam anar
a menjar una fideuà.
Mentre pujavem sa costa
en Fonso ja va sortir
i ell matiex ja mos va dir
açò és sa casa i ca vostra.
Na Berta (na berta)
Lo mateix (lo mateix)
Es moixet (es moixet)
Ben igual (ben igual)
No vos prengueu res a mal
que quasi tots sóm xalandriers
i de sa banda de llevant.
I tra-la-ra-la-rà
i tra-la-ra-la-rà……
Views: 0
Borja, no me n’he pogut estar i amb la guiterra damunt i davant la pantalla de l’ordinador anava cantant aquesta cançó tan encertada que has escrit. Per properes trobades l’haurem d’incorporar al repertori.
No sé si li vaig saber explicar prou bé a n’en Martí per què en John Brown era un indi petit, la veritat és que m’ho vaig passar molt bé cantant, amb tots els fiets i fietes que hi havia a La Cova, són encantadors (fidel reflexe dels pares!). I amb els no tant fiets, un dia per no oblidar, bon menjar, millor companyia, què més es pot demanar!
M’agradaria agraïr especialment a en Fons la seva esplèndida acollida a casa seva, i a na Diana, n’Isma i n’Abril per l’ajuda en la compra. Bé, i a tots els Xalandriers, que vau fer possible una trobada tan especial.