Guia per entendre el 20 de Novembre

La veritat és que m’està costant més del compte llegir els signes del temps. Per una banda m’arriben molts signes que apunten a una creixement mobilització. L’escenari és diferent al del més de maig quan el descontentament popular va agafar  a tothom per sorpresa. Per altre banda veim com tornen amb força els sentiments antipolítics tan “espanyols” que inevitablement sempre acaben amb generals i tecnòcrates controlant el cotarro. Si la mobilització s’imposa les sorpreses seran més grans. Si s’imposa l’antipolítica, el PP arrasarà. Bé aquesta és una guia personal per entendre els resultats de demà. Diumenge vespre tothom voldrà imposar la seva interpretació dels resultats.

1. El PP guanyarà això és segur. Ara bé no és el mateix guanyar tot sumant milions de votants nous o guanyar amb un número de vots similars al que va treure en Rajoy a les anteriors eleccions. Les darreres enquestes no publicades a Espanya parlen de 200 diputats. Però això no és l’important. El que compte és si sumaran prou adeptes entre la població per tirar endavant unes reformes molt impopulars – que ni tan sols sabem quines són. I és que pot ser una victòria tan contundent com amarga. Tenen molt poc temps “per salvar Espanya” i tal com a passat a Grècia l’electorat se li pot girar en contra molt prest, en bona part perquè les reformes afectaran sobretot al seu electorat – la classe mitja.

2. EL PSOE s’enfonsarà això també és segur. La qüestió és fins a on s’enfonsaran. Si s’enfonsen per davall del 30% – les darreres enquestes situen el seu percentatge al voltant del 28%- tot indica que els hi costarà molt reconstruir la seva base electoral. Si s’atraquen al 35% hauran conservat una base prou sòlida per fer oposició i recuperar el govern més prest que tard. Amb tot el que està caient la volatilitat de l’electorat és gran i una victòria amb 200 diputats no és cap garantia que el PP governi tota una generació com va fer en Felipe.

3. La dimensió de la victòria i la derrota té una especial importància a Menorca. Si el PP perdés un número important de vots respecte el mes de maig això seria un signe de descontentament popular amb el nou govern. Si el PSOE tragués un resultat molt per sota del 30%, es començaria a visualitzar la possibilitat que perdi la seva hegemonia dins l’esquerra. Si a unes eleccions espanyoles només fos capaç de treure un 25% per exemple, que passaria en unes eleccions menorquines on juga a camp contrari?

4. CIU ha fet una mala campanya en bona part perquè tenia un mal candidat. No era el moment per presentar velles glòries que encara creuen en velles polítiques i que fan mitja vida al Ritz. Era el moment de canviar de cap de llista i presentar algú més jove, sense hipoteques i que connecti amb sobiranisme creixement. El mateix passa amb el PNB. És possible que CIU quedi tercer a Catalunya i això s’aprofitaria des de Madrid per matar d’arrel qualsevol velaïtat sobiranista i per justificar qualsevol mesura contra Catalunya. Ara bé la paradoxa és que si en Duran perd no és per “excés de sobiranisme” sinó més aviat per tot el contrari. I és que en Duran està cada dia més allunyat de la classe mitja catalana que va donar la victòria a Mas. Si en duran queda tercer no tindrà més remei que deixar la política. A mi no em sorprendria que el PP guanyés a Catalunya. No hauria de sorprendre a ningú sobretot si el PP arrasa arreu. La victòria a Catalunya s’alimentaria sobretot d’exvotants del PSC.

5. La gran incògnita d’aquestes eleccions és saber que passarà amb els partits “petits”. És de sobres conegut que les enquestes tenen moltes dificultats per preveure el vot dels “minoritaris”, en part perquè a cada circumscripció electoral és diferent. A més hi ha un interès molt gran per frenar alternatives que a mig termini podrien fer molt de mal al PSOE (i al PP). Estic parlant especialment d’Equo i Upyd

6. Tenc un especial interès per saber que faran IC, ERC, compromís i PSM & friends. És possible que per primera vegada hi hagi representació catalanista a cadascun dels territoris de parla catalana. Les quatre candidatures han fet una gran campanya i les seves possibilitats electoral no han fet més que créixer en la mesura que passaven els dies. Sinó com s’explica els nirvis de la premsa mallorquina per exemple?

7. Una altra incògnita és saber que passarà al País Basc. Les enquestes parlen de 4 diputats per Amaiur. A mi em sembla que seran més aviat 6 o 7. És perfectament possible que fins i tot guanyin les eleccions i que per tant estiguéssem a les portes de veure n’Otegui lendakari. Això explicaria la proposta de Rajoy de reformar la constitució per impedir la integració de Navarra dins el País Basc.

Diumenge vespre serà una nit de sorpreses. Ara l’important és el que passarà dilluns. Dins el PP hi ha molts nirvis per veure que passarà la setmana que ve. En rajoy no serà president fins Nadal i no podrà prendre decisions fins passat festes. Res fa pensar que els mercats esperin fins el gener per pronunciar-se.

Views: 0