Acab de trobar, a una de les llibretes destinades a apuntar-hi tota mena de coses, al vol, unes notes preses, segons consta, el passat quinze d’agost. Es veu que, a la correguda, després de veure o escoltar a algun informatiu els efectes devastadors de la tempesta que, en aquells moments, acabava d’afectar les Pitiüses i Mallorca, vaig escriure una sèrie d’impressions al respecte. El que va passar un dia després a Menorca, sobretot as Mercadal i a Alaior, va fer que les paraules restessin abandonades al paper. Esperant de ser represes, si calia. No seria la primera vegada —no serà la darrera— en què aquesta mena d’apunts no acabassin almon.
Acabam l’estiu aquesta setmana. La previsió meteorològica dona pluja. A més, Pep Mir, dissabte passat, va citar al seu article setmanal, de lectura obligada, una cançó de Nit Seca, «Tormenta de verano», que no puc escoltar, no perquè no tengui reproductor de cassets, que en tenc, sinó perquè no sé on va anar a parar la cinta de debut del mític grup de rock dur maonès. També, aquests dies, a classe, he recomanat als alumnes de segon de batxillerat, entre altres lectures, el llibre de petit format El temps i el clima de Menorca (IME, 2019), d’Agustí Jansà, la qual cosa m’ha fet recordar que tocaria fer-ne una relectura, entre altres aspectes, per veure si parla del tema. Tots aquests indicis m’han retornat a aquells apunts de mitjan agost, que, ara sí, m’han interpel·lat. Caldria, per tant, de posar-m’hi i desenvolupar les quatre idees que tot just havia esbossat. No sé, però, si en seré capaç.
Per començar, el primer que vaig anotar al quadern era que calia personificar na Dana. És a dir, aprofitant la coincidència de l’antropònim femení i les sigles de l’acrònim amb què es coneixen ara les depressions aïllades en nivells alts, les antigues gotes fredes —en conec unes quantes, de Danes, gràcies a les amistats dels meus fills—, intentava fer un exercici que, no sé com, havia de tenir alguna mena de lligam amb La intrusa, l’obra teatral del belga Maurice Maeterlinck, en què, d’acord amb el títol, un senyor major rep una visita inesperada i punyent, no desitjada —en aquest cas és la mort: disculpau-me l’espòiler—, tot i que també me la imaginava com una mena de deessa de la natura, cabrejada per les mil i una putades que li estan fent els humans. Amb tota la raó del món se’n venja. Podia fer-ho divertit, fins i tot. Grotesc i sarcàstic. Un esperpent a la manera de Valle-Inclán. Supòs que aquest enfocament va ser el que va provocar que el procés quedés aturat: as Mercadal, gent coneguda ho va passar molt malament amb la crescuda del torrent. No era el moment de fer-ne broma.
Tot seguit, havia anotat la novetat que suposen aquests fenòmens tan violents i que no record, quan era petit —podria fer la broma fàcil i dir que ha plogut molt de llavors ençà—, que se’n parlàs, de les danes. Hi havia, açò sí, les típiques tempestes d’estiu, a partir de mitjan agost, amb els característics núvols d’enclusa que anaven creixent de manera ràpida fins que buidaven l’aigua, intensament, amb una bona ruixada, acompanyada d’un caramull de llamps i trons. Més d’unes festes ens va espatllar: un Sant Llorenç, qualque Sant Lluís i, sobretot, un parell o tres de festes de Gràcia —concert mític de Compay Segundo inclòs. Enguany, per cert, ho ha tornat a fer. La novetat, aquí, potser és que aquestes tempestes han augmentat la intensitat. La temperatura del mar és més alta i, per contrast amb l’aire fred de l’atmosfera, tot el procés es radicalitza: la pedregada de fa un parell d’estius ja jugava en aquesta nova lliga a què ens ha conduït el canvi climàtic, que ja no nega gairebé ningú, tot i que sembla que no hi ha —d’aquells que realment poden fer-ho— qui el combati realment.
Una dana, per tant, ens posa a prova. Tenc anotat, literalment, que ens fa mostrar «les vergonyes». La dels humans, prepotents, que ens pensam que tenim controlada la situació i que, per açò mateix, la minimitzam. Veure, a Formentera, l’estesa de iots que van anar a parar damunt dels esculls i, fins i tot, de les dunes d’algunes platges, podia fer-ho pensar. Com que la mar, per aquí, és com el Far West, potser la sorpresa no va ser tanta. Tampoc no ho va ser que es col·lapsàs l’aeroport de son Santjoan, malgrat que el caos va ser majúscul. Com ho van ser les goteres de la infraestructura, suposadament modèlica. Els efectes de les cancel·lacions van durar dies. Sigui com sigui, les coses canvien, però no hi estem preparats. I, després, passa el que passa.
Tenia anotades, també, les paraules d’un tertulià radiofònic que, a aigua passada —perdonau-me l’expressió: no l’he poguda evitar—, van resultar premonitòries. Un dia o dos abans, ara no ho record, que la tempesta arribàs a Menorca, va afirmar, parlant del que havia passat a Mallorca, que «l’aigua reclama el seu títol de propietat i ocupa el que és seu». Pere Fraga, en un enfilall antològic, publicat a la xarxa social X, va desenvolupar també aquesta idea aprofitant que, a cala en Porter, havien pogut comprovar-ne amb escreix els efectes. Així i tot, les actuacions que s’hi han fet després —incloses les declaracions dramàtiques, en el sentit més teatral i lacrimogen del terme, de l’alcalde d’Alaior, que no va voler desaprofitar l’ocasió de convertir una desgràcia en camp de batalletes partidistes—, però sobretot allò que no es farà —recuperar la sortida natural del torrent a la mar—, fan pensar que, realment, no hem après gairebé res del que ha succeït.
I aquí s’acabaven les anotacions del quinze d’agost: recordant que na Dana ha vingut per quedar-se. Ens agradi o no. Tot plegat és una conseqüència del canvi climàtic. Ens hi haurem d’acostumar i acceptar-ne les conseqüències. Que l’ésser humà es dediqui a ensopegar, de forma recurrent, amb les mateixes pedres, fa pensar que l’adaptació anirà per llarg i que, en arribar-hi, les coses hauran canviat a pitjor i tornarem a estar allà mateix.
Per cert, ara que hi pens —açò no ho tenia apuntat a cap banda—, aquest cap de setmana se celebren les festes de cala en Porter. Les del cinquantenari. Enguany, no hi haurà cavalls a la platja. L’arenal està, encara, un mes i escaig després de la torrentada, fet un nyap. Per acabar-ho d’adobar, l’AEMET diu que hi ha moltes possibilitats que hi caigui una bona ruixada. Plourà damunt banyat.
Views: 48
Sí, ha plogut damunt banyat!